Xnet registra al Parlament de Catalunya una Proposició de Llei de Protecció Integral dels Alertadors

[Text de Xnet per a la presentació en roda de premsa al Parlament de Catalunya]

Xnet ha aconseguit un gran suport parlamentari per a la seva tramitació:

En nom de Xnet, el diputat Gerard Gómez del Moral i Fuster per al Grup Parlamentari Republicà; la diputada Gemma Geis i Carreras per al Grup Junts per Catalunya; la diputada Maria Sirvent Escrig, per al subgrup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent; el diputat Jordi Terrades i Santacreu per al Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar; la diputada Susana Segòvia Sánchez per al Grup Parlamentari de Catalunya en Comú han registrat la proposició de llei. Xnet ha comptat amb al suport del diputat Gerard Gómez del Moral i Fuster del Grup Parlamentari Republicà i de la diputada Maria Sirvent Escrig, del Subgrup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent per registrar la següent proposició de llei :

PROPOSICIÓ DE LLEI DE PROTECCIÓ INTEGRAL DELS ALERTADORS EN L’ÀMBIT COMPETENCIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Registrada el 25/6/2018. Referència de registre: 202ACP21061800001

[Pots llegir el text de la llei aquí]

Com ens heu escoltat dir més d’una vegada, per a Xnet la democràcia real és entre altres coses una estreta col·laboració de la societat civil activa amb els representants de la ciutadania a les institucions.

És en aquesta perspectiva que avui Xnet traslladem el nostre treball de més de 4 anys per crear una de les lleis de protecció dels alertadors més avançada del món a les mans de les i els diputats que han volgut encarregar-se de la segona fase del projecte , és a dir, de la seva aprovació als parlaments, en aquest cas al Parlament de Catalunya.

D’això es tracta. Nosaltres, la societat civil, vam crear la llei des d’allà on la necessitem – Xnet som alertadors i facilitadors d’alertadors contra la corrupció – i les i els diputats s’encarreguen de la seva aprovació; conjuntament ens encarregarem de vigilar la seva implementació.

Per facilitar la vostra tasca, comentaré el contingut de la llei seguint cinc pautes:

objectius; procediment; context; parts més controvertides; parts destacables de la llei.
 

OBJECTIU

[El trobareu detallat i referenciat a l’exposició de motius de la llei]

Democràcia real és també la vigilància de les institucions per part de la societat civil.

Denunciar abusos no hauria de ser un acte heroic, hauria de ser la normalitat, una normalitat tan assumida que el seu efecte dissuasori la faria gairebé innecessària.

El 70% dels casos de corrupció no els destapen les institucions encarregades sinó persones.

Tot i ser les persones que denuncien essencials per acabar amb el problema, pateixen represàlies i persecucions.

Mentre en l’àmbit anglosaxó hi ha lleis de protecció dels alertadors des de finals de 1700, no així a la resta del món. Però en els últims anys, per la pressió que hem exercit la societat civil organitzada, s’està plantejant molt seriosament legislar sobre el tema a tot Europa.

Xnet ha realitzat una Plantilla de Llei de Protecció dels alertadors que conté els estàndards normatius més avançats sobre la qüestió i l’ha posada a disposició de tots i de qualsevol país.

Aquesta plantilla és la base de la proposició que presentem avui. La plantilla ha estat perfectament adequada a les competències de la Generalitat de Catalunya (llegiu “a prova de Tribunal Constitucional”).
 

PROCEDIMENT

Pel nostre extens coneixement en la matèria, el punt de partida – a part del nostre decàleg de 2015 – ha estat extreure el millor de les millors lleis i recomanacions que hi ha en la matèria, concretament les següents:

– On Prevention of Corruption Act No. 1700-VII (Ucraïna, 2014)

– The Protected Disclosures Act (Irlanda, 2014)

– Dutch Whistleblowers Act (Països Baixos, 2016)

– Whistleblower Protection Act (Hellenic Anti-corruption Organization,Grècia, 2017)

– Els Principle for Whistleblower Protection de l’organització Blueprint for Free Speech

– Les recomanacions de Whistleblowers International Network,

– de European Center for Whistleblower Rights,

– de Public Concern,

– de Whistleblowing For Change,

– de la Courage Foundation,

– de Expose Facts

– Diverses sentències de l’European Court of Human Rights,

– La Llei Orgànica 19/1994, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i pèrits en causes criminals,

– La Llei 11/2016, de 28 de novembre, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana

– La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere

– L’Estatut de Protecció de la Víctima del Delicte 4/2015, de 27 d’abril.

