Plantilla para Proposición de Ley de Protección Integral alertadores

Proposició de Llei de Protecció Integral dels Alertadors

[TRANSPOSICIÓ A DATA 26 – 11 – 2019 DE LA DIRECTIVA EUROPEA SOBRE EL TEXT ORIGINAL PRESENTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA EL 25 – 6 – 2018 QUE ES POT TROBAR AQUÍ]
 

A LA TAULA DEL PARLAMENT

En nom de la plataforma de la societat civil Xnet, Sergi Sabrià i Benito, president, Gerard Gómez del Moral i Fuster, diputat del Grup Parlamentari Republicà; Albert Batet i Canadell, portaveu, Gemma Geis i Carreras diputada del Grup Junts per Catalunya; Maria Sirvent Escrig, diputada del Subgrup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular – Crida Constituent; Miquel Iceta i Llorens, president, Ferran Pedret i Santos diputat del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar; Xavier Domènech Sampere, president, Susanna Segovia Sánchez diputada del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem d’acord amb el que estableix l’article 111.b del Reglament del Parlament, presenten la següent proposició de llei:

 

PROPOSICIÓ DE LLEI DE PROTECCIÓ INTEGRAL DELS ALERTADORS EN L’ÀMBIT COMPETENCIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

ÍNDEX

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1.- Objecte.

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS
CAPÍTOL I. ÀMBIT D’APLICACIÓ
Article 2.- Àmbit subjectiu d’aplicació.

CAPÍTOL II. DEFINICIONS
Article 3.- Definicions i àmbit subjectiu de protecció.
Article 4.- Informacions que constitueixen alerta.

TÍTOL II. DRETS I RESPONSABILITATS DE LES PERSONES QUE TRANSMETEN INFORMACIONS CONSTITUTIVAS D’ALERTA
CAPÍTOL I. DRETS I GARANTIES DELS ALERTADORS I FACILITADORS
Article 5.- Drets que assisteixen a l’alertador i al facilitador.
Article 6.- Dret a la seguretat i prohibició de represàlies.
Article 7.- Dret a la confidencialitat i a l’anonimat de l’alertador i del facilitador.
Article 8.- Dret a la informació i accés al procediment.
Article 9.- Dret a l’assessorament i defensa jurídica.

CAPÍTOL II. MESURES DE PROTECCIÓ DE L’OCUPACIÓ O ACTIVITAT ECONÒMICA DELS ALERTADORS
Article 10.- Mesures comunes.
Article 11.- Mesures de protecció a l’alertador i/o facilitador funcionari o empleat per compte aliè en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social .
Article 12.- Mesures de protecció de l’activitat econòmica o professional de l’alertador i/o facilitador ocupat per compte propi.

CAPÍTOL III. DEL RÈGIM DE RESPONSABILITAT DELS ALERTADORS PER LA REVELACIÓ D’INFORMACIONS QUE CONSTITUEIXEN ALERTES
Article 13 .- De la responsabilitat de l’alertador i/o facilitador.

TÍTOL III. SISTEMES D’INFORMACIÓ O CANALS DE RECEPCIÓ D’ALERTES
Article 14.- Protecció de la confidencialitat o anonimat.
Article 15.- Altres tipus de canals.
Article 16.- Informació sobre els canals de comunicació i recepció d’alertes.
Article 17.- Procediment d’alerta.
Article 18.- Llibertat d’elecció.
Article 19.- Sistemes interns.
Article 20.- Sistemes externs.
Article 21.- Emmagatzematge de la informació constitutiva d’alerta.

TÍTOL IV. LA FUNCIÓ DE PROTECCIÓ DELS ALERTADORS DE L’OFICINA ANTIFRAU DE CATALUNYA
Article 22.- Potestats de l’Oficina Antifrau en matèria de protecció d’alertadors.

TÍTOL V. RÉGIM SANCIONADOR
Article 23.- Règim jurídic.
Article 24.- Obligació de denunciar.
Article 25.- Òrgans competents.
Article 26.- Infraccions.
Article 27.- Sancions.
Article 28.- Proporcionalitat en la imposició de sancions.
Article 29.- Prescripció.
Article 30.- Indemnització per danys i perjudicis.

ALTRES DISPOSICIONS
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Comissió de Seguiment
Segona. Modificació del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació de normes
DISPOSICIONS FINALS
Única. Entrada en vigor

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La present Llei és la transposició de la Directiva (UE) 2019/1937, de 23 d’octubre de 2019, del Parlament Europeu i del Consell sobre la Protecció de les Persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió.

La Llei pretén contribuir a consolidar els sistemes de control, senyalament i alerta sobre irregularitats i infraccions en el sector públic dins l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals, així com en el sector privat oferint en ambdós sectors una protecció integral als alertadors d’informacions (de la figura d’origen anglosaxó “whistleblowers”), persones que revelen irregularitats, infraccions, accions u omissions doloses o imprudents susceptibles de causar danys i amenaces a l’interès general. A més de regular els canals de denúncia interns i externs de l’Administració de la Generalitat i els ens locals, així com d’empreses i entitats, s’estableix quines obligacions han de complir els seus responsables públics i privats, així com les conseqüències que se’n poden derivar del seu incompliment dins del procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat. Amb totes aquestes mesures es vol posar fi, des del consens social, als abusos sistèmics.

Aquesta proposta de llei ha estat elaborada pel projecte Xnet*, grup ciutadà que treballa la renovació democràtica a l’era digital, amb la revisió de Whistleblowing International Network (WIN) i Government Accountability Project (GAP) i comentaris de Blueprint for Free Speech. L’esperit de la Llei pren com a referent la “Propuesta de texto articulado de la proposición de ley de protección integral de los alertadores” d’Xnet i el Decàleg per a la Protecció dels Denunciants i Alertadors del Grup de Treball Ciutadà contra la Corrupció del que Xnet és membre fundador i pretén complementar i enfortir allò que preveu l’ordenament jurídic vigent en el marc de l’Estat espanyol –especialment en relació al deure de tot ciutadà que tingui coneixement de la perpetració d’un delicte de posar-ho en coneixement de l’autoritat competent, tal i com disposen els articles 259 i 262 de la Llei d’Enjudiciament Criminal- així com tenir em compte vàries fonts de textos legals que ja es troben en ple ús o propostes a debat en d’altres àmbits temàtics o geogràfics i que es troben en l’esperit de la present norma, i que són principalment: On Prevention of Corruption Act No. 1700-VII (Ucraïna, 2014), The Protected Disclosures Act (Irlanda, 2014), les recomanacions de – entre d’altres – de WIN (la principal xarxa europea d’organitzacions per la protecció d’alertadors de la que Xnet és membre), Protect (abans coneguda com a Public Concern at Work), Courage Foundation i Expose Facts.

Aquesta Llei també té en compte diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, la Recomanació CM/Rec (2014)7 de protecció d’alertadors, adoptada pel Consell de Ministres del Consell d’Europa, de 30 d’abril de 2014 i el seu memoràndum explicatiu; les directrius de la Resolució del Parlament Europeu, de 24 d’octubre de 2017, sobre les “Mesures Legítimes per a la Protecció dels Denunciants de Irregularitats que, en nom de l’interès públic, revelen informació confidencial sobre empreses i organismes públics”; les disposicions de l’ONU sobre la protecció de les fonts i dels denunciants; les Directrius de l’OCDE sobre la protecció dels denunciants d’irregularitats: els marcs de protecció de denunciants del G20; la Llei Orgànica 19/1994, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i perits en causes criminals, i, en la mesura que s’ha pres de referència el seu model integrat de protecció integral de les víctimes, la Llei Orgànica 1/2004 , de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere i de l’Estatut de Protecció de la Víctima del Delicte 4/2015, de 27 d’abril i la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.

També té en compte d’altres instruments internacionals que proporcionen normes jurídicament vinculants i recomanacions persuasives per a la implementació de la protecció dels alertadors, en concret els Convenis Civil i Penal del Consell d’Europa contra la corrupció. En l’article 22 del Conveni Penal contra la corrupció, sobre “Protecció dels col·laboradors de la justícia i testimonis” estableix que “Cada part ha d’adoptar les mesures necessàries per proporcionar una protecció efectiva i apropiada: a) Als qui denunciïn els delictes tipificats segons els articles 2 a 14 o cooperin d’altra manera amb les autoritats d’investigació o d’enjudiciament; b) Els testimonis que prestin testimoni sobre aquests delictes”. L’article 9 del Conveni Civil contra la corrupció, sobre “la protecció dels empleats” estableix que “cada part disposarà en la seva legislació interna una protecció adequada contra sancions injustificades pels empleats que tinguin motius raonables per sospitar de corrupció i que comuniquin de bona fe les seves sospites a les persones o autoritats responsables”.

La Convenció de Nacions Unides, jurídicament vinculant, contra la corrupció, en el seu article 33 “Protecció dels alertadors” requereix que “Cada estat ha de considerar la possibilitat d’incorporar en el seu ordenament jurídic intern mesures apropiades per oferir protecció contra tot tractament injustificat a tota persona que denunciï de bona fe i per motius raonables a les autoritats competents qualsevol fet relatiu a delictes tipificats segons la present Convenció”. El seus articles 8 “Codis de conducta per funcionaris públics, 13 “Participació de la societat”, 32 “Protecció de testimonis, pèrits i víctimes” i 37 “Cooperació amb les autoritats encarregades de fer complir la llei (en particular, el seu apartat 4), també són pertinents per a la protecció dels alertadors.

L’administració de la Generalitat de Catalunya i els ens locals actuen, en els seus respectius àmbits, amb subjecció als principis de legalitat i d’eficàcia dels poders públics, així com en el món empresarial quan s’afecten drets i interessos de una gran part de la societat, la transparència n’ha de ser la norma i el secret l’excepció. En aquest sentit, cal remarcar el mandat de l’article 71.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que obliga l’Administració de la Generalitat a fer pública la informació necessària perquè la ciutadania en pugui avaluar la gestió.

I no sols avaluar-la. La col·laboració de la ciutadania o de grups de la societat civil organitzada en l’alerta sobre irregularitats i infraccions és un dels mitjans més eficaços per exposar i combatre la corrupció i els abusos que afecten tota la societat. A més dels problemes morals, jurídics i polítics que això comporta, no deixen de ser problemes tècnics i, com a tals, poden també ser abordats pragmàticament per ser resolts de manera concreta i eficaç.

A més, la present Llei, fent una distinció entre denúncia i alerta, vol anar més enllà dels articles 259 i 264 de la Llei d’Enjudiciament Criminal que plantegen una responsabilitat distribuïda en la protecció de l’interès general i corregir la dificultat del seu compliment degut a l’exposició a la que es sotmeten les persones.

