“Un Nou Acord per als Consumidors a Europa” – Una oportunitat perduda per garantir la defensa col·lectiva dels consumidors i ciutadans?
I, més important encara, en vista de la intenció expressada per la Comissió Europea de “garantir més drets per als consumidors però evitant l’abús“, pretenem reivindicar l’accés a la tutela judicial efectiva i la llibertat d’associació per a la fi de la defensa col·lectiva a nivell europeu com els dos pilars bàsics en què hauria de sustentar-se la futura Directiva europea.
La Comissió Europea va presentar el seu projecte capital per “Un Nou Marc per als Consumidors” (New Deal for Consumers) en el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 13 de Setembre de 2017.
Aquest paquet regulador, que incloïa una proposta de Directiva per a les accions de representació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors, va ser presentada com una gran fita en l’accés a la justícia i el rescabalament per a grups nombrosos de ciutadans afectats en un mateix cas. La Comissió va presentar aquesta iniciativa com una solució per a aquells ciutadans que, per diverses raons, normalment no litigarían (excessiu cost, expectativa incerta de victòria en els tribunals davant les grans corporacions) i especialment per a les jurisdiccions europees que encara no compten amb figures legals que ho permetin de forma eficient. La Comissió va citar l’escàndol del Dieselgate com a exemple de la impossibilitat per als compradors de cotxes per executar accions col·lectives en la major part de països de la UE.
La Directiva proposta estableix que els estats membres han de designar un nombre limitat d’entitats habilitades que tindran exclusivitat en el règim d’acció col·lectiva proposat per la UE a nivell nacional. Aquesta és una directiva de “mínima transposició”: per a aquells països de la UE que ja tinguin sistemes d’acció col·lectiva -els quals, per cert, en general ja permeten el seu llançament només a associacions de consumidors; a destacar països com Itàlia, Bèlgica o Espanya- aquests països han de preservar els seus sistemes existents a nivell nacional, els quals coexistiran amb un nou règim comú a tots els països de la UE.
En aquest sentit, ens preocupa especialment que es tanqui la possibilitat de donar solucions més àgils al permetre només a un nombre limitat d’entitats la legitimació de representar un gran nombre de ciutadans. La proposta Directiva 2018/0089/COD de la Comissió podria haver estat una gran oportunitat per tallar els buits de la multitud de sistemes col·lectius nacionals existents -fins al moment, només el sistema portuguès concedeix als seus ciutadans un bon accés a l’acció col·lectiva- alhora que estendre l’acció col·lectiva a la resta de les jurisdiccions europees que encara no comptin amb els mateixos.
No obstant això, una de les qüestions claus per a la Comissió en la seva proposta era la de “prevenir el litigi abusiu”, tal com s’expressa en el seu document “The New Deal for Consumers – How will the new Collective Redress mechanism work?“, pàgina 2. per “litigi abusiu” s’entén sobretot les accions de grans bufets d’advocats que poden acumular casos per portar la pressió sobre certes empreses fins a formes que s’aproximen més al xantatge, que a la recerca de justícia. Creiem que la present redacció de l’esborrany de la Comissió Europea, justament preocupada pels extrems de sistema de litigi nord-americà, però produeix un greuge a Europa – on aquest sistema no existeix – impedint a grups d’afectats unir-se de forma NO permanent en una única causa que a més contribuiria a resoldre el col·lapse dels jutjats – actualment els bufets només poden acumular causes i no unificar-les. Creiem igualment viciat limitar el nombre d’organitzacions autoritzades a portar a les corporacions als tribunals en representació de grups de ciutadans o consumidors.
A més de la nostra preocupació general relativa a les restriccions per a la societat civil de litigi en els cas d’abús corporatiu, en vista de la proposta original de la Comissió, la posició final adoptada pel Parlament Europeu adoptat a Estrasburg en vot plenari el 26 de Març de 2019 en la nostra opinió promou un enfocament encara més restrictiu. Segons la nostra anàlisi, la posició de Parlament implica:
• Una limitació injustificada de l’accés a la representació col·lectiva per part de la societat civil, i de manera més destacada a activistes i agrupacions ad hoc; i una limitació en general al dret de lliure associació per a la defensa col·lectiva dels drets ciutadans.