– La Resolució del Parlament Europeu, de 24 d’octubre de 2017, sobre les “Mesures Legítimes per a la Protecció dels Denunciants de irregularitats que, en nom de l’interès públic, revelen informació confidencial sobre empreses i organismes públics”

– La Proposta de Directiva Europea per a la Protecció de les Persones que Reporten Infraccions en Àrees de Competència de la Unió Europea del 17 d’abril de 2018.

Sense comptar que l’ordenament jurídic vigent a l’Estat espanyol en els articles 259 i 262 de la Llei d’enjudiciament criminal indica que és un deure de tot ciutadà que tingui coneixement de la perpetració d’un delicte el de posar-ho en coneixement de les autoritats competents, de manera que tot això hauria ja d’estar previst, però no ho està.
 

CONTEXT

A Europa:

Intencionadament presentem aquesta Proposició de Llei en el moment en què el tema està sobre la taula a Europa.

Després d’anys de lluita coordinada, vam aconseguir que el 24 d’octubre de 2017 el Parlament Europeu aprovés una Resolució perquè la Comissió Europea produís una Directiva en defensa dels alertadors, i l’esborrany de la Directiva va arribar aquest 22 d’abril de 2018.

La nostra Proposició conté tots els elements de la proposta de Directiva i va més enllà. Volem que sigui l’exemple concret cap al qual aspirem que vagi la discussió en curs sobre la Directiva.

L’anàlisi de la Directiva que nosaltres vam elaborar en el marc de la confederació European Digital Rights (Edri) ha estat publicada recentment i és de referència en el debat en curs per a l’elaboració de les esmenes a la Directiva Europea.

[ Anàlisi i propostes per a les necessàries modificacions de l’esborrany de Directiva de la CE per a la Protecció dels alertadores / whistleblowers
https://xnet-x.net/propuestas-modificaciones-borrador-directiva-ce-proteccion-alertadores-whistleblowers/ ].

A l’Estat espanyol:

Aquesta Proposició vol també contraposar-se a la Proposició de Ciutadans en tramitació i en imminent fase d’esmena al Congrés dels Diputats.

Diverses vegades hem denunciat els perills d’aquesta llei en la campanya #VuelveLaStasi; és una proposició lliberticida que lluny de protegir els que denunciem abusos, soscava drets fonamentals de tota la població.
https://xnet-x.net/proposicion-ley-proteccion-denunciante-vuelve-la-stasi/

[Roda de premsa amb Xnet, Roger Torrent, Albano Dante, Eulàlia Reguant al Parlament de Catalunya contra la Proposició de Ciutadans el 2017 https://xnet-x.net/ridicula-proposicio-llei-proteccio-denunciants-corrupcio-catalunya/ ]

Xnet vam presentar esmenes d’aquesta proposició que van ser recollides per ERC, Podemos i en menor mesura per PdCat i Socialistes.
https://xnet-x.net/enmiendas-ley-contra-corrupcion-proteccion-denunciantes/

Aquest dissabte a Madrid es durà a terme una concentració d’alertadors.

Els hem escrit per donar-los el nostre suport condicionat al fet que en cap cas s’accepti la proposició de Ciutadans sense esmenar-la en profunditat. Sembla que hi ha acord sobre aquest extrem.

Els punts que s’ha d’esmenar absolutament i que enumerem perquè Ciutadans també ha registrat una llei aquí, al Parlament de Catalunya, són:

– Gravíssima manca de les més bàsiques garanties jurídiques en l’operativa de l’Organisme Autònom proposat. Pot ordenar escorcolls i interrogatoris sense mandat judicial. La llei Corcuera es queda curta.

– La protecció del denunciant es redueix al gremi molt específic dels funcionaris, deixant exposada i desprotegida la gran majoria dels alertadors / denunciants.

– Prohibició de la denúncia anònima, contradient les recomanacions de la fiscalia espanyola i dels tractats internacionals.

Es creen així registres i fitxers de persones soscavant els drets bàsics.
 

PARTS CONTROVERTIDES

No hi ha controvèrsia en la societat civil. Hi ha algunes preocupacions raonables per part de les empreses i funcionaris que la propia llei té en compte.

Aquestes són de l’àmbit reputacional, les mateixes a les què ens vam enfrontar quan vam crear la Bústia anònima de denúncia d’abusos de l’Ajuntament de Barcelona.

A la pràctica, l’any de funcionament d’aquesta bústia va servir per solucionar-les: la reputació està molt més protegida si hi ha canals que permeten la contenció i l’aclariment dels fets.

En realitat les principals reticències vénen principalment de les grans empreses, els partits polítics i els sindicats que veuen perillar els seus monopolis, xarxes clientelars i trames corruptes.