El tenor literal de l’article 259 de la Llei d’Enjudiciament Criminal preveu l’obligació, de qualsevol que presenciï la perpetració de qualsevol delicte públic, de posar-ho immediatament en coneixement del Jutge d’instrucció, de pau, comarcal o municipal, o funcionari fiscal més proper al lloc on es trobi. Així mateix, l’article 264 del mateix text legal estableix que qui, per qualsevol mitjà diferent dels mencionats en els articles precedents, tingués coneixement de la perpetració d’algun delicte dels que han de perseguir-se d’ofici, haurà de denunciar-ho al Ministeri Fiscal, al Tribunal competent o al Jutge d’instrucció o municipal, o funcionari de policia, sense que per això s’entengui obligat a provar els fets denunciats ni a formalitzar querella. Però, com a regla general, els alertadors sovint alerten amb un alt risc personal, i com a resultat solen sofrir un gran cost professional i personal, malgrat que la denúncia d’irregularitats i d’infraccions, fins i tot potencials, és essencial per protegir l’interès públic i per mantenir la rendició de comptes i la integritat tant en el sector públic com en el privat.

És per això que cal protegir tothom que presenciï qualsevol tipus d’abús i fer possible que en pugui aportar informació rellevant sense rebre represàlies, fins i tot quan es tracti d’irregularitats i infraccions potencials, ja que, la desprotecció per als anomenats whistleblowers o alertadors – i per als qui faciliten la seva acció – en front de les persecucions que poden sofrir -des d’accions legals per presumptes delictes contra l’honor, la protecció de dades personals o la propietat intel·lectual dels defraudadors fins a casos de mobbing, assetjament o acomiadament d’empleats o directius de corporacions públiques o privades-, esdevé una aclaparadora llosa de despeses i greuges que dissuadeix la majoria de revelar comportaments il·lícits, irregularitats, infraccions o delictes, o alertar sobre els mateixos.

Si hi sumem les dificultats probatòries i els costos inherents als procediments judicials assistim a una situació d’assimetria de forces entre la ciutadania i les institucions o les corporacions que impossibilita de facto que les persones puguin complir amb el deure ciutadà d’alertar sobre els delictes dels que se’n tingui coneixement, així com també sobre comportaments impropis, irregularitats, infraccions o activitats il·lícites.

En el món anglosaxó des de 1778 existeixen legislacions de protecció dels whistleblowers –qui empra un xiulet per fer una alerta-, que traduirem com a “alertadors”. La primera definició jurídica és del 1972 del defensor del consumidor estatunidenc Ralph Nader, qui defineix el whistleblowing com “un acte d’un home o dona que, creient que l’interès públic anul·la l’interès de l’organització a la què serveix, fa sonar el xiulet de que l’organització està involucrada en activitats corruptes, il·legals, fraudulentes o danyoses.” El Government Accountability Project defineix els alertadors com aquells que exerceixen els seus drets a la llibertat d’expressió per desafiar els abusos de poder que traicionen la confiança del públic.

Segons la Direcció General Grow de la UE “s’estima que la corrupció en la UE costarà 120 mil milions d’euros a l’any, que representa aproximadament l’1 per cent del PIB total de la UE. La contractació pública és una de les activitats del govern que es més vulnerable a la corrupció. Només en aquesta àrea, s’estima que el risc de corrupció li costa a l’UE 5,3 mil milions d’euros anuals. La protecció dels denunciants, que informen o divulguen informació sobre les amenaces al interès públic que hagin presenciat durant el seu treball, pot contribuir a la lluita contra la corrupció i a la salvaguarda dels drets fonamentals a la UE.” Segons l’estudi “Global Fraud Study” de ACFE (Association of Certified Fraud Examiners) de 2014 que analitza més de 2400 casos de frau en 114 països, al voltant del 40 per cent de tots els casos de frau detectats són descoberts per alertadors.

El passat 24 d’octubre de 2017 el Parlament Europeu adoptà la Resolució núm. 2016/2224 (INI) sobre les mesures legítimes per a la protecció dels denunciants d’irregularitats que, en ares del interès públic, revelen informació confidencial sobre empreses i organismes públics, en favor de desenvolupar mesures legítimes per a protegir als alertadors (whistleblowers) en tota la Unió Europea. Aquesta resolució va culminar en l’aprovació de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell sobre la Protecció de les Persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió.

La denuncia d’irregularitats en l’interès públic és una forma de llibertat d’expressió protegida, com confirma la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en virtut de l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, del que tots els Estats de la UE en són part.

A més la protecció jurídica dels alertadors permet reflectir també l’objectiu perseguit per l’article 151 del Tractat Fundacional de la UE, en relació amb l’article 153, apartat 1, lletra b) del mateix: la millora de les condicions de treball i la legislació de la UE ja protegeix als denunciants mitjançant diverses normatives com ara la Directiva sobre blanqueig de capitals i finançament del terrorisme
La Resolució aprovada pel Parlament UE de 24 d’octubre de 2017 conté recomanacions molt importants, reflectides en aquesta llei, com ara mesures que contemplen la possibilitat de denúncia anònima, la possibilitat de denúncia directa a tercers com la premsa o ONGs, a més de mesures de protecció laboral, legal, física i econòmica d’aquells que denuncien corrupció i abusos. La resolució preveu una legislació de protecció de alertadors forta i transversal que abasti tant els sectors públics com privats i en favor de la lluita contra la corrupció i el frau, la justícia, la salut, el medi ambient i la democràcia.

L’ús d’eines tecnològiques ara permet ser més eficients en la protecció de la confidencialitat i anonimat de qui aporta informació rellevant. Això permet corregir l’esmentada assimetria. Hem de preservar l’anonimat de les persones privades perquè són vulnerables quan s’exposen per protegir el bé comú.
La diferència entre anonimat i confidencialitat és que l’anonimat és l’únic que permet a la font de la informació controlar en la seva totalitat la seva pròpia protecció i l’ús que es fa de la informació. Si bé els drets de confidencialitat han de reflectir els requisits de millors pràctiques de la Directiva, en la pràctica aquestes salvaguardes no han resultat fiables. Ha quedat àmpliament demostrat la vulnerabilitat i porositat dels sistemes d’alerta que es basen en la mera confidencialitat. Comporta a més perills inherents al fet que es centralitzi tot el poder (la informació) en mans d’unes poques persones (directius de corporacions o superiors jeràrquics en les administracions públiques).
És evident que les corporacions i institucions han de complir els seus deures de transparència i implementar sistemes de vigilància d’irregularitats i infraccions. Tot i així no és possible evitar abusos confiant en una mena d’autoregulació ja que el frau i la corrupció es donen en posicions privilegiades respecte a aquests sistemes interns. Per això hem d’aprofitar les oportunitats que ens ofereix ara la tecnologia i traçar vies que ens permetin una vigilància ciutadana distribuïda.
L’anonimat és la més robusta protecció real que se li pot oferir a un ciutadà alertador i ja ha estat reconegut com a via justa i necessària a Espanya per la Fiscalia en les seves recomanacions des de 1993, així com per diferents disposicions legals del nostre ordenament i per organitzacions com l’ONU en el seu Report on Encryption, Anonymity and the Human Rights Framework de 2015.

La present llei ve a regular la protecció d’alertadors dins l’àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya i els ens locals. Aquesta protecció concreta al col·lectiu d’alertadors d’informacions que perjudiquen o poden perjudicar el medi ambient, els drets dels consumidors i usuaris, la seguretat i la salut públiques, així com que volen evitar les pràctiques corruptes en les nostres institucions i grans operadors de la nostra economia, es vol dispensar en compliment d’una sèrie de deures de protecció establerts a l’article 27 en relació a l’article 144.1 k) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya –de protecció del medi ambient-; l’article 28 en relació a l’article 49 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -en matèria de protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris; l’article 25.3 de l’Estatut en quant als drets de tots els treballadores i treballadores d’exercir les seves tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat; i el principi d’eficàcia que ha de regir tota administració pública, així com el deure de transparència que l’Estatut també imposa a la Generalitat en el seu article 71.4. Protecció que es dispensarà sense perjudici dels instruments que l’Estat puguin posar en funcionament quan aquell desenvolupi els aspectes bàsics en relació a la matèria d’acord amb el seu exercici de competències. Aquesta llei es fonamenta en l’empara del títol competencial que la Generalitat ostenta sobre l’estructura i funcionament de la seva administració (article 150 EAC), en matèria de consum (article 123 EAC), sobre el règim jurídic d’associacions i fundacions i el control dels ajuts públics a aquestes entitats privades (article 118 EAC), així com pel que fa al medi (article 144 EAC), en matèria de règim local (article 160.1.a); la salut i seguretat públiques (articles 162 i 164 EAC), la protecció de les dades de caràcter personal (article 156 EAC) i el dret civil (article 129 EAC).

Aquesta llei es divideix en sis Títols, començant per un títol preliminar que exposa l’objecte de la llei que no és altre que establir mesures per a la protecció de les persones que revelin informacions sobre actuacions il·lícites o males pràctiques que afectin l’interès general, a més de regular els canals de denúncia interns i externs de les administracions, empreses i entitats, establint quines obligacions han de complir els responsables públics i privats, així com les conseqüències que en l’àmbit del procediment sancionador es puguin derivar del seu incompliment.

El Títol Primer defineix l’àmbit subjectiu d’aplicació de la llei (capítol I), així com les informacions que constitueixen alerta als efectes d’aquesta llei i els que són considerats alertadors i facilitadors de la informació (Capítol II). Amb aquestes especificacions s’ha volgut estendre la protecció no només a les persones alertadores coneixedores d’informacions sobre fraus o actuacions corruptes de les corporacions públiques i privades incloses en l’àmbit d’aquesta norma, sinó també als facilitadors de les alertes: persones físiques o jurídiques com ara ONGs, plataformes ciutadanes, víctimes o mitjans de comunicació, entre altres, que permeten que la informació donada per un alertador sigui accessible. La superposició de facilitadors és una pràctica comuna dels whistleblowers o alertadors quan troben qui els garanteixi el seu anonimat i seguretat personal i familiar, que és l’objectiu prioritari que persegueix aquesta llei, i és compatible el sistema de garanties dels alertadors també per a la protecció del facilitador si s’escau.

