4. Abusos en l’àmbit electoral: com hem arribat a que ens sembli normal que les dades del padró municipal acabin en mans dels partits polítics

4. Abusos en l’àmbit electoral: com hem arribat a que ens sembli normal que les dades del padró municipal acabin en mans dels partits polítics

← Tornar a l’inici de l’Informe


 

4 – COM HEM ARRIBAT A QUE ENS SEMBLI NORMAL QUE LES DADES DEL PADRÓ MUNICIPAL ACABIN EN MANS DELS PARTITS POLÍTICS
 

ÍNDEX

COM HEM ARRIBAT A QUE ENS SEMBLI NORMAL QUE LES DADES DEL PADRÓ MUNICIPAL ACABIN EN MANS DELS PARTITS POLÍTICS


RECOMANACIONS


RECOMANACIONS DE BONES PRÀCTIQUES PER A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

    Anteriors a les modificacions de la Llei per a crear un marc més favorable al respecte de les llibertats fonamentals


ESMENES A LA LLEI
(en castellà)
 


ANNEX:
(en castellà)

ANÁLISIS DEL DESARROLLO LEGISLATIVO
Apuntes sobre los tratamientos llevados a cabo por parte de los Ayuntamientos

    a. Recogida de los datos: Inscripción al Padrón Municipal de habitantes
    b. Comunicación de los datos: al Instituto Nacional de Estadística. Actualización de los datos del Padrón Municipal de Habitantes

Apuntes sobre los tratamientos llevados a cabo por parte de la Oficina del Censo Electoral

    a. Comunicación de los datos: Inscripción al Censo Electoral y comunicación recibida de Ayuntamientos y Registros Civiles
    b. Comunicación de los datos: Distribución de Copias del Censo a los partidos políticos y tratamiento por parte de los partidos

Apuntes sobre el ejercicio de derechos por parte de la ciudadanía

    a. Derechos que pueden ejercerse en cualquier momento
    b. Derechos cuyo ejercicio se limita al período electoral


ANÁLISIS DE LA JURISPRUDENCIA RELEVANTE


LISTADO DE LEGISLACIÓN Y ARTÍCULOS RELEVANTES

 

 

COM HEM ARRIBAT A QUE ENS SEMBLI NORMAL QUE LES DADES DEL PADRÓ MUNICIPAL ACABIN EN MANS DELS PARTITS POLÍTICS

El dret a la protecció de dades és un dret fonamental que garanteix a les persones el control sobre les seves dades, sobre el seu ús i la seva destinació. Ha de ser respectat tant per part d’entitats públiques com privades. Tot i així, hi ha excepcions previstes per la normativa a l’aplicació de determinades obligacions que haurien de complir, la conseqüència principal de les quals és que les persones perdin el control efectiu sobre les seves dades. Perquè això sigui admissible des del punt de vista de les llibertats fonamentals, ha d’haver-hi molt bons motius per a aquestes excepcions.

En la normativa existeixen excepcions en el cas de les dades que les persones inscriuen al Padró del seu Ajuntament, és a dir, tota la població empadronada. Aquestes dades passen a constituir el cens electoral. Existeix una tradició decimonònica consentida per la llei que consisteix a cedir aquesta base de dades exhaustiva de la població (incloent les direccions privades de víctimes, activistes, periodistes, advocats, etc.) als partits polítics, de tota índole política, fins i tot els més extremistes. Aquesta tradició, que potser va poder tenir sentit quan no existia una altra manera que les persones coneguessin els programes electorals, ha perdurat amb la televisió i ara perdura amb internet.

Després d’examinar les Lleis que regulen tant el padró municipal d’habitants com el cens electoral, es pot deduir el flux de les dades, des que la persona s’inscriu en el padró d’habitants fins a la comunicació d’aquestes dades als partits polítics. És el següent:

CIUTADÀ → AJUNTAMENT (Padró) → INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA → AJUNTAMENT + REGISTRE CIVIL (per a l’actualització de les dades del Padró) → OFICINA DEL CENS ELECTORAL (Cens) → PARTITS POLÍTICS.

Les dades que es proporcionen als partits polítics de cada elector són els següents: Nom i cognoms, província i municipi de residència, districte, secció i mesa electoral, domicili, data de naixement i nacionalitat per als electors estrangers. I en cas dels electors que viuen a l’estranger, s’inclou si s’ha sol·licitat el vot, on s’està inscrit a efectes electorals, domicili, país de residència i data de naixement.

Clar està que seria convenient modificar la Llei del Règim Electoral General per derogar aquesta comunicació i no permetre més la cessió massiva de dades que ve produint-se des de 1985.
Així hauria de ser si volem una democràcia en la que sigui la ciutadania la que tingui el control sobre les seves institucions i no al revés.

