El nostre nou estudi, elaborat per Òscar Capdeferro (Universitat de Barcelona), Simona Levi (Xnet) i Isidre Obregon per a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), analitza els límits actuals dels mecanismes de protecció de les persones alertadores a l'Estat espanyol i proposa millores orientades al desenvolupament d'una regulació catalana més ambiciosa.

Un sistema desconegut per aquelles a qui hauria de protegir

Les dades recollides en la investigació revelen una bretxa estructural de coneixement entre el personal públic: el 82% desconeix l'existència del canal intern d'alertes, el 89% ignora que pot denunciar irregularitats, i el 87% desconeix que pot fer-ho de forma anònima. Aquesta manca de coneixement deixa el sistema pràcticament sense efecte a la pràctica.

Propostes de millora en tres nivells

L'estudi formula mesures concretes d'actuació: reformar la Llei 2/2023 per reduir exclusions i ampliar la cobertura de protecció; desenvolupar una normativa catalana que superi el llindar mínim de la transposició europea; i millorar l'aplicació del sistema vigent mitjançant sancions més efectives, una major coordinació institucional i una difusió més activa entre el personal públic.

Un cicle de protecció integral i preventiu

L'informe subratlla que la protecció no s'ha d'activar únicament quan ja s'han produït represàlies. Un sistema eficaç ha d'abastar tot el cicle: informació prèvia accessible, canals segurs per presentar alertes, investigacions desenvolupades amb plenes garanties procedimentals i protecció efectiva en la fase posterior a la denúncia.

Llacunes jurídiques que generen inseguretat

L'anàlisi identifica deficiències de calat en el marc normatiu actual. Si una alerta és inadmesa en un canal, la persona alertadora pot quedar exclosa de la protecció, fins i tot si la mateixa alerta és admesa posteriorment en un altre canal. A això s'afegeixen l'absència de vies clares per exigir protecció judicial efectiva i la manca de cobertura de mesures cautelars durant el procés.

Febleses en el disseny institucional

L'estudi assenyala, finalment, un excés de dependència dels mecanismes administratius en detriment de la tutela judicial, escassa claredat en l'accés a aquesta última i absència de mecanismes preventius sòlids davant de represàlies. En aquest àmbit, països com Xipre i Eslovàquia han desenvolupat marcs més avançats que poden servir de referència per al cas català.

L'estudi complet està disponible a la biblioteca digital de l'EAPC.