Aquesta llei es divideix en sis Títols, començant per un títol preliminar que exposa l’objecte de la llei que no és altre que establir mesures per a la protecció de les persones que revelin informacions sobre actuacions il·lícites o males pràctiques que afectin l’interès general, a més de regular els canals de denúncia interns i externs de les administracions, empreses i entitats, establint quines obligacions han de complir els responsables públics i privats, així com les conseqüències que en l’àmbit del procediment sancionador es puguin derivar del seu incompliment.

El Títol Primer defineix l’àmbit subjectiu d’aplicació de la llei (capítol I), així com les informacions que constitueixen alerta als efectes d’aquesta llei i els que són considerats alertadors i facilitadors de la informació (Capítol II). Amb aquestes especificacions s’ha volgut estendre la protecció no només a les persones alertadores coneixedores d’informacions sobre fraus o actuacions corruptes de les corporacions públiques i privades incloses en l’àmbit d’aquesta norma, sinó també als facilitadors de les alertes: persones físiques o jurídiques com ara ONGs, plataformes ciutadanes, víctimes o mitjans de comunicació, entre altres, que permeten que la informació donada per un alertador sigui accessible. La superposició de facilitadors és una pràctica comuna dels whistleblowers o alertadors quan troben qui els garanteixi el seu anonimat i seguretat personal i familiar, que és l’objectiu prioritari que persegueix aquesta llei, i és compatible el sistema de garanties dels alertadors també per a la protecció del facilitador si s’escau.

El Títol Segon recull, en el capítol Primer, els drets i garanties que assisteixen als alerta-dors i facilitadors d’informacions rellevants sobre la comissió, presumpta o real, d’irregularitats, des del dret fonamental a la seguretat personal i familiar (article 6) fins al dret a la confidencialitat i l’anonimat com a eines bàsiques de l’alertador (article 7), passant pel dret a la informació i accés al procediment a què doni lloc la seva alerta (article 8) i inclusivament el dret a l’assistència jurídica gratuïta (article 9), com garantia per afrontar els procediments judicials que puguin incoar contra la seva persona com a conseqüència de l’alerta i que d’una altra manera suposarien un fre econòmic a l’impuls de les alertes contra el frau, la corrupció i altres delictes.
El Capítol Segon contempla les mesures concretes de protecció als alertadors per preservar la seva ocupació o activitat econòmica, que acostumen a ser el blanc de les represàlies més habituals davant d’aquest tipus d’alertes ciutadanes. S’han tingut en compte tant el supòsit en el qual l’alertador forma part de la pròpia estructura orgànica o corporativa que resulta afectada per les irregularitats, infraccions o males pràctiques objecte de l’alerta, com el en que és extern a ella o tingui una ocupació per compte propi.
I el Capítol Tercer com a revers a aquest sistema de drets i garanties ha vingut a establir que informar públicament i de forma deliberada sobre informació que és conegut que és informació falsa no està protegit per aquesta Llei.

El Títol Tercer es dedica a regular els sistemes d’informació o canals de denúncia de què disposen els alertadors, prioritzant la seva llibertat d’elecció (article 18) així com respectant els propis ritmes en la implantació de sistemes interns d’alerta en corporacions i entitats públiques i privades, però sempre garantint que els canals que es posin a disposició dels alertadors seran anònims i segurs o, si no, s’informarà de la no concurrència d’aquestes qualitats perquè els ciutadans sàpiguen per endavant a què riscos estaran exposant i que proteccions els assisteixen.

El Títol Quart preveu la funció de l’Oficina Antifrau en la informació, acollida i protecció d’alertadors, en quant a canal extern de denúncia d’alertes en l’àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya, funció que ve a ampliar les recollides en la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya, d’acord amb l’article 3 d) d’aquella Llei.

Essent finalitats fonamentals de l’OAC prevenir i investigar possibles casos concrets d’ús o destinació il·legals de fons públics o qualsevol altre aprofitament irregular derivat de conductes que comportin conflicte d’interessos o l’ús en benefici privat d’informacions derivades de les funcions pròpies del personal al servei del sector públic; així com assessorar i fer recomanacions per a adoptar mesures contra la corrupció, les pràctiques fraudulentes i les conductes que atemptin contra la integritat i la transparència en l’exercici de les funcions públiques.

Es centra el Títol Sisè en establir un règim per a l’exercici de la potestat sancionadora en matèria de protecció d’alertadors dins l’àmbit competencial d’aquesta llei, que troba empara en l’article 159.1 b) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat, el qual desenvolupa la potestat sancionadora de la Generalitat en totes les seves competències a excepció de la matèria tributària, les infraccions de l’ordre social i el règim disciplinari de l’empleat públic.

S’estableix així un catàleg d’infraccions (article 26) i sancions (article 27) que pretenen dissuadir accions que menyscaben la indemnitat dels alertadors i dels facilitadors i al mateix temps castigar aquestes conductes i rescabalar les víctimes per al cas que la represàlia ja hagi tingut lloc.


TÍTOL PRELIMINAR

Article 1.- Objecte.

1. Aquesta Llei té per objecte establir mesures per a la protecció de les persones que revelin informacions sobre possibles actuacions il·lícites, infraccions o males pràctiques que afectin a l’interès general o siguin contràries als objectius i fins de les normes autonòmiques, estatals i europees, i que s’hagin produït, s’estiguin produint, o sigui probable que es produeixin a l’àmbit de l’administració de la Generalitat de Catalunya i dels ens locals, així com en empreses o entitats privades que operen en l’àmbit de Catalunya.

2. Aquesta Llei també regula els sistemes d’informació o canals de denúncia de què disposen les administracions, empreses i entitats per a la recepció d’aquestes informacions.

3. La llei regula els òrgans encarregats de rebre les alertes sobre possibles infraccions, de vetllar pel compliment de les mesures de protecció establertes i per a la tramitació dels procediments de comprovació de les actuacions objecte de les alertes.

4. Finalment, la Llei estableix el règim d’infraccions i sancions aplicables per la vulneració del seu contingut.


TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL I. ÀMBIT D’APLICACIÓ
Article 2.- Àmbit subjectiu d’aplicació.

1. L’Oficina Antifrau de Catalunya establirà un canal de recepció d’alertes, anònim i segur, que podrà ser utilitzat per qualsevol persona i podrà rebre informacions constitutives d’alerta relacionades amb l’activitat de qualsevol de les entitats enumerades en l’article 2 d’aquesta Llei. L’Oficina Antifrau serà responsable de fer arribar la informació constitutiva d’alerta a les institucions competents per investigar-la i d’informar l’alertador dels tràmits que necessiti efectuar si vol que s’activin els protocols de protecció establerts per aquesta Llei.

2. També poden establir canals de recepció d’alertes de caràcter extern qualsevol altra administració o entitat, dins l’àmbit competencial d’aquesta norma, com ara mitjans de comunicació, organitzacions no governamentals, sindicats, membres de cambres legislatives, institucions i entitats anàlogues. Els administradors del canal seran responsables d’informar l’alertador dels tràmits que necessiti efectuar si vol que s’activin els protocols de protecció establerts per aquesta Llei.

3. Les empreses i organitzacions de més de 50 treballadors; les empreses privades amb un volum de negocis o balanç de més de 10 milions d’euros; les diputacions, les poblacions i els municipis amb més de 10.000 residents; les persones jurídiques privades de qualsevol mida que operin en l’àrea de serveis financers o vulnerables al blanqueig de diners; altres entitats quan així ho disposin altres lleis específiques, després d’haver-se realitzat l’avaluació del risc pertinent, tindran amb l’obligació de disposar d’un canal intern de recepció d’alertes anònim i segur tal com s’ha definit en l’article 15.2. Les empreses amb un volum de negoci de 2 a 10 milions d’euros tenen la obligació de disposar d’un canal intern de recepció d’alertes que garanteixi, com a mínim, la confidencialitat de la comunicació.

4. Les administracions i entitats jurídiques no incloses en les seccions anterior i que es trobin dins l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya hauran de complir i respectar els drets i obligacions establerts en la present Llei per protegir alertadors i facilitadors.
 


CAPÍTOL II. DEFINICIONS
Article 3.- Definicions i àmbit subjectiu de protecció.

A l’efecte d’aquesta Llei s’entén per:

a) Alertador o alertadora (denunciant-alertador o denunciant-alertadora): qualsevol persona física que tenint una convicció raonable en el moment de revelar-la sobre la veracitat d’una informació de l’àmbit definit en l’article 4 i la lletra e) del present artícle, la revela, notifica o divulga d’acord amb aquesta Llei, posant-la en coneixement de tercers, a altres que poguessin proporcionar elements probatoris en el seu suport, davant de l’autoritat administrativa, judicial o ministeri fiscal, o mitjançant d’un canal de recepció d’alertes especialment establert a aquest fet o mitjançant difusió pública. Serà irrellevant la motivació de l’alertador, excepte per valorar la credibilitat de l’alerta.
Les alertes no tenen consideració de denúncia en el sentit previst en el Títol I del Llibre II del Reial Decret de 14 de setembre de 1882 pel que s’aprova la Llei d’Enjudiciament Criminal. Per tant, l’alertador no tindrà consideració de denunciant i no serà precís en cap moment revelar la seva identitat, sense que aquest fet vulneri els drets de defensa o altres drets de les persones implicades en els fets dels que s’alerta.

b) Facilitador o facilitadora: és la persona física o jurídica que contribueix, facilita o ajuda a l’alertador a revelar o fer pública la informació constitutiva d’una alerta, incloent, però sense limitar-se als següents: organitzacions de la societat civil, associacions i òrgans professionals, sindicats, periodistes, organitzacions de periodistes i advocats.

c) Canals de recepció d’alertes (denuncies-senyalaments específics portats a terme per una o un alertador): són sistemes o mecanismes de comunicació i recepció d’alertes, definits i regulats en el Títol III de la present Llei, que es posen a disposició de qualsevol persona que tingui informació que pugui constituir una alerta. Aquests canals poden ser interns, quan venen establerts per la mateixa administració o entitat pública o privada per a les alertes referides al seu funcionament i àmbit d’actuació, o bé externs, quan són canals habilitats per qualsevol administració, entitat o plataforma per la comunicació i recepció d’alertes de qualsevol àmbit d’actuació.
El fet que s’habilitin aquests canals no inhabilita la protecció a les i els alertadors que no els hagin utilitzat per revelar, notificar o divulgar una informació constitutiva d’alerta, com, per exemple, les alertes a supervisors o superiors, quan s’alerti complint amb els deures professionals o s’alerti davant qualsevol persona que pugui proporcionar informació rellevant, investigar o prendre mesures sobre la suposada conducta impròpia.

d) Difusió pública: consisteix en fer accessible al públic la informació constitutiva d’alerta.

e) Interès general: En l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei es considera interès general qualsevol acte o omissió que ocorri, afecti o es porti a terme a o per part de:

1) d’Administracions públiques i/o organitzacions administrativament dependents de l’administració pública;
2) qualsevol persona física o jurídica l’actuació de les quals afecti més del 10% de la població d’una circumscripció legal.  

f) Represàlies: qualsevol acte o omissió discriminatori, directe o indirecte, que succeeixi per evitar o a conseqüència de l’alerta interna o externa, o divulgació pública, que causa o és susceptible de causar, un perjudici injustificat a l’alertador i/o facilitador.

g) Persona afectada: persona física o jurídica mencionada a l’alerta com a persona a qui s’atribueix l’incompliment o relacionada amb el mateix.
 