La llei que regula els tractaments de dades personals en període electoral és la Llei Orgànica del Règim Electoral General, aplicant-se la Llei orgànica de Protecció de Dades i garantia dels drets digitals i el Reglament Europeu de Protecció de Dades de manera subsidiària, és a dir, només en el que la primera no ha previst(1), però fins i tot aquí el Tribunal Constitucional va dictaminar que el que es preveu en la LOREG no era suficient per a protegir degudament les dades de la ciutadania en la Sentència 76/2019, de 22 de maig, que va declarar inconstitucional la recollida de dades ideològiques pels partits i agrupacions polítiques, però el constitucional no va entrar a valorar la comunicació de dades del cens als partits, al no ser considerades “dades de categories especials”, és a dir, dades sensibles.

Així, es perpetua la comunicació als partits polítics per la LOREG, sense que la influència del nou Reglament europeu General de Protecció de Dades hagi servit per a reflexionar sobre pràctiques abusives dels poders públics que es perpetuen en el temps. En aprovar la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades només s’ha previst la possibilitat d’oposar-se a que les dades siguin enviades als partits, quan creiem que hauria de ser al revés si volem ser fidels al principi de privacitat des del disseny i per defecte: s’hauria de poder demanar cedir aquestes dades als partits per rebre la publicitat electoral i no haver d’oposar-se per no rebre-la. A més, la manera d’exercir aquest dret d’oposició (mitjançant certificat electrònic) pot dificultar que gran part de la ciutadania l’exerceixi efectivament.

El RGPD tampoc no protegeix en aquest cas, deixant aquesta circumstància en mans dels Estats i debilitant el principi de la privacitat des del disseny i per defecte que és un dels seus principis bàsics.

A més de produir-se aquesta comunicació, en la majoria dels casos les persones no són informades quan s’inscriuen al Padró Municipal d’habitants de les futures comunicacions de les seves dades personals a altres administracions ni als partits polítics ni tampoc per a què utilitzaran les seves dades aquestes entitats. Això vulnera un dels principis essencials del Reglament Europeu de Protecció de Dades, el principi de transparència, que implica el coneixement per part de les persones, quan proporcionen les seves dades, dels usos als quals aquestes estaran destinades i als qui seran comunicades, a més de la obligació d’oferir la possibilitat d’oposar-s’hi.

En base a totes aquestes consideracions, demanem un canvi en la llei per una democràcia actualitzada i millor.

 

 

RECOMANACIONS

Fruit de l’anàlisi realitzat, per garantir i protegir el dret de les persones a conèixer i controlar el destí i ús de les seves dades, en línia amb la legislació europea sobre la protecció de dades personals, des d’Xnet recomanem:

    • Derogar la comunicació als partits polítics de les dades recollides en el Cens electoral

    Les dades personals no haurien de ser objecte de cessió massiva als partits polítics per part de les autoritats públiques. S’ha d’eliminar aquesta comunicació que es porta a terme per defecte i a la que actualment un s’ha d’oposar de manera expressa.

    Es podria preveure la formula contrària a l’existent actualment: qui vulgui rebre propaganda electoral que així ho indiqui, sense que les dades de la resta de la ciutadania passin a mans dels partits polítics.

 

 

RECOMANACIONS DE BONES PRÀCTIQUES PER A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

ANTERIORS A LES MODIFICACIONS DE LA LLEI PER CREAR UN MARC MÉS FAVORABLE AL RESPECTE DE LES LLIBERTATS FONAMENTALS

    • En el moment de la recollida de dades d’empadronament, informar correctament a la ciutadania sobre les diverses finalitats per les que s’utilitzaran les dades ulteriorment, així com les comunicacions de dades que es portaran a terme de forma previsible i les finalitats de les mateixes, indicant, si és necessari, la Llei en què estan previstes. Estudiar fórmules que permetin la opció d’oposició a l’acte.

 

 

ENMIENDAS A LA LEY

Derogación de los apartados 5 y 6 del artículo 41 de la Ley Orgánica del Régimen Electoral General.

    “(…) 5. Los representantes de cada candidatura podrán obtener dentro de los dos días siguientes a la proclamación de su candidatura una copia del censo del distrito correspondiente, ordenado por mesas, en soporte apto para su tratamiento informático, que podrá ser utilizado exclusivamente para los fines previstos en la presente Ley. Alternativamente los representantes generales podrán obtener en las mismas condiciones una copia del censo vigente de los distritos donde su partido, federación o coalición presente candidaturas. Asimismo, las Juntas Electorales de Zona dispondrán de una copia del censo electoral utilizable, correspondiente a su ámbito.
    Las Juntas Electorales, mediante resolución motivada, podrán suspender cautelarmente la entrega de las copias del censo a los representantes antes citados cuando la proclamación de sus candidaturas haya sido objeto de recurso o cuando se considere que podrían estar incursas en alguna de las circunstancias previstas en el artículo 44.4 de esta Ley.
    6. Excepcionalmente y por razones debidamente justificadas, podrá excluirse a las personas que pudieran ser objeto de amenazas o coacciones que pongan en peligro su vida, su integridad física o su libertad, de las copias del censo electoral a que se refiere el apartado 5 del presente artículo.”