• A més, la Comissió parla de cooperació transnacional entre institucions, però no de col·laboració entre entitats o fins i tot de legitimació per actuar en altres Estats Membre. Efectivament, s’hauria de contemplar la possibilitat que una entitat amb legitimació per presentar accions col·lectives pogués actuar en qualsevol Estat Membre i acollir afectats de qualsevol Estat membre o que afectats per abusos transnacionals (com el Dieselgate) puguin unir-se ad hoc de forma transnacional per litigar.
• Finalment, perquè les accions col·lectives siguin realment efectives i no es produeixin dilacions indegudes, els tribunals hauran de dotar-se de mitjans humans i materials. Una justícia lenta, no és justícia. És per això que proposem un límit màxim per a la resolució dels casos.
Per tant, fem una crida perquè a la Trílogos s’advoqui per una Directiva que garanteixi els drets dels ciutadans europeus a un sistema d’acció col·lectiva basat en els següents principis cabdals:
PROPOSTA
1. LEGITIMACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL.- Co-existència entre les associacions tradicionals de consumidors i plataformes ciutadanes “ad hoc” de caràcter temporal per a l’objectiu de l’acció col·lectiva. Aquestes últimes, per descomptat, no persistiran després del tancament del cas; pel que el seu objectiu limitat redueix radicalment la possibilitat de mala conducta o abús.
2. COOPERACIÓ TRANSNACIONAL – Permetre tant a les associacions de consumidors com a les plataformes d’afectats acollir ciutadans de qualsevol estat membre i tenir legitimació per actuar en qualsevol Estat membre.
3. LÍMIT TEMPORAL – Per garantir la tutela judicial efectiva.
Signa el present document:
• Xnet, plataforma activista per a la millora democràtica en l’era digital (https://xnet-x.net/)
Aquest document ha estat preparat en col·laboració amb Juan Manuel Viver, consultor en protecció del consumidor financer i actualment membre en representació de consumidors en el Grup Consultiu de l’Autoritat Europea de Borses i Mercats (SMSG).
Exemple:
– Proposta de llei dels signants a considerar com a exemple pràctic per a la millor comprensió de les possibilitats que es plantegen:
https://xnet-x.net/ley-demandas-colectivas-acumuladas/
Fonts:
– European Commission Press release on the New Deal for Consumers, 11 April 2018:
http://europa.eu/rapid/press-release_IP-18-3041_en.htm
– The New Deal for Consumers – How will the new Collective redress mechanism work? European Commission, April 2018
https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/ndc_factsheet4_redress_mechanism.pdf
– European Commission Proposal for Directive on representative actions for the protection of the collective interests of consumers
https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/HTML/?uri=CELEX:52018PC0184&from=EN
– European Parliament final position on the Directive on representative actions for the protection of the collective interests of consumers
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=TA&language=EN&reference=P8-TA-2019-0222
– Proposal for a DIRECTIVE OF THE EUROPEAN PARLIAMENT AND OF THE COUNCIL on representative actions for the protection of the collective interests of consumers, and repealing Directive 2009/22/EC
https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CONSIL:ST_14600_2019_INIT&from=EN
Últims posts sobre:
Tecnopolítica i art de la comunicació d’incidència. Democràcia actualitzada a l’era digital. Mètode i+d polític. Vigilància ciutadana del poder
- Curs de Postgrau Tecnopolítica i Drets a l’Era Digital – Programa anterior
- (Es) Observaciones sobre regulación de grupos de interés/lobbies
- (Es) Enmiendas al ‘decretazo’ Castor
- (Es) URGENTE – Comunicado Caso Castor sobre la votación del #DecretazoCastor en el Congreso
- Xnet demana a Fiscalia que investigui si hi ha delictes en la gestió del transport públic durant el Covid i fa una crida a la ciutadania