Article 4.- Informacions que constitueixen alerta.

1. Les informacions objecte d’alerta són les relatives a l’interès general tal i com definit en l’article 3.e) de la present Llei que aportin informació rellevant i indiciària sobre fets flagrants, actuals, potencials o presumptes que constitueixin, sense limitar-se a aquests, il·lícits, males pràctiques, abusos, irregularitats, mala gestió o frau, amenaces greus i específiques, altres vulneracions de lleis i normes, o dany, amb independència que s’hagin consumat, executat, estiguin en fase de temptativa o es tingui indicis que es produiran, o que es produeixin, dins l’àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya. En aquells casos en que els fets es produeixin en un àmbit territorial superior o diferent, es podrà dispensar la protecció a l’alertador sempre que aquest comuniqui o reveli l’alerta dins l’àmbit territorial de la Generalitat i de conformitat amb l’article 115.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

2. Sense limitar-nos a aquestes, són considerades en tot cas informacions constitutives d’alerta les següents:
a) La comissió de qualsevol delicte dolós, imprudent o negligent;

b) Qualsevol vulneració dels drets humans, atacs contra les llibertats fonamentals, vulneracions dels drets dels treballadors, condicions de sanitat i seguretat a la feina i altres drets socials, així com sobre l’estat de dret;

c) Accidents, desastres, perills naturals i altres emergències;

d) Pràctiques que impliquen riscos per a la vida i la salut de les persones o qualsevol altra amenaça per a la seguretat i integritat física, la salut pública, la seguretat dels productes de consum, la seguretat del transport, la seguretat alimentària, la salut i seguretat animal, els drets dels consumidors i usuaris, la seguretat nacional i mundial, la seguretat nuclear, la privacitat i la protecció de dades personals, la seguretat de les comunicacions electròniques i sistemes d’informació, i el medi ambient;

e) Males pràctiques administratives o empresarials, en el si d’entitats públiques o privades, relacionades amb l’abús d’autoritat, els conflictes d’interès, la corrupció, la prevaricació, la malversació de caudals públics, el tràfic d’influències, el frau fiscal, la responsabilitat i seguretat financera, i lliure competència i normes relatives a les ajudes i subvencions de la Generalitat i les Administracions Públiques, així com infraccions relatives a serveis, productes i mercats financers i a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, entre altres.

f) Males pràctiques disciplinàries, administratives, en matèria de privacitat, protecció de dades o qualsevol altra negligència o omissió per part de les agències governamentals, autoritats públiques o qualsevol dels seus empleats, entitats legals, els seus funcionaris i el seu personal, abús de poder, abús de autoritat, mala administració, conflictes d’interessos, incompliment d’obligacions legals;

g) Actes per l’encobriment d’aquestes irregularitats;

h) Qualsevol altra informació no inclosa en les seccions anteriors que reveli un dany o una amenaça per l’interès públic.

i) En qualsevol cas, poden ser objecte d’alerta les infraccions de les normes previstes en l’annex de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell sobre la Protecció de les Persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió.

3. No serà un obstacle per la comunicació i recepció de la informació constitutiva d’alerta el fet que inclogui:
a) Dades personals o dades especialment protegides, tal i com definides en la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, a l’empara del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016 General de Protecció de Dades i d’acord amb la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre el cas Hungarian Hèlsinki Committee respecte al FOI, per tal de garantir el ple respecte del dret a la informació, en el cas que la informació es faci pública. Aquesta excepció només cobrirà la informació personal directament relacionada amb les actuacions il·lícites objecte de l’alerta (com la identificació o nom de la persona/es). S’hauran d’ometre les dades personals relacionades amb l’àmbit privat i que no aporten cap valor informatiu (com números de telèfon personal, adreça de correu electrònic personal, adreça del domicili particular…). Quan es compleixi amb aquesta condició, l’alerta no podrà considerar-se difamació, calumnia, injuria o menyspreu contra l’honor i la intimitat de la persona afectada.
L’excepció no s’estendrà en cap cas a la publicació d’informació relacionada amb terceres persones a les quals no els siguin de cap manera imputables aquestes actuacions. Aquestes persones han de romandre inidentificables. El compliment d’aquesta excepció serà responsabilitat de qui realitzi la publicació.

b) Secrets segons la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

c) Secrets empresarials, segons la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials i la Directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no difosos (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícits.

d) Revelacions, segons la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme i la Directiva 2005/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d’octubre de 2005, relativa a la prevenció de l’ús del sistema financer pel blanqueig de capitals i pel finançament del terrorisme.

4. Tampoc serà obstacle per a la comunicació, recepció o divulgació de la informació que constitueixi una alerta que la mateixa es trobi sota la protecció del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’Abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.

5. No serà obstacle per la comunicació, recepció o divulgació de la informació constitutiva d’una alerta la protecció garantida per les normes professionals, comercials i empresarials aplicables quan aquesta informació sigui part de l’alerta.

6. Es considera informació constitutiva d’alerta l’accés a la qual gaudirà d’immunitat, tant la informació a què s’hagi tingut accés directament durant l’acompliment d’una activitat, fins i tot si la seva comunicació constitueix un incompliment contractual o de clàusules sobre la propietat de la informació, com en els casos en què s’accedeixi o es faci còpia d’informació constitutiva d’alerta en l’àmbit civil, administratiu o laboral a la que normalment no es tindria accés, com a tall d’exemple i no de forma exhaustiva, l’accés als correus electrònics d’un company de feina o a arxius d’un departament laboral al qual normalment no es té accés.
L’origen de la informació no es tindrà en compte per la seva qualificació com a informació constitutiva d’alerta.

7. La revelació d’una alerta d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei no constitueix un incompliment de les normes i clàusules previstes en un contracte o conveni dins l’àmbit de l’administració de la Generalitat i dels ens locals relativa a la confidencialitat de la informació, a secrets, a la propietat intel·lectual i industrial o a la protecció de dades personals, previstes en qualsevol contracte administratiu, laboral, civil, mercantil o de qualsevol altra naturalesa, i per tant, l’alertador no podrà ser considerat responsable del seu incompliment d’acord amb les regles de responsabilitat civil, penal o disciplinària que poguessin resultar d’aplicació.

8. És nul·la de ple dret qualsevol clàusula contractual el propòsit de la qual sigui el de limitar o prohibir a algú alertar o limitar l’accés al dret de protecció garantit per la present Llei.

9. En els procediments judicials en què es jutgi el dany sofert per l’alertador i/o facilitador a causa de represàlies que han estat conseqüència de l’alerta per ell realitzada, es presumirà que el perjudici es va causar en represàlia per l’alerta. En tals casos, correspondrà a la persona que hagi dut a terme l’acció perjudicial demostrar que aquesta mesura es va fonamentar en motius degudament justificats i justos i que no està de cap manera relacionada amb l’alerta.

10. En els casos en què la informació constitutiva d’alerta estigui catalogada com de seguretat pública, secrets oficials o militars, o informació classificada, secret professional i de les comunicacions entre clients i els seus advocats, secret professional i de les comunicacions entre els professionals de la salut i els seus pacients, secret de les deliberacions judicials, la mateixa podrà ser objecte de comunicació i recepció, però no podrà ser objecte de divulgació pública indiscriminada sinó que s’han de prendre les precaucions necessàries perquè pugui conèixer-se el il·lícit, sense posar en perill la seguretat pública. La divulgació pública es considerarà justificada en casos d’amenaces urgents o greus a la salut pública, la seguretat o el medi ambient.

 

TÍTOL II. DRETS I RESPONSABILITATS DE LES PERSONES QUE TRANSMETEN INFORMACIONS CONSTITUTIVES D’ALERTA

CAPÍTOL I. DRETS I GARANTIES DELS ALERTADORS I FACILITADORS
Article 5.- Drets que assisteixen a l’alertador i al facilitador.

Es garanteix el dret dels alertadors i facilitadors a la seguretat, a l’anonimat i a la confidencialitat de la seva identitat, fins i tot enfront d’aquells que rebin l’alerta i gestionin el procediment resultant d’aquesta, a l’accés a la informació del procediment, a l’assessorament jurídic i la indemnitat. En cap cas podrà suspendre’s o limitar-se l’aplicació dels drets i sancions previstos per la present llei per l’aplicació de cap acord, conveni col·lectiu, política, contracte o acord d’arbitratge.
 

Article 6.- Dret a la seguretat i prohibició de represàlies.

1. Es prohibeixen les represàlies, directes o indirectes i de qualsevol mena, incloent però sense limitar-se a discriminacions, amenaces, recomanacions i intents de represàlies, contra la persona, família, companys, superiors, o béns i entitats pròpies o amb les que estiguin connectats, si correspon, els alertadors i/o facilitadors.

2. Els alertadors i els facilitadors rebran protecció policial quan aquests denunciïn l’existència d’un perill o amenaça sobre la seva vida, la seva integritat física o sobre els seus béns com a conseqüència de la revelació o divulgació d’aquestes informacions. En aquest cas s’han d’aplicar totes les mesures de protecció preventiva indicades en la Llei Orgànica 19/1994, de 23 de desembre, de protecció a testimonis i pèrits en causes criminals per l’autoritat (Títol IV) i en l’Estatut de la Víctima, per aturar i evitar les amenaces i represàlies dirigides contra l’alertador i/o facilitador.

3.Les mateixes mesures s’aplicaran, quan sigui necessari, als seus cònjuges o persones lligades per anàloga relació d’afectivitat, així com als familiars de tots dos per parentiu de fins a segon grau de consanguinitat o afinitat, així com altres contra qui es prenguin represàlies per assistir o estar vinculat amb l’alertador i/o facilitador.
 

Article 7.- Dret a la confidencialitat i a l’anonimat de l’alertador i del facilitador.