Els temes que reben major resistència són:

1 – Reconèixer que qualsevol persona pot ser testimoni d’abusos que comporten danys a l’interès públic i que qualsevol persona ha de poder-los denunciar sense que això comporti immolar-se. La diferència entre testimoni (que tothom entenem que s’ha de protegir) i alertador és que el alertador informa sobre actuacions que afecten l’interès general.

2 – L’anonimat no només no augmenta els abusos sinó que és l’única manera perquè les persones puguin mantenir el control sobre la seva protecció. En poques paraules, sense la possibilitat per a la font de mantenir el seu anonimat, qualsevol llei de defensa dels alertadors és una fal·làcia i una nova Stasi que recopila llistats de “delators” per fer-los xantatge en els seus jocs de poder.
Hem escrit molt sobre aquest tema ( https://xnet-x.net/buzon-denuncias-anonimas-ciudad-barcelona-bustia-etica/ ).

Però quin millor exemple que la realitat: l’any anterior al que implementessim la Bústia de Denúncies anònimes a l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament va rebre 63 denúncies de corrupció o il·lícits. Aquest any, segons reporta l’informe del mateix Ajuntament i exposa la lletrada directora d’Anàlisi de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques, Rosa Sánchez Sánchez, es van rebre 400 denúncies de les que més de la meitat anònimes.

3 – La necessitat que hi hagi llibertat per determinar el canal de denúncia més apropiat sense exclusions, combinades amb fèrries sancions als canals tant institucionals com no que es diuen anònims i no ho són, com hem tantes vegades denunciat:
https://xnet-x.net/proliferacion-buzones-anonimos-no-lo-son/

4 – La necessitat de protecció també d’intermediaris i facilitadors (com una servidora i com Vostès ☺) per no soscavar el dret a la informació i la protecció dels professionals i de les ONGs i similars com Xnet.

5 – Impedir l’ús indegut de la protecció de dades (i altres drets i llibertats): el constant abús de l’asimetria de forces en les defenses dels drets relacionats amb copyright, protecció de dades, secrets comercials, etc.
 

PARTS DESTACABLES DE LA LLEI

Definicions (Article 3)

a) Alertador o alertadora: qualsevol persona que tenint una convicció raonable sobre la fiabilitat d’una informació constitutiva d’alerta a la qual hagi tingut accés, la posa en coneixement de tercers mitjançant denúncia administrativa o davant de l’autoritat judicial o ministeri fiscal, o mitjançant d’un canal de recepció d’alertes. No tindrà la consideració d’alertadora la persona que actuï com a tal a canvi d’una remuneració econòmica o contraprestació patrimonial de qualsevol índole. Amb aquesta excepció, serà irrellevant la motivació de l’alertador.

b) Informació constitutiva d’alerta: qualsevol informació que, acompanyada d’elements probatoris o indicis consistents, permeti sospitar amb fonament sobre la possible perpetració de irregularitats, fets il·lícits, delictes o males pràctiques les conseqüències dels quals no només afectin a l’administració o entitat privada en què siguin duts a terme sinó que transcendeixin i siguin susceptibles de perjudicar l’interès general.

c) Facilitador o facilitadora: és la persona física o jurídica que contribueix, facilita o ajuda a l’alertador a revelar o fer pública la informació constitutiva d’una alerta.

d) Canals de recepció d’alertes: són sistemes o mecanismes de comunicació i recepció d’alertes que es posen a disposició de qualsevol persona que tingui informació que pugui constituir una alerta, sempre que reuneixin els requisits especificats en el títol III de la present llei. Aquests canals poden ser interns, quan venen establerts per la mateixa administració o entitat pública o privada per a les alertes referides al seu àmbit d’actuació, o externs, quan són canals habilitats per qualsevol altra entitat o plataforma que es posen a disposició de qualsevol persona i sobre alertes de qualsevol àmbit.

e) Interès públic: 1) administració pública i organització administrativament dependents de l’administració pública; 2) qualsevol entitat l’activitat de la qual afecti més del 10% de la població d’una circumscripció legal.
 

