El Grup Ciutadà de Polítiques Digitals per a Barcelona reagrupa personas o grups amb una amplia trajectoria de treball en l’àmbit digital.
Es tracta d’un grup informal de complicitat, ideològicament transversal, creat per activistes i especialistes en temes digitals que es coneixen des de fa temps per haver compartit estretament lluites en l’àmbit de la defensa d’internet i de la innovació digital.
Es compon de:
– Un grup promotor i executiu de 10 persones / grups (ampliable);
– Un grup més ampli d’unes 30 persones / grups (ampliable).
La idea és tenir un core àgil, però que integri i faci visible les accions i opinions de l’ecosistema actiu a la ciutat: compartir, col·laborar, doisme (unir-se en base al treball, no a la ideologia).
Cada política ja té persones a la societat civil que s’ocupen d’ella des de la perspectiva del digital i els seus drets. Per a cadascuna d’elles el Grup vol fer arribar al consistori i els partits, reflexions i propostes sobre quina és la millor manera d’abordar-la i quines persones podrien ser competents per a això, amb l’ambició que aquestes propostes i suggeriments siguin preses seriosament en consideració.
Els objectius:
0 – Fer aflorar el potencial de la societat civil activa en l’àmbit digital.
1 – Aportar propostes concretes i realistes per a la ciutat.
2 – Influir de manera intensa, proactiva i positiva en les polítiques digitals de la ciutat de Barcelona i del seu futur consistori.
3 – Internet també està de moda. Evitar polítiques de marques blanques i placebos que s’han vist en el passat per camuflar polítiques incompetents, lliberticides o corruptes.
Els motius:
El grup es va gestar durant la campanya electoral, preocupat per la quasi absoluta absència del tema en els programes electorals i els debats. La preocupació per un futur amb polítiques no adaptades a la realitat es va reafirmar amb la lectura de «Els nous governs municipals i l’agenda digital» ( http://politicas-pi.com/_new/wp-content/uploads/2019/06/Informe-Los-nuevos-gobiernos-municipales-y-la-agenda-digital.pdf ) que demostra que l’interès pels temes digitals per part dels partits representats al consistori de l’Ajuntament de Barcelona és només del 1,7%, el més baix d’entre totes les ciutats analitzades.
El digital es considera una qüestió residual en lloc de tractar-la com una cosa inherent en absolutament totes les temàtiques en l’era en la qual vivim. Això sol derivar en polítiques basades en llocs comuns inadequats i / o hiperactuaciones igualment perilloses, creant un greuge en termes d’actualització, innovació i renovació del context, que perjudica les possibilitats, oportunitats i drets de tota la població.
La comunitat està cansada de les anteriors polítiques que només veuen Internet com un perill i / o un negoci i no un nou àmbit de vida, drets, llibertats i innovació.
Per ser més concrets, gairebé sempre la política digital – no només a Barcelona, sinó des dels partits polítics en general – es caracteritza per:
a) – Oscil·lar entre la tecnofòbia i la tecno-fe, és a dir tenir por a Internet i resoldre-ho amb prohibicions o pensar que ho solucionarà tot, quan el digital és més sencillament i complex una cosa que s’ha d’entendre perquè ja és a tot arreu.
b) – Creure que el digital és un “aparell” que només serveix per fer pseudo-participació online, vendre coses tipus altaveu o aparador i tenir converses en xarxes socials (sobretot fixant-se en el dolent d’aquestes converses), mentre que el digital són aquestes coses, però molt més i afecta tots els àmbits; es tracta d’una veritable revolució de la governança, des de l’organització interna de les administracions a la gestió de la felicitat de les persones, la mobilitat, la salut, l’educació, el medi ambient, l’economia, per citar només alguns àmbits de competència municipal.
c) – Veure el digital com una tecnològica, una màquina, quan és també una nova estructura mental que fomenta l’organització en xarxa basada en la capacitat distribuïda de les persones.
Desesperem des de fa 20 anys del poc que l’àmbit polític s’ha esforçat per entendre realment el que estem dient i proposant.
En el més pur esperit de la filosofia de la xarxa, davant del problema no portem queixes, sinó feina feta i propostes realistes. Vam obrir un pad en línia i cada un va respondre a les preguntes:
– Què fa
– Què proposa concretament per a Barcelona
[Més avall una síntesi i les 15 pàgines del text concret que vam lliurar al govern de la ciutat i als partits dels consistoris interessats que han assistit a la roda de premsa de presentació].