1. Els poders públics han de garantir el dret de l’alertador a la confidencialitat i a la preservació del seu anonimat si aquesta és l’opció que escull l’alertador o facilitador, i que la seva identitat no serà revelada sense el seu consentiment explícit a ningú. Aquest dret també és aplicable a altres dades i informació dels que es pugui deduir la identitat de l’alertador o facilitador de manera directa o indirecta.
Si és necessari per raons no discrecionals, com una ordre judicial de revelar la identitat o la informació identificativa de l’alertador, o si aquesta informació és revelada per error, l’autoritat pública ho notificarà immediatament a l’alertador.

2. Els facilitadors i qualsevol altres persones, públiques o privades, a les quals l’alertador hagi comunicat la seva identitat fent constar la seva voluntat de mantenir la seva confidencialitat, també estan obligats a preservar-lo i no poden revelar la identitat de l’alertador en cap cas.

3. Els canals de recepció d’alertes salvaguardaran aquests drets en els termes que disposen els articles 14 i següents.

4. Els alertadors podran comunicar al canal de recepció d’alertes la informació de forma confidencial, és a dir, donant a conèixer la seva identitat però fent constar la seva voluntat de no divulgar-la sense el seu consentiment exprés o deixant possible la traçabilitat de la seva identitat (proporcionant informació de la que es pugui deduir, per exemple, deixant visible la seva IP o no utilitzant un canal anònim i segur). En aquest cas, les seves dades personals o qualsevol altra informació que permeti conèixer la identitat de l’alertador no podrà ser divulgada pel personal autoritzat que tramiti la alerta sense el seu consentiment exprés. Tot el personal autoritzat o que tingui accés a la informació rebuda mitjançant un canal de recepció d’alertes, fins i tot de forma no autoritzada o accidental, quedarà obligat en els termes del present article i a les responsabilitats derivades de la comissió dels delictes tipificats com a descobriment i revelació de secrets.

5. Només l’alertador podrà decidir sobre una eventual renúncia a l’anonimat i/o confidencialitat, que podrà produir-se en qualsevol moment del procediment.

6. Si amb posterioritat a l’alerta s’identifica a un alertador anònim, aquest gaudirà de protecció en virtut de la present Llei.
 

Article 8.- Dret a la informació i accés al procediment.

1. Mentre el procediment es tramiti dins l’àmbit competencial d’aquesta llei, tots els alertadors, inclosos els que hagin triat una forma de comunicació anònima o confidencial, tenen el dret a ser informats sobre l’estat i els resultats de l’examen, inspecció i investigació a què hagi donat lloc la informació revelada, llevat la informació que posi en perill la investigació.
2. El dret d’accés dels alertadors a aquesta informació serà garantit d’ofici, o a instància de l’alertador, amb la posada a disposició de l’estat del procediment com a mínim cada noranta dies naturals.
 

Article 9.- Dret a l’assessorament i defensa jurídica.

1. Les persones alertadores o facilitadores o que estiguin considerant alertar tenen dret a l’assessorament jurídic gratuït previ, adaptat al seu cas concret per part dels Col·legis d’Advocats, sobre els seus drets i responsabilitats i envers totes les actuacions que derivin de l’alerta, i com a mínim en relació a la informació continguda a l’article 16, en els termes indicats en el article 23.
En tot cas, els membres destinats a aquest servei hauran de mantenir la confidencialitat i secret de la informació coneguda. En cap cas aquests serveis podran ser objecte de represàlia que afecti al seu normal funcionament. Les autoritats públiques s’asseguraran que els facilitadors no sofreixin represàlies que puguin afectar al seu normal funcionament quan proporcionin assessorament jurídic previ a alertadors i altres facilitadors.

2. Des del començament del procediment, quan no disposin de mitjans econòmics suficients per a la seva defensa en procediments incoats contra la seva persona per raó de l’alerta, tindran dret a sol·licitar advocat d’ofici i la resta de prestacions inherents amb subjecció a la Llei d’assistència jurídica gratuïta.

3. La Generalitat posarà els seus serveis jurídics a disposició d’aquelles persones que tinguin la condició d’alertador o facilitador que siguin demandats o investigats en processos que tinguin vinculació o siguin conseqüència de tal condició.

4. Els alertadors i facilitadors ostenten la condició d’interessats/perjudicats en tots els procediments que portin causa de la comunicació d’informació que hagin efectuat, i per tant, seran objecte de protecció d’acord amb la present Llei en totes les investigacions i altres procediments resultants de l’alerta. Aquests procediments tindran caràcter contradictori, garantint si és el cas l’anonimat o la confidencialitat de l’alertador a la seva elecció.

5. Els col·legis d’advocats, han d’assegurar una formació obligatòria específica als inscrits al torn d’ofici corresponent que coadjuvi a l’exercici professional d’una defensa eficaç en matèria de protecció d’alertadors i facilitadors.

6. Igualment, els col·legis d’advocats han d’adoptar les mesures necessàries per a la designació urgent de lletrat d’ofici en els procediments que se segueixin a instància d’alertadors o facilitadors.
 


CAPÍTOL II. MESURES DE PROTECCIÓ DE L’OCUPACIÓ O ACTIVITAT ECONÒMICA DELS ALERTADORS I FACILITADORS
Article 10.- Mesures comunes.

1. Els alertadors i facilitadors, incloent els partícips dels actes objecte de l’alerta, tenen dret a la indemnitat professional i laboral en l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, entre altres que es respectin els contractes i acords individuals de la seva relació de funcionariat, de treball o de servei, sigui per compte d’altri o propi, amb l’ocupador o òrgan de contractació públic o privat, sense que aquests puguin posar obstacles a l’ocupació, activitat professional, econòmica, social, científica, acadèmica o d’una altra índole de l’alertador.

2. Quan es causin danys i perjudicis a l’alertador i/o facilitador per decisions arbitràries degudes a l’acció o omissió d’un funcionari, empleat, empresari o un altre membre d’una institució o entitat pública o privada en l’exercici de la seva autoritat deguda a la revelació d’una alerta, l’alertador i/o facilitador serà compensat a càrrec d’aquesta institució o entitat pública o privada mitjançant el corresponent procediment de determinació objectiva de danys i perjudicis necessaris per eliminar tots els efectes directes i indirectes de les represàlies davant la instància o jurisdicció que correspongui, en què podran adoptar-se les mesures cautelars que correspongui per protegir l’alertador i/o facilitador dels efectes de dites decisions.
 

Article 11.- Mesures de protecció a l’alertador i/o facilitador funcionari o empleat per compte aliè en l’àmbit laboral i de la Seguretat Social.

Quan l’alertador o facilitador sigui un candidat, membre o antic membre del personal, funcionari, empleat públic, o treballador, incloent però sense limitar-se a treballadors interins, fixes o temporals, a temps complert o parcial, o membres en qualsevol entitat o institució pública o privada subjectes a la present Llei, gaudirà dels següents drets:

a) Dret a no ser sancionat ni represaliat d’una altra manera per part de l’empleador, superior o altre treballador o membre d’aquesta administració o entitat privada dependent d’aquesta, mitjançant acomiadament, sanció, separació del servei amb pèrdua de la condició de funcionari, sanció, suspensió, separació del servei, trasllat, assignació a un lloc de menor remuneració, descens de categoria professional, reducció del salari, deteriorament de les condicions de treball o qualsevol altres mesures de la mateixa naturalesa, ni a rebre l’amenaça de l’aplicació d’aquestes mesures.

b) Dret, si denunciés l’aplicació de qualsevol sanció o represàlia de les mencionades, i en els termes que li reconeix la legislació sobre funció pública de la Generalitat de Catalunya i l’Estatut dels Treballadors, així com l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, el Reial Decret 2669/1998, d’11 de desembre, pel que s’aprova el procediment a seguir en matèria de rehabilitació dels funcionaris públics, convenis col·lectius i normativa concordant, a adreçar-se als tribunals, i segons correspongui, a optar entre la rehabilitació immediata de la seva condició de funcionari, en les condicions anteriors, o al cobrament de la indemnització equivalent per acomiadament improcedent així com els salaris de tramitació en ambdós casos, a la reposició immediata a les anteriors condicions e treball si fossin substancialment modificades, o a la reducció, reordenació del temps de treball, a la mobilitat geogràfica, al canvi de centre de treball, a l’excedència voluntària amb reserva del lloc de treball i a la separació indemnitzada del servei per incompliment greu de l’empleador.
 

Article 12.- Mesures de protecció de l’activitat econòmica o professional de l’alertador i/o facilitador ocupat per compte propi.

La Generalitat de Catalunya obrirà una línia d’ajuts, de caràcter temporal no superiors a un any, per alertadors o facilitadors que siguin professionals o treballadors per compte propi i es vegin obligats a cessar en la seva activitat per fer efectiva la seva protecció.
 

CAPÍTOL III. DEL RÈGIM DE RESPONSABILITAT DELS ALERTADORS PER LA REVELACIÓ D’INFORMACIONS QUE CONSTITUEIXEN ALERTES
Article 13.- De la responsabilitat de l’alertador i/o facilitador.

1. L’alertador i el facilitador solament han de tenir una convicció raonable de la versemblança i fiabilitat de la informació que comuniquin. La responsabilitat de la comprovació de la versemblança dels fets objecte de l’alerta, de determinar si hi ha prou informació per investigar les possibles infraccions i de la qualificació dels mateixos com a possibles delictes o accions contra l’interès general recau en tot cas sobre l’organisme o institució que es faci càrrec de la investigació.

2. Quan la resolució que posi fi a la investigació dels fets generats per l’alerta conclogui que no es tracti d’irregularitats, infraccions, males pràctiques o fets constitutius d’il·lícit penal, l’alertador o facilitador mantindrà la protecció reconeguda per la present Llei i no patirà perjudici, sanció o represàlia alguna, llevat que es demostri que la persona coneixia la falsedat de la informació en el moment de l’alerta i va informar deliberadament sobre la mateixa.

3. Amb la mateixa excepció assenyalada en l’apartat anterior, els organismes o institucions que es facin càrrec de la investigació dins l’àmbit competencial d’aquesta norma, no exigiran cap mena de responsabilitat a l’alertador i el facilitador que pugui derivar-se de la comunicació o divulgació de l’alerta o de les accions realitzades per revelar la informació.

 


TÍTOL III. SISTEMES D’INFORMACIÓ O CANALS DE RECEPCIÓ D’ALERTES
Article 14.- Protecció de la confidencialitat o anonimat.