Drets i garanties dels alertadors i facilitadors (capítol I i II)

A l’àmbit competencial de Catalunya: dret a la seguretat, dret a la confidencialitat i l’anonimat de l’alertador; dret a la informació i accés al procediment; dret a l’assessorament i defensa jurídica; mesures de protecció de l’ocupació o activitat econòmica dels alertadors
 

Sistemes d’informació o canals de recepció d’alertes (títol III)

La funció de protecció dels alertadors de l’Oficina Antifrau de Catalunya per al reconeixement de la condició d’alertador (títol IV)
 

Régim sancionador (títol V)

a) Es consideren molt greus les següents actuacions:

a.I) el trencament de les garanties d’anonimat i seguretat que aquesta Llei prescriu així com d’aquelles amb que s’hagin fet públics els canals de recepció d’alertes.

a.II) la revelació de la identitat del alertador quan aquest hagi optat per l’anonimat, o la infracció de la regla de confidencialitat, si s’escau.

a.III) les accions o omissions que tendeixen a revelar la identitat de l’alertador quan aquest hagi optat per l’anonimat o la confidencialitat encara que no s’arribi a produir l’efectiva revelació de la identitat del alertador.

a.IV) la imposició de sancions o l’adopció de mesures perjudicials per causa de la revelació de l’alerta quan hagin col·locat en una situació de perjudici personal irreversible al alertador o facilitador que les hagi patit, que només pugui ser reparada mitjançant indemnització econòmica.

a.V) no haver pres les precaucions indicades en l’article 5 en el cas d’informació catalogada com de seguretat pública, secrets oficials o informació classificada.

a.VI) Els canals que no reuneixin les condicions de l’article 18.2 i que es publicitin com anònims i segurs.

a.VII) la comunicació o publicació, per part d’un alertador o facilitador, d ‘informacions constitutives d’alerta que s’hagin demostrat falses, quan la resolució que posi terme a l’esbrinament dels fets generats per l’alerta conclogui que la informació continguda en l’alerta era falsa i demostri amb probes que l’alertador o facilitador coneixien la seva falsedat en el moment de comunicar-la o publicar-la.

b) Es consideren greus les següents actuacions:

b.I) l’omissió de la informació necessària sobre la utilització d’un canal de comunicació i recepció d’alertes.

b.II) l’amenaça d’inici d’expedient sancionador o d’imposició de sanció a l’alertador o facilitador, així com l’inici efectiu dels tràmits per a la seva imposició, quan aquesta no s’hagi arribat a imposar, sempre que estigui relacionat amb la comunicació de la informació constitutiva d’alerta.

b.III) la imposició de sancions o l’adopció de mesures perjudicials per causa de la revelació de l’alerta quan hagin provocat una situació de perjudici personal i econòmic de caràcter temporal a l’alertador o facilitador que les hagi sofert, de manera que pugui ser deixada sense efecte i compensada raonablement, sempre que l’import d’aquesta compensació s’estimi superior a DOS MIL EUROS (2.000,00 €).

c) Es consideren lleus les següents actuacions:

c.I) les tipificades en els apartats b.i) i B.II) quan per la seva escassa entitat i transcendència no mereixin la consideració de greus.

c.II) la comunicació o publicació, per part d’un alertador o facilitador, d ‘informacions constitutives d’alerta que s’hagin demostrat falses, quan la resolució que posi terme a l’esbrinament dels fets generats per l’alerta conclogui que la informació continguda en l’alerta era falsa i declari expressament que l’alertador o facilitador ha operat de manera imprudent pel que fa a l’exactitud i fiabilitat de la informació.

c.III) totes les altres actuacions que contravinguin el que disposa aquesta Llei quan concorrin les circumstàncies del paràgraf b) anterior, i el dany produït no s’estimi superior als CINC MIL EUROS (5.000,00 €).
 

Article 25.- Sancions.

1. Les infraccions molt greus es sancionaran amb multa de 100.001 a 300.000 euros; les greus, amb multa de 10.001 a 100.000 euros, i les lleus, amb multa de fins a 10.000,00 euros.

2. Quan la infracció sigui comesa per funcionari públic o personal al servei de l’administració de la Generalitat o dels ens locals, i la mateixa tingui relació directa amb les seves atribucions, si el supòsit d’infracció pot quedar inclòs en alguna de les infraccions disciplinàries establertes per la legislació de la funció pública, s’aplica la inhabilitació absoluta o especial de fins a tres mesos si es tracta de falta lleu, de fins a un any si es tracta de falta greu i de fins a tres anys o separació del lloc si la falta comesa sigui de caràcter molt greu, ajustades a aquesta darrera legislació.

3. Quan la infracció sigui comesa per persones físiques o jurídiques que no tenen la condició d’alts càrrecs o de personal al servei de les administracions públiques, a més de les sancions previstes en l’article 23.1 s’aplicarà en tots els casos:

a) La suspensió per a poder contractar amb l’administració, durant un període entre un any i cinc anys, si l’infractor fos contractista.

b) La inhabilitació per ésser beneficiaris d’ajuts públics, durant un període entre un any i cinc anys, si l’infractor era beneficiari de tals ajuts.
Seguim.