Hisenda som tots
17 de febrer, 2015

Hisenda som tots

Actualizació:
El Grup Ciutadà contra la Corrupció a Catalunya aconsegueix que s’aprovi la personació com acusació de la Generalitat contra Iñaki Urdangarín i la Infanta Cristina en el cas Palma Arena.
Més info: http://xnet-x.net/hacienda-somos-todos-enmienda
 

Com a societat civil, recollim les paraules del Jutge Castro a l’acte d’apertura (Fonaments Jurídics a partir de pàgina 66) del judici oral contra la Infanta Cristina per delicte fiscal: “El que tu defraudes, ho paguem tots“.

Reaccionem ara, acabada la instrucció, perquè les argumentacions del Jutge recollides en l’acte d’apertura del judici oral, així com les posteriors actuacions de la Fiscalia, l’Agència Tributària i els advocats de la defensa del bufet de Roca Junyent, pare de la Constitució (sic) i fundador de CIU, ens han fet pensar que hem d’actuar.

L’anomenada “doctrina Botín“, a la que es refereix la defensa també en el seu darrer recurs, es va “inventar” per garantir la impunitat dels més poderosos. No és intranscendent el nom que figura en el seu títol. Va ser dictada pel Tribunal Suprem el desembre de 2007 establint que: “No puede abrirse juicio oral solo a instancias de la acusación popular, sino que es necesario que lo inste bien el Ministerio Fiscal, bien el acusador particular, como únicas partes legítimamente perjudicadas.”

Com a ciutadans responsables, en cap cas voldriem allargar la instrucció o entorpir el procés amb aquesta acció. En el seu moment, des de 15MpaRato, pensàvem personar-nos i decidírem no fer-ho per no alentir la instrucció. Així que també en aquest cas, actuem amb la intenció de recolzar la feina del jutge Castro.

I aquí estem, la ciutadania perjudicada, ja que una vegada més, en aquest cas el Ministeri Fiscal i l’Agència Tributaria en desistiment de les seves funcions, han demostrat que no tenen cap interès en defensar els interessos dels ciutadans.

Creiem que el bé jurídic protegit en el delicte fiscal no li correspon en exclusiva a una sola instància administrativa. Creiem que l’Agència Tributària no té el monopoli de la condició d’ofès o perjudicat en els delictes contra la Hisenda Pública, ja que aquests atempten contra un bé de titularitat col·lectiva, competeix a la Societat Civil en el seu conjunt, qui és l’autèntica perjudicada. Si no fos així, seria com deixar la persecució real d’aquest delicte en mans de la voluntat política d’acusar o no per part del poder executiu de torn, que no tan sols controla al Ministeri Fiscal sinó també a la pròpia Agència Tributària Estatal i que ho tindrien tan fàcil como no acusar per acabar amb l’enjudiciament del delicte. Ho han fet i ho volen seguir fent.

Sense cap mena de dubte el cas que ens ocupa és més flagrant, perquè como ja ha apuntat l’Audiència Provincial de Palma existeixen importants diferències entre l’assumpte “Botín” i el cas “Borbó”. En aquest darrer, el Ministeri Fiscal i l’acusació particular sí acusen al sr. Urdangarín pel mateix delicte pel qual no es vol acusar a qui la instrucció ha considerat cooperador necessari del mateix delicte, la Infanta, en un absurd jurídic que portaría a una fàcil defensa per part dels acusats: simplement haurien de traslladar els fets i la seva culpabilitat a qui no ha estat acusat. Així doncs, no estem davant la doctrina Botín sinó que es pretén crear la doctrina Borbó.

Però volem arribar més lluny. Volem deixar sense arguments des de la Societat Civil al que sembla una discrepància jurídica quan en realitat és molt més que això. Una vegada més, la ciutadania ha de vigilar i intervenir per defensar els seus interessos ja que les institucions que haurien de representar-nos no els defensen. És en aquest context que el Grupo Ciudadano contra la Corrupció a Catalunya impulsat per Xnet i que agrupa persones i grups actius contra la corrupció a Catalunya (Xnet amb la Bústia de filtracions contra la corrupció; David Fernández diputat de la CUP i President de la Comissió Parlamentaria sobre el cas Pujol; 15MpaRato; Cafè amb Llet; la FAVB; i junt amb altres experts ciutadans i amb el recolzament de la Comissió Anticorrupció del Partido X) ha redactat, en l’exercici del seu dret de petició, els següents escrits de sol·licitud formal, que han estats presentats davant la presidència de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Tributària de Catalunya, la Conselleria d’Economia i Coneixement i l’Agencia Triubutaria Nacional.

 
Posem també tots els documents a disposició per que qualsevol ciutadà pugui presentar-los (click per descarregarte el pdf):
 

 

Per què des de Catalunya?

Davant de l’actitud del Ministeri Fiscal i de l’Agència Estatal d’Administració Tributària en aquest cas i reservant-nos accions en aquest sentit, hem pensat que existeix una nova oportunitat d’evitar definitivament que es justifiqui la doctrina Botín. En aquests escrits deixem clar per què la Generalitat i l’Agència Tributària de Catalunya haurien de personar-se com a parts perjudicades para defensar els legítims interessos dels ciutadans que representen i als quals serveixen.

Al ser Catalunya el lloc de residència dels imputats, la Generalitat té un interès directe en el producte de la recaptació de tributs com l’IRPF, pel que considerem que la societat civil catalana, amb al menys un 50% de las quotes delictives defraudades, és una perjudicada directa pel presumpte delicte contra la Hisenda Pública, i com a tal, hauria de ser defensada pels seus representants, evitant així qualsevol indici de dubte sobre la possible aplicació de la “doctrina Botín”. D’aquesta manera demostraríem sense cap mena de dubte que la condició de perjudicat no li correspon exclusivament a l’Agència Tributària Estatal. Una cosa és que la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes li otorgui l’exclusivitat en l’aplicació (gestió i inspecció del IRPF -impost objecte del delicte-), i una altra molt diferent és que els recursos d’aquest impost siguin en exclusiva de l’Estat. No essent això d’aquesta manera, ja que el 50% de la recaptació d’IRPF correspon a la Comunitat Autònoma on resideixi el declarant, en cas de delictes de l’article 305 del Codi Penal és clar que existeix un perjudicat més: la Comunitat Autónoma que ha estat també defraudada.

Hem vist recentment un Govern omplint-se la boca de defensar els interessos de les catalanes i els catalans. Ara demanem que ho facin i que demostrin si una hipotètica Agència Tributària Catalana de ple dret i autonomia estaria del costat de la justícia o dels privilegis.

Exigim als nostres representants que facin la seva feina ja que “Hisenda som tots”.

Grup Ciudadano contra la Corrupció a Catalunya