Para alcanzar el fin propuesto debemos solicitar, además, la enmienda o derogación, según los casos, de las disposiciones reglamentarias que desarrollan el artículo 41.5 de la LOREG.

Derogación de los puntos primero a sexto relativos a la solicitud de copias del Censo Electoral de la Orden de 3 de febrero de 1987 por la que se regula la distribución de copias del Censo Electoral en soporte magnético y la expedición de certificados de inscripción en el Censo Electoral

    “Primero.
    Una vez terminada la revisión anual del Censo Electoral, cada Comunidad Autónoma podrá obtener, en cinta magnética, una sola copia del referido censo, a petición del Órgano competente de la Comunidad Autónoma. La petición habrá de ser dirigida al Director de la Oficina del Censo Electoral.

    Segundo.
    1. En la convocatoria de elecciones, los representantes generales de cada partido, federación o coalición podrán obtener, a partir del día de la proclamación de candidatos, una copia en cinta magnética del Censo Electoral de los distritos donde la respectiva entidad política haya presentado candidatos.
    2. En el caso de que, dentro del período anual de revisión del Censo Electoral, se convoquen varios procesos electorales aquellos partidos, federaciones o coaliciones que hayan obtenido ya copia del Censo Electoral en soporte magnético, no podrán volver a solicitar nueva copia, salvo que se justifique el deterioro de la copia anterior.

    Tercero.
    Si un partido o coalición no hubiera solicitado a través de su representante general el Censo Electoral de la totalidad de los distritos en que se presenta, el representante de la candidatura de cada distrito podrá obtener una copia en cinta magnética del censo de su correspondiente distrito, en las condiciones indicadas en el punto precedente.

    Cuarto.
    1. El plazo para solicitar las copias del Censo Electoral en soporte magnético por los partidos políticos, federaciones, coaliciones o agrupaciones de electores, será el que medie entre el día de la designación de representante y el de la proclamación de candidatos, quedando condicionada la solicitud a la confirmación de la referida proclamación.
    2. La entrega de la copia solicitada se efectuará en la Sede Central de la Oficina del Censo Electoral si se trata de una petición que abarque más de una distrito electoral o en la correspondiente Delegación Provincial de la misma, cuando la petición sea uniprovincial y será realizada al representante de la entidad política solicitante, o a persona suficientemente autorizada por éste.

    Quinto.
    Los derechos reconocidos en los dos puntos anteriores corresponden, en materia de referéndum, a los grupos políticos comprendidos en el artículo 11. 2 de la Ley Orgánica de las distintas modalidades de referéndum.

    Sexto.
    Quienes hayan obtenido copias del Censo Electoral en soporte magnético, quedan sometidos a la prohibición de facilitar cualquier tipo de información particularizada sobre datos personales incluidos en el censo, conforme a lo dispuesto en el artículo 41. 2 de la Ley 5/1985.”

Enmienda del artículo 5 del Real Decreto 1799/2003, de 26 de diciembre, por el que se regula el contenido de las listas electorales y de las copias del censo electoral, que quedaría redactado como sigue:

    “Artículo 5. Copias del censo electoral.
    1. Las copias del censo electoral que se faciliten en virtud de lo dispuesto en el artículo 41, apartado 4, de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General, contendrán a los electores ordenados de igual forma que en las listas de votación, con las exclusiones que correspondan por la aplicación del artículo 6 de este real decreto.
    2. Los datos de cada elector serán los siguientes:
    2.1 Electores residentes en España (españoles y nacionales de otros Estados con derecho de voto en España).
    a) Número de orden.
    b) Apellidos y nombre.
    c) Provincia y municipio de residencia.
    d) Distrito, sección y mesa electoral.
    e) Domicilio.
    f) Fecha de nacimiento: día, mes y año.
    g) País de nacionalidad, para los electores nacionales de otros Estados.
    2.2 Electores residentes-ausentes que viven en el extranjero:
    a) Número de orden.
    b) Indicador de haber solicitado el voto.
    c) Apellidos y nombre.
    d) Provincia y municipio de inscripción a efectos electorales.
    e) Domicilio.
    f) País de residencia.
    g) Fecha de nacimiento: día, mes y año.
    3. En las copias para las Juntas Electorales de Zona se incluirá el número del identificador personal: Documento Nacional de Identidad, pasaporte o inscripción en el Registro Central de Extranjeros.”

 

___________________________________________________________

(1) Article 2.3 de la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals.