Decàleg per a la protecció dels Denunciants - Alertadors

Decàleg per a la protecció dels Denunciants – Alertadors – Whistleblowers

Decàleg per a la protecció dels Denunciants / Alertadors / Whistleblowers

 

Introducció

L’ordenament jurídic de l’Estat espanyol no regula de forma específica la situació del Denunciant/Alertador. Les organitzacions promotores consideren que és imprescindible a l’Estat Espanyol l’elaboració d’una normativa de protecció específica dels denunciants o alertadors (de l’anglès “whistleblower“) de la corrupció i males pràctiques contra l’interès públic.

Segons el nostre parer, la normativa ha de perseguir la consecució de les següents garanties per al denunciant/alertador de la corrupció o males pràctiques contra l’interès públic:

  1. Garanties de llibertat d’informació i de la llibertat d’expressió de l’alertador
  2. Garanties de la seva confidencialitat i de la protecció de la seva identitat
  3. Garanties de la continuïtat de la seva carrera professional
  4. Garanties d’integritat física i la seva tranquil·litat psicològica i personal
  5. Garanties econòmiques, de manera que la seva denuncia no els suposi un detriment econòmic

 

És indubtable que, en aquest moment les persones que sincerament prenen la decisió d’atrevir-se a denunciar situacions de corrupció i males pràctiques contra l’interès públic, pateixen situacions d’aïllament i assetjament que posen en risc la seva carrera professional i la seva tranquil·litat personal que no s’han de permetre.

La protecció dels denunciants/alertadors és una lluita per defensar el treball col·lectiu de transparència i denúncia, i no una manera de crear una societat de delators com moltes vegades han fet els governs autoritaris.

En la nostra experiència, a banda de les moltes persones que denucien amb voluntat positiva, per desgràcia hi ha gent que intenta utilitzar el Bústia d’Xnet de denúncia de la corrupció per passar comptes i denunciar veïns o familiars.

Per això en aquesta qüestió, que tan de moda està ara i tant es pot prestar a la demagògia, hem de vigilar com els polítics, nous i vells, l’assumeixen en el seu discurs o la plantegen en les seves propostes. Pot transformar-se en una eina per atacar-se els uns als altres o en una eina per crear exèrcits de delators fanàtics al seu servei.

Hi ha legislacions sobre la qüestió en altres països i és a partir d’aquestes normes jurídiques que traçarem la nostra proposta.

1. Definició del denunciant / alertador

S’ha d’establir un concepte clar de denunciant de la corrupció i males pràctiques que danyen o amenacen l’interès públic, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Entenem que l’alertador és aquella persona que denuncia qualsevol il·legalitat, malbaratament, mala gestió, abús de poder, perill substancial i específic per a la salut pública o la seguretat o qualsevol altra actuació que es derivi de les anteriors.

Pel que fa a les persones, s’ha de considerar l’alertador no només el funcionari, treballador o empleat (ja sigui indefinit, temporal, etc.), sinó també qualsevol persona que per la seva activitat científica, social, voluntària o com a consumidor, usuari o contractant de bens o serveis és coneixedor y reporta información sobre corrupció o males práctiques que danyen o amenacen l’interès públic.

Pel que fa a la càrrega de la prova de l’alertador, només cal que apareguin indicis de la conducta que es denuncia, a més d’indicis -si escau- de l’assetjament patit per qui denuncia, mentre que correspon a l’organització o institució demostrar amb proves que no hi ha hagut cap actuació il·legal, malbaratament, mala gestió, etc.

2. Protecció de la intimitat, l’anonimat i/o la privacitat del Denunciant/Alertador

Protegir de manera eficaç la intimitat, privacitat i/o anonimat dels denunciants o testimonis així com, quan sigui procedent, els seus familiars i persones properes incloent segons el cas:

– Permetre i facilitar la denúncia anònima des de dins de les institucions o empreses, així com, en casos excepcionals com les grans trames de corrupció, la presa de declaració de denunciants mitjançant sistemes que n’ocultin la identitat, acceptant testimonis mitjançant tecnologies de comunicació que ho permetin.

– Garantir el dret a les comunicacions personals privades investigant d’ofici qualsevol ingerència.

– Incloure el denunciant, en cas de que ho sol·liciti, i els testimonis, en el programa de protecció de testimonis garantint, en la mesura que sigui necessari i possible, el seu canvi de domicili.

– Prohibir parcialment o totalment, quan sigui procedent, revelar informació sobre la seva identitat i parador.

– Tipificar com a infracció administrativa i fins i tot penal en els supòsits més greus l’intent d’esbrinar qui és la persona denunciant de la corrupció, així com la possible adopció de mesures repressores contra ella.

Es tracta d’evitar la creació de “llistes negres” com a eina per amedrentar i forma d’evitar que es denunciï la corrupció i les males pràctiques que danyen o amenacen l’interès públic.

3. Canals segurs de denúncia

Els alertadors han de poder denunciar per de manera interna i externa. S’ha d’assegurar l’existència de canals fiables per al denunciant de la corrupció i males pràciques que danyen o amenacen l’interès públic.

A aquest efecte existiran canals segurs de denúncia en tota administració y entitat privada amb un cert nombre d’empleats que tindran caràcter funcionalment independent de l’estructura jeràrquica corresponent i que garantiran la confidencialitat de la informació rebuda així com l’anonimat dels denunciants.

La protecció als alertadors s’ha d’extendre també sobre les denúcies fetes públicament o a terceres parts (denuncies externes) incloses però no limitades a les denuncies fetes a mitjans, ONGs, sindiats i membres del parlament.

Es tracta d’oferir formació i assistència als treballadors i funcionaris que hagin d’oferir informació i protecció als denunciants, i garantir el respecte als drets dels ciutadans que reportin irregularitats.

En particular, s’establiran vies reforçades de protecció per als funcionaris amb funcions consistents a informar sobre la legalitat de les decisions públiques que és precisament el col·lectiu estratègic ques’ha de protegir.

4. Protecció de la integritat física del Denunciant/Alertador

Incorporar i preveure a l’ordenament jurídic, mesures apropiades per proporcionar-los protecció, quan sigui necessari, contra tracte discriminatori, represàlies físiques o intimidació, i igualmente en el cas dels testimonis o perits que presentin testimoni.

5. Defensa Jurídica

Garantir el dret dels alertadors a l’assistència jurídica gratuïta en els processos judicials que solen ser conseqüència de la seva condició: com ara procediments o denúncies per assetjament, amenaces, injúries, calúmnies, etc. Aquesta assistència gratuïta serà exercida per advocats especialitzats.