Primeres passes:
1 – Traslladar al consistori l’esmentat mapeig d’agents y propostes. És un document molt útil que mapeja una bona part de forces vives, organitzacions que han fefaentment demostrat fer treball concret i indispensable sobre digital.
2 – Volem poder-nos explicar BÉ justament perquè no sempre les institucions comprenen que implica el digital. Com deia, sovint hi ha malentesos sobre el que entenem per digital les persones que ens dediquem a això i el que entenen les i els polítics. Creiem que sovint no és mala fe, és només un malentès per no trobar el temps d’entendre. Ens agradaria poder explicar aquestes 30 experiències i les seves propostes amb assossec. Ens comprometem a ser realistes i concrets. És molt propi de la cultura digital el “doisme”: parlar fent més que parlar i després, potser, fer. En la mateixa línia, ens agradaria explorar la possibilitat d’obrir un espai de diàleg concret i permanent i veure si podem dissenyar una línia de treball conjunta sobre la base del document que hem traslladat. Creiem que amb el nou comissionat de Tecnologia i Innovació Digital Michael Donaldson sí podrem fer-ho. O això esperem :).
El recent nomenament del nou Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona, Michael Donaldson per part de Laia Bonet, l’hem rebut com una molt bona notícia. Molts coneixem el treball previ de Donaldson que ha demostrat que entén i practica la col·laboració entre ciutadania activa i institucions en peu d’igualtat. La prova és que immediatament ha acceptat ser present com fila zero en la roda de premsa de presentació – el seu primer acte públic és amb la ciutadania activa – i obrir un canal de conversa per rebre les nostres propostes.
També presents en fila zero de la roda de premsa de presentació podem trobar Elisenda Alemany en representació d’ERC Barcelona i Ferran Mascarell en representació de Junts per Catalunya. Ambdues formacions s’han demostrat interessades en reunir-se amb nosaltres per treballar.
Els altres grups del consistori no han contestat a la petició de reunió tot i que alguns càrrecs d’alguns partits sí els vam incloure entre les persones de referència del nostre mapeig. Com comentat, la cultura digital no és sectaria.
MAPEIG
L’àmbit l’hem dividit en àrees i tenen persones provadament competents en cada àrea com a responsables. També el grup allargat està repartit en les diverses àrees de competència.
De les propostes recollides han aflorat 4 línies principals:
1 – La defensa dels drets en l’àmbit digital com a eix transversal-transparència per a les institucions i privacitat per als ciutadans i les seves dades-; és possible amb seguretat.
2 – La governança algorísmica – revolució interna a la institució i externa, que sigui auditable i al servei de les persones, que no vulneri els seus drets-; reforma del funcionament intern per agilitar l’administració i fer-la més transparent sense que això carregui sobre els treballadors sinó el contrari.
3 – Els formats, les infraestructures, la seguretat i l’accés: hi ha diversos experiments ja operatius per compartir dades útils a la comunitat i infraestructura de manera distribuïda.
4 – La nova economia digital és possible sense soscavar els drets fonamentals.
Grup promotor:
Simona Levi, activista, cofundadora d’Xnet, dramaturga i directora del Postgrau de Tecnopolítica i Drets en l’Era Digital de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Artur Serra, subdirector de la i2cat Foundation i director de recerca de Citilab
Ramon Roca, cofundador de Guifi.net i president de la Fundació homónima
Javi Creus, Fundador de Ideas For Change
Genís Roca, arqueòleg i empresari
Albert Cañigueral, fundador de ConsumoColaborativo.com i de OuiShare Barcelona Connector
Ignasi Labastida, doctor en física, promotor de Creative Commons i responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI de la Universitatde Barcelona
Ana María Méndez, propietària de Traxtore, responsable de la sentència europea sobre el canon digital contra la SGAE
Jaron Rowan, investigador cultural, coordinador de la Unitat d’Investigació i Doctorat de BAU, Centre Universitari de Disseny
Maddalena Falzoni, programadora i administradora de sistemes i CEO de Maddix
|||||||||||||||||||||||
Informació relacionada:
Es constitueix el Grup Ciutadà de Polítiques Digitals de Barcelona
https://xnet-x.net/ca/constitueix-grup-ciutada-politiques-digitals-bcn/