1. Els canals de recepció d’alertes hauran d’estar dotats de mecanismes que permetin protegir la confidencialitat o anonimat dels alertadors.
La informació sobre l’accés al canal de comunicació i la manera i els límits de la preservació de l’anonimat que ofereixen, han de ser explicitats detalladament perquè l’alertador tingui tota la informació necessària i no pugui ser induït a error per omissió d’informació o per no complir amb els requisits informatius requerits pel present article i l’article 16.
Aquesta informació haurà de ser proporcionada per l’administrador del canal de recepció d’alertes de forma concisa, lleial, transparent, intel·ligible i de fàcil accés i enteniment, amb un llenguatge clar i senzill, facilitant-se per escrit o altres mitjans, fins i tot, per mitjans electrònics.
L’administrador del canal de recepció d’alertes, tenint en compte les circumstàncies i el context específic en què es produeixi l’alerta, facilitarà a l’alertador la informació complementària que sigui necessària per garantir la protecció de la confidencialitat de les seves dades i de l’alerta, o l’anonimat.

2. A aquests efectes només es consideraran anònims i segurs aquells canals com ara bústies, línies telefòniques o mecanismes de comunicació electrònica que garanteixin el seu accés mitjançant navegació i connexió anònimes. Han d’informar amb indicacions prèvies clares i senzilles sobre com utilitzar-los sense exposar la pròpia identitat – inclòs la “identitat electrònica” (Internet Protocol IP) – i sobre les formes d’eliminació de les metadades perquè els documents no comprometin l’anonimitat de l’alertador. Hauran de proveir a l’alertador de justificant de recepció amb codi identificador, o un altre procediment segur, que permeti el seguiment de les actuacions i les comunicacions successives amb l’alertador sense perjudicar el seu anonimat. Les administracions o ens responsables del canal aplicaran les mesures tècniques i d’organització adequades per a la protecció de les dades quan es recaptin, es transmetin o es conservin.

3. Els canals que no reuneixin les condicions de l’anterior apartat no poden publicitar-se com anònims i segurs podent ser en cas contrari objecte de sanció per afectar el dret a la indemnitat de l’alertador. També podran ser objecte de sanció aquells canals que essent només confidencials no informin d’aquest fet, havent d’informar en tot moment de que no es tracta d’un canal anònim i segur.

4. En tot cas s’haurà de respectar el dret a la confidencialitat i a l’anonimat previst a l’article 7.
 

Article 15.- Altres tipus de canals.

El canal de recepció d’alertes establert per les entitats, complint les característiques del segon apartat de l’article anterior, ha de permetre comunicacions escrites i/o orals i pot establir-se pels següents mitjans:
a) Via correu postal.
b) Via bústies físiques de queixa.
c) Via una plataforma online (a través de la intranet de l’entitat o d’internet).
d) Via telefònica o altres sistemes de missatgeria de veu.
 

Article 16.- Informació sobre els canals de comunicació i recepció d’alertes.

1. Les entitats que administrin canals de recepció d’alertes hauran de publicar de forma concisa, lleial, transparent, intel·ligible i de fàcil accés i enteniment, amb un llenguatge clar i senzill, en un apartat separat, identificable i accessible de les seves pàgines web, com a mínim, la informació següent:
a) Les condicions sota les quals els alertadors i facilitadors gaudiran de protecció.

b) Les dades de contacte dels canals, prevists en l’article anterior, proporcionats per l’entitat pública o privada, i si es tracta d’un canal anònim i segur que compleix amb els requisits de l’article 14.3, o quan no sigui el cas que només garanteix l’obligatòria confidencialitat ha d’advertir dels possibles riscs que aquest fet pot comportar en l’ús del canal per l’alertador en cas d’alertar.

c) Els procediments aplicables a les alertes, incloent la manera com l’entitat pot sol·licitar a l’alertador i/o facilitador la clarificació de la informació proporcionada o sol·licitar informació addicional, els terminis en què s’informarà al mateix del seguiment de l’alerta, el tipus de contingut d’aquestes comunicacions i els possibles recursos contra aquestes.

d) El règim de confidencialitat i protecció de dades personals aplicables a l’alerta.

e) La naturalesa del seguiment que es donarà a l’alerta.

f) Les sancions i procediments disponibles contra possibles represàlies i la possibilitat de rebre consell i assessorament confidencials per a les persones que estiguin considerant alertar sobre un fet o informació.

g) Una declaració que expliqui clarament les condicions sota les quals els alertadors no incorreran en responsabilitat conforme a l’article 4 de la present Llei.

2. Els administradors dels canals de recepció d’alertes hauran de poder prestar assessorament previ sobre el contingut de la present Llei als qui pretenguin informar, en condició de alertador o facilitador, sobre un fet constitutiu d’alerta, incloent informació sobre les condicions i procediments d’alerta davant les autoritats competents, i quan fós necessari, davant institucions, oficines o agències de la Unió Europea.

3. L’entitat responsable del canal d’alerta informarà, sense constituir aquesta una llista exhaustiva, els seus empleats, proveïdors, personal temporal i usuaris o clients de l’existència del canal o canals d’alerta, junt amb la informació prevista en els apartats anteriors.
Aquesta informació podrà publicar-se en un lloc visible i accessible, i pot proporcionar-se a través de la pàgina web de l’entitat, podent fins i tot proporcionar-se mitjançant cursos de formació del personal.
 

Article 17.- Procediment d’alerta.

El procediment d’alerta i de seguiment de les alertes ha d’incloure i garantir el compliment dels següents aspectes:
a) El manteniment de la confidencialitat sobre la identitat del alertador, o si escau el seu anonimat conforme a l’article 7, i de les persones involucrades en la informació proporcionada per aquest, a més de la resta d’informació proporcionada per l’alertador, prenent les mesures necessàries i evitant l’accés a aquesta informació per part de personal no autoritzat.

b) El canal de recepció d’alertes haurà de permetre l’emmagatzematge durable de la informació, conforme a l’article 21, per a permetre futures investigacions.

c) L’autonomia del canal extern d’alerta que pugui o hagi d’haver-se establert en l’entitat respecte al canal intern d’alerta.

d) L’oportunitat de l’alertador de respondre a la negació de les presumptes irregularitats de què alerta.

e) El justificant de recepció de l’alerta, que haurà de remetre’s a l’alertador en un termini màxim de 7 dies des de la seva recepció si l’alerta incloïa les dades de contacte de l’alertador o facilitador.
I. Després de l’anàlisi de la informació proporcionada per l’alertador i/o facilitador, mitjançant declaració adjunta al justificant de recepció, l’entitat haurà de comunicar al alertador i/o facilitador:
– Si considera que hi ha suficient informació per una major investigació;
– O que la mateixa no inclou informació rellevant o indicis consistents sobre la infracció pel que es considera l’alerta tancada. L’alertador tindrà dret a respondre aquesta determinació preliminar.
En el cas que el alertador o facilitador no estigui d’acord amb la decisió de l’administrador del canal, podrà recórrer davant l’Oficina Antifrau de Catalunya o davant la Jurisdicció competent.

II. En cas que una entitat no sigui capaç d’analitzar i valorar la informació rebuda a l’efecte d’emetre la declaració constitutiva anterior, per la voluminositat de la informació proporcionada, l’entitat pot demanar el consentiment del alertador i/o facilitador per a traslladar l’alerta a l’Oficina Antifrau de Catalunya perquè la mateixa procedeixi a realitzar el seu seguiment.
No podran traslladar la informació presumptament constitutiva d’alerta a l’Oficina, els Jutjats, Tribunals, Ministeri Fiscal i Forces i Cossos de seguretat de l’Estat, que hauran d’investigar la informació constitutiva d’alerta en tot cas.

f) La designació d’un, diversos membres del personal, un departament o un tercer, que en tot cas haurà de ser imparcial, com a encarregat de la recepció de les alertes, denominat administrador del canal.
I) En els canals de recepció d’alertes que s’operin per terceres entitats autoritzades a rebre alertes per part d’entitats públiques i privades, hauran de respectar-se els principis d’independència, confidencialitat, protecció de dades personals i secret, a més dels requisits informatius esmentats en l’article anterior.

II) L’administrador del canal s’encarregarà de fer un seguiment diligent de l’alerta, mantenir la comunicació amb el alertador, i en cas de ser precís, sol·licitar informació addicional i mantenir al alertador informat del procediment seguit després de la seva alerta.
Amb el consentiment de l’alertador, els administradors del canal seran responsables de remetre la informació constitutiva d’alerta a les institucions competents perquè sigui objecte d’investigació.

III) Com a prerequisit, l’administrador o administradors del canal hauran de rebre formació professional específica per a gestionar canals d’alerta.
iv) Totes les activitats del personal per complir amb les responsabilitats que comporten els canals d’alerta estaran protegides sota aquesta Llei.

g) Els administradors dels canals de recepció d’alertes hauran d’assegurar-se que en cas de rebre un alerta a través d’altres canals o per membres del personal diferents als encarregats de la seva recepció, aquests remetran l’alerta als encarregats preservant la confidencialitat de la informació i sense modificar el seu contingut.

g) Els administradors dels canals de recepció d’alertes hauran d’assegurar-se que en cas de rebre un alerta a través d’altres canals o per membres del personal diferents als encarregats de la seva recepció, aquests remetran l’alerta als encarregats preservant la confidencialitat de la informació i sense modificar el seu contingut.
 

Article 18. Llibertat d’elecció.

Encara que s’estableix l’obligació per part dels poders públics de fomentar l’ús de canals interns com a primera opció per a la comunicació d’alertes, assegurant-se que aquests ofereixin totes les garanties de fiabilitat, seguretat, independència i eficàcia en la detecció i resolució efectiva i duradora d’il·lícits i abusos i en la protecció dels alertadors eliminant tot risc de represàlia, és lliure la decisió de l’alertador sobre l’elecció del canal més adequat per a la seva comunicació, sense haver d’acudir preceptivament a cap canal específic ni haver de justificar la seva elecció, i sense que això suposi cap limitació dels drets i garanties que li assisteixen en aquesta Llei.
L’alertador no estarà obligat a comunicar-se a través d’un canal intern d’alerta, i reté tots els drets d’aquesta Llei per revelar informació protegida a un supervisor o superior, com a part dels seus deures professionals, a un altre testimoni que pugui disposar d’informació rellevant per donar suport a la informació, o a qualsevol altra persona o entitat amb autoritat per investigar o prendre mesures en contra de la suposada irregularitat.
 

Article 19.- Sistemes interns.

1. Haurà d’informar-se, en un termini no superior a 3 mesos des del justificant de recepció, i cada tres mesos, sobre el seguiment realitzat de l’alerta i en tot cas del seu resultat. En el supòsit de no haver enviat un justificant de recepció, aquest termini començarà a córrer en el moment de l’expiració del termini per emetre’l. L’alertador tindrà dret a presentar observacions, que hauran d’incloure’s en l’informe final, sobre l’exhaustivitat i la raonabilitat de la resolució de l’alerta. La comunicació sobre el resultat no ha d’afectar a les normes europees que inclouen possibles restriccions en la publicació de decisions en l’àmbit financer i tributari.

2. Les entitats privades amb més de 50 treballadors i menys de 249 podran compartir recursos per la recepció i investigació de les alertes, sens perjudici del compliment de les obligacions de confidencialitat, informació del procediment a l’alertador i abordar l’incompliment detectat. Els canals de recepció d’alertes podran ser compartits entre municipis o per unions de municipis sempre que es garanteixi que la informació rebuda i dirigida només a un d’ells no és accessible pels altres.
 

Article 20.- Sistemes externs.

1. Haurà d’informar-se, en un termini no superior a 3 mesos des del justificant de recepció, i cada tres mesos, sobre el seguiment realitzat de l’alerta i en tot cas del seu resultat. En el cas de no haver remès un justificant de recepció, aquest termini començarà a córrer en el moment de l’expiració del termini per a emetre’l. L’alertador tindrà dret a presentar observacions, que hauran d’incloure’s en l’informe final, sobre l’exhaustivitat i la raonabilitat de la resolució de l’alerta. La comunicació sobre el resultat no ha d’afectar les normes europees que inclouen possibles restriccions en la publicació de decisions en l’àmbit financer i tributari.

2. En cas de gran afluència d’alertes, els administradors dels canals de recepció d’alertes podran prioritzar aquelles que informin sobre infraccions de disposicions essencials que es trobin dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei o aquelles que siguin susceptibles d’afectar més greument l’interès públic, sense perjudici del compliment dels límits temporals establerts en l’article 17 il el present article.

3. Qualsevol entitat responsable d’un canal extern de recepció d’alertes que rebi una alerta a la qual no pugui donar seguiment per no disposar de les competències necessàries, la remetrà a l’autoritat competent sense demora.

4. Les entitats que administrin canals externs d’alerta hauran de revisar els procediments establerts d’acord amb el present capítol regularment i com a mínim una vegada cada tres anys. En aquesta revisió hauran de tenir en compte l’experiència adquirida per elles i per altres entitats i autoritats i adaptar els seus procediments d’acord amb aquesta.
 

Article 21.- Emmagatzematge de la informació constitutiva d’alerta.

1. Els administradors de canals de recepció d’alertes, tant interns com externs, hauran d’emmagatzemar de forma segura totes les alertes per a assegurar que les mateixes són accessibles i que la informació que contenen pot utilitzar-se per a aplicar les mesures coercitives o de compliment necessàries. Hauran d’emmagatzemar-se pel temps estrictament necessari i proporcionat, conservant en tot cas la seva confidencialitat i garantint l’accés només al personal autoritzat.

2. Quan el canal d’alerta consisteixi en una línia telefònica o de missatgeria de veu, els administradors d’aquest canal, amb el consentiment de l’alertador, podran documentar l’alerta gravant la conversa en format durable i accessible o mitjançant la transcripció de la conversa realitzada pel personal encarregat de rebre les alertes. En aquest últim cas, ha d’oferir-se a l’alertador la possibilitat de verificar, rectificar i acceptar la transcripció de la trucada, i si així ho desitja, signar-la.
Quan el canal de recepció d’alertes proporcionat consisteixi en un mitjà telefònic o de missatgeria de veu que no permeti l’enregistrament, el personal de l’administrador del canal podrà documentar l’alerta indicant precisament els minuts de durada de la conversa, havent d’oferir a l’alertador la possibilitat de verificar, rectificar i acceptar l’acta de l’alerta.

3. Quan l’alertador sol·liciti reunir-se personalment amb un membre del personal de l’administrador del canal de recepció d’alertes, l’administrador haurà d’assegurar, amb el consentiment del alertador, que s’emmagatzemaran els registres precisos i complets sobre la reunió en un suport durable i accessible, podent documentar-la mitjançant un enregistrament de la conversa o mitjançant anotació i minutatge, per part del personal de l’administrador, havent d’oferir al alertador la possibilitat de verificar, rectificar i acceptar l’acta de l’alerta.

 

TÍTOL IV. LA FUNCIÓ DE PROTECCIÓ DELS ALERTADORS I FACILITADORS DE L’OFICINA ANTIFRAU DE CATALUNYA
Article 22.- Potestats de l’Oficina Antifrau en matèria de protecció d’alertadors.

1. L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), com a entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, independència de les administracions públiques i plena capacitat d’obrar, que s’adscriu al Parlament de Catalunya, actuarà com a canal extern anònim i segur de recepció d’alertes que s’adaptarà als termes de l’article 21.

2. Així mateix l’OAC informarà al sol·licitant del règim jurídic i funcionament del canal de denúncia, dels drets i deures de l’alertador previstos per aquesta llei, de la responsabilitat en què pot incórrer si comunica una alerta amb coneixement de la seva inexactitud o falsedat, de les mesures de protecció a què es pot acollir en règim de confidencialitat de les seves dades personals i del dret d’accés al procediment i comunicació amb l’instructor que es mantindrà també en règim d’anonimat. A més proveirà d’informació clara, senzilla, precisa, detallada i d’accés públic sobre el contingut de la present Llei i els drets i deures dels alertadors perquè les persones que estiguin considerant alertar puguin prendre una decisió informada sobre com i quan fer-ho.
En aquest sentit, l’OAC haurà de disposar d’un servei d’assistència jurídica permanent i eficaç per assessorar i aconsellar degudament als alertadors o facilitadors, o persones que estiguin considerant alertar, com a mínim en relació a la informació prevista a l’article 17 i sobre tots els aspectes relacionats amb la seva alerta. Aquesta assistència jurídica prèvia, adaptada al seu cas concret, estarà emparada pels drets de confidencialitat, anonimat i protecció de dades personals i haurà de poder ser sol·licitada i proporcionada mitjançant el canal previst en l’article 21.1 a les persones que ho sol·licitin de forma anònima.

3. Així mateix publicarà anualment les dades relatives a la condició dels alertadors i funcionament del seu canal d’alerta.

4. L’Oficina Antifrau de Catalunya, així com els Jutjats o Tribunals i el Ministeri Fiscal, tindran potestat per a ordenar o sol·licitar d’ofici, segons correspongui d’acord amb les seves competències, l’aplicació de les mesures provisionals i cautelars de protecció i de seguretat convenients quan pugui concórrer, al seu judici, l’existència de perill greu per a la persona, la llibertat o els béns del alertador i/o facilitador, o el testimoni, el cònjuge o la persona a qui es trobi lligat per anàloga relació d’afectivitat, o els ascendents, descendents o parents del mateix fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.
L’òrgan competent, si ho creu convenient, podrà acordar i mantenir aquestes mesures més enllà de la resolució dels procediments judicials i/o administratius conseqüència de l’alerta.

 

TÍTOL V. RÈGIM SANCIONADOR
Article 23.- Règim jurídic.

1. L’incompliment dels deures i les obligacions establerts per aquesta llei per part de les persones que en són responsables comporta l’aplicació del règim sancionador regulat per aquest Títol.

2. El règim sancionador no s’aplica, però, a aquells fets que poden ésser constitutius d’infracció penal sempre que es doni també identitat de subjecte i fonament, ni tampoc si, d’acord amb la llei, ha de ser aplicable un altre règim de depuració de responsabilitats.

3. En tot allò que no determina aquest capítol són aplicables els principis i les regles generals sobre l’exercici de la potestat sancionadora i el procediment sancionador, establerts per la legislació bàsica i per la legislació de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment administratiu comú, especialment allò previst al Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat, la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i resta de legislació d’aplicació.
 

Article 24.- Obligació de denunciar.

1. Els òrgans administratius, les empreses i les entitats que tinguin al seu càrrec canals de recepció d’alertes, ja siguin interns o externs, tenen obligació de denunciar immediatament qualsevol indici de lesió dels drets dels alertadors o facilitadors dels que en tinguin coneixement. La mateixa obligació recau sobre les persones físiques encarregades materialment de la gestió dels canals de recepció d’alertes.

2. Els òrgans, entitats i persones a les què es refereix l’apartat anterior han d’adreçar la denúncia a la instància indicada a l’apartat g) quan el presumpte infractor sigui qualsevol subjecte de l’entitat encarregat de depurar responsabilitats, i a més a una o més de les instàncies següents:
a) Davant l’òrgan que dins de l’administració o entitat pública de l’àmbit de la Generalitat o dels ens locals tingui la potestat sancionadora en matèria disciplinària quan el presumpte infractor sigui funcionari, empleat o treballador d’aquesta entitat.

b) Davant la Presidència o òrgan de govern de l’entitat quan el presumpte infractor sigui un càrrec electe, directiu, conseller, patró o càrrec de confiança, que no es trobi sotmès a l’òrgan disciplinari que preveu l’apartat anterior.

c) Davant el cap de Recursos Humans quan el presumpte infractor sigui empleat o treballador d’una entitat o empresa privada.

d) Davant el president del consell d’administració o administrador de l’entitat o empresa privada quan el presumpte infractor sigui un directiu, conseller o un altre càrrec de la mateixa no sotmès a responsabilitat disciplinària laboral.

e) Davant l’òrgan de contractació pública o privada de qualsevol de les entitats anteriors quan el presumpte infractor sigui un contractista de les mateixes.

f) Davant el rector, en el cas de les universitats publiques.

g) Davant l’Oficina Antifrau.
 

Article 25.- Òrgans competents.

1. L’exercici de la potestat sancionadora en matèria de protecció de alertadors correspon a l’Oficina Antifrau.

2. Quan del contingut de la denúncia es pugui inferir la possible existència d’una actuació constitutiva de delicte, l’òrgan que l’hagi rebut la posarà en coneixement immediat de les autoritats judicials competents o del ministeri fiscal.

3. Quan els fets objectes de la denúncia no revesteixen aparença delictiva però puguin constituir infraccions del que disposa aquesta Llei, i siguin imputables a personal al servei de les administracions públiques, seran competents per conèixer les denúncies i incoar, instruir i resoldre els corresponents expedients disciplinaris, qui ho siguin d’acord amb la legislació reguladora de l’administració de què es tracti.

4. En els casos no previstos en els apartats anteriors, és competent per a la incoació, instrucció i resolució de l’expedient l’Oficina Antifrau.
 

Article 26.- Infraccions.

1. Es consideren infraccions contra el règim de protecció dels drets dels alertadors i facilitadors les accions o omissions que contravinguin el que disposa la present Llei, a tall d’exemple, i sense ànim exhaustiu, aquelles que suposin:

a) obstaculitzar o l’intent d’obstaculitzar l’alerta.
b) escometre mesures de represàlia o persecució contra les persones objecte de protecció per la present Llei.
c) escometre actes vexatoris contra les persones objecte de protecció per la present Llei.
d) vulnerar el deure de confidencialitat o anonimat sobre la identitat de les persones objecte de protecció per la present Llei i sobre la informació objecte d’alerta.

2. Les infraccions tipificades en aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus:

a) Es consideren molt greus les següents actuacions:
a.I) el trencament de les garanties d’anonimat, confidencialitat, secret i seguretat que aquesta Llei prescriu així com d’aquelles amb que s’hagin fet públics els canals de recepció d’alertes.
a.II) la revelació de la identitat de l’alertador quan aquest hagi optat per l’anonimat, incloent la identificació de l’alertador anònim, o la infracció de la regla de confidencialitat, si s’escau.
a.III) les accions o omissions que tendeixen a revelar la identitat de l’alertador quan aquest hagi optat per l’anonimat o la confidencialitat encara que no s’arribi a produir l’efectiva revelació de la identitat de l’alertador.
a.IV) la imposició de sancions o l’adopció de mesures arbitràries, perjudicials, persecutòries o de represàlia per causa de la revelació de l’alerta quan hagin col·locat en una situació de perjudici personal irreversible a l’alertador o facilitador que les hagi patit, de forma directa o indirecta, o la seva família, companys o béns i entitats pròpies o amb les que estigui connectat, que només pugui ser reparada mitjançant indemnització econòmica.
a.V) no haver pres les precaucions indicades en l’article 4 en el cas d’informació catalogada com de seguretat pública, secrets oficials o informació classificada.
a.VI) Els canals que no reuneixin les condicions de l’article 14 i que es publicitin com anònims i segurs, o no informin de que es tracta d’un canal que no és anònim i segur.
a.VII) la comunicació o publicació, per part d’un alertador o facilitador, d ‘informacions constitutives d’alerta que s’hagin demostrat falses, quan la resolució que posi terme a l’esbrinament dels fets generats per l’alerta conclogui que la informació continguda en l’alerta era falsa i quedi acreditat amb probes objectives que l’alertador o facilitador coneixien la seva falsedat en el moment de comunicar-la o publicar-la.
a.VIII) l’incompliment de les obligacions de secret i confidencialitat de la informació constitutiva d’alerta i de la resta d’aspectes que el procediment d’alerta establert per l’entitat ha de garantir conforme l’article 17.
a.IX) la suspensió o limitació dels drets previstos per la present Llei mitjançant qualsevol mena d’acord, conveni col·lectiu, política o contracte.
a.X) no disposar d’un canal de recepció d’alertes intern o extern quan sigui obligatori d’acord amb la present Llei o normativa de desenvolupament.
a.XI) l’incompliment injustificat o contravenció del deure de col·laboració amb l’Oficina Antifrau, per exemple, no responent ni realitzant un seguiment dels requeriments d’informació i compliment emesos per aquesta.
a.XII) l’incompliment dels drets garantits als articles 10 a 12 de la present Llei;
a.XIII) les represàlies o afectació al normal funcionament dels serveis d’assessorament gratuït d’alertadors i facilitadors dels Col·legis d’Advocats, de l’OAC o les organitzacions de la societat civil;
a.XIV) les represàlies o afectacions contra qualsevol persona que actui en nom de l’OAC en l’exercici de les seves funcions;

b) Es consideren greus les següents actuacions:
b.I) l’omissió de la informació necessària sobre la utilització d’un canal de comunicació i recepció d’alertes, i la omissió, en tot o en part, de la informació prevista a l’article 16.
b.II) l’omissió del dret a la informació i accés al procediment dels alertadors i facilitadors sense motivació sobre la posada en risc de la investigació.
b.III) l’amenaça d’inici d’expedient sancionador o d’imposició de sanció a l’alertador o facilitador, així com l’inici efectiu dels tràmits per a la seva imposició, quan aquesta no s’hagi arribat a imposar, sempre que estigui relacionat amb la comunicació de la informació constitutiva d’alerta.
b.IV) la imposició de sancions o l’adopció de mesures perjudicials per causa de la revelació de l’alerta quan hagin provocat una situació de perjudici personal i econòmic de caràcter temporal a l’alertador o facilitador que les hagi sofert, de manera que pugui ser deixada sense efecte i compensada raonablement, sempre que l’import d’aquesta compensació s’estimi superior a DOS MIL EUROS (2.000,00 €).
b.V) l’incompliment de les condicions de custòdia i emmagatzematge establertes en l’article 21.
b.VI) l’exigència de dirigir-se en primer lloc a canals interns d’alerta per poder utilitzar canals externs o de justificar l’elecció del canal
b.VII) no remetre a l’autoritat que disposi de les competències necessàries, l’alerta a la que l’administrador del canal no pugui donar seguiment per no disposar de les competències necessàries.
b.VIII) l’omissió del deure de revisió dels procediments i protocols d’alerta
b.IX) l’ineficàcia manifesta dels canals interns o externs d’alerta proporcionats pels administradors.

c) Es consideren lleus les següents actuacions:
c.I) les tipificades en els apartats b.I) i b.III) quan per la seva escassa entitat i transcendència no mereixin la consideració de greus.
c.II) totes les altres actuacions que contravinguin el que disposa aquesta Llei quan concorrin les circumstàncies del paràgraf b) anterior i el dany produït no s’estimi superior als CINC MIL EUROS (5.000,00 €).
c.III) totes les altres actuacions que contravinguin el que disposa aquesta Llei quan concorrin les circumstàncies del paràgraf b) anterior i el dany produït no s’estimi superior als CINC MIL EUROS (5.000,00 €).

d) Qualsevol altra actuació que atempti contra la consecució dels objectius de la present Llei serà sancionada d’acord amb el criteri de proporcionalitat previst a l’article 28.
 

Article 27.- Sancions.

1. Les infraccions molt greus es sancionaran amb multa de 100.001 a 300.000 euros; les greus, amb multa de 10.001 a 100.000 euros, i les lleus, amb multa de fins a 10.000,00 euros.

2. Quan la infracció sigui comesa per funcionari públic o personal al servei de l’Administració de la Generalitat o dels ens locals, i la mateixa tingui relació directa amb les seves atribucions, si el supòsit d’infracció pot quedar inclòs en alguna de les infraccions disciplinàries establertes per la legislació de la funció pública, s’ aplicarà la suspensió de fins a 3 mesos si es tracta d’infracció lleu, fins a un any si es tracta d’infracció greu, i d’inhabilitació o separació si es tracta d’infracció molt greu.

3. Quan la infracció sigui comesa per persones físiques o jurídiques que no tenen la condició d’alts càrrecs o de personal al servei de les administracions públiques, a més de les sancions previstes en l’article 29.1 s’aplicarà en tots els casos:

a) La suspensió per a poder contractar amb l’administració, durant un període entre un any i cinc anys, si l’infractor fos contractista.
b) La inhabilitació per ésser beneficiaris d’ajuts públics, durant un període entre un any i cinc anys, si l’infractor era beneficiari de tals ajuts.

4. En cap cas es podrà suspendre o limitar l’aplicació de les sancions previstes per la present Llei per l’aplicació de cap acord, conveni col·lectiu, política, contracte o acord d’arbitratge.
 

Article 28.- Proporcionalitat en la imposició de sancions.

La graduació de la sanció considerarà especialment els següents criteris:

a) El grau de culpabilitat o l’existència d’intencionalitat.
b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora.
c) La naturalesa dels perjudicis causats.
d) La reincidència, per comissió en el terme de tres anys de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarat per resolució ferma. A més la persistència de la conducta infractora per acumulació transforma les infraccions de lleus a greus i de greus a molt greus.
 

Article 29.- Prescripció.

1. S’aplicaran les normes generals sobre prescripció que regeixen en matèria disciplinaria.

2. Quedaran suspesos els terminis de prescripció no correran pels alertadors mentre mantinguin la seva situació d’anonimat i la denúncia de la infracció pogués fer-la perdre i ocasionar-les un major perjudici.
 

Article 30.- Indemnització per danys i perjudicis.

1. Si les conductes sancionades haguessin ocasionat danys o perjudicis a una administració pública, entitat pública o privada o a l’alertador o facilitador, la resolució del procediment contindrà un pronunciament exprés sobre els punts següents:

a) L’exigència a l’infractor de la reposició al seu estat originari de la situació alterada per la infracció.
b) Quan això no fos possible, la indemnització pels danys i perjudicis causats.

2. La responsabilitat civil derivada d’una infracció serà sempre solidària entre tots els causants del dany tret que la resolució que la declari, la distribueixi raonadament entre els infractors.

 

ALTRES DISPOSICIONS

DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Comissió de Seguiment.

1. Aquesta Llei s’ha de sotmetre a una comissió de seguiment i revisió en seu parlamentària. Aquesta comissió haurà d’emetre la informació i estadístiques previstes per l’article 27 de la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell sobre la Protecció de les Persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, havent de publicar la informació pertinent d’acord amb aquest en un format fàcilment accessible.

2. Cada sis anys la comissió durà a terme un procés de revisió obert a la participació de tots els interessats, entitats de defensa d’alertadors, grups d’interès, acadèmics, societat civil, organitzacions empresarials i qualsevol altra part interessada.
 

Segona. Modificació del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 118 del Decret Legislatiu 1/1997, que resta redactat de la manera següent:
«1. El procediment per determinar la responsabilitat disciplinària i la imposició de sancions, si escauen, s’ha d’establir per reglament, el qual ha de garantir els principis de legalitat, contradicció, audiència, presumpció d’innocència i proporcionalitat i que es doni compte dels expedients disciplinaris als òrgans de representació col·lectiva. La durada màxima de l’expedient és de sis mesos, llevat que l’Administració justifiqui una pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de l’inculpat.
El procediment disciplinari no serà aplicable als alertadors i facilitadors que hagin revelat informació constitutiva d’alerta d’acord amb la Llei de Protecció Integral dels Alertadors en les condicions que la mateixa estableix.»

 

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació de normes.

Queden derogades aquelles disposicions, d’igual o inferior rang, que dins l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya s’oposin a allò disposat per la present Llei.
 

DISPOSICIONS FINALS
Única. Entrada en vigor.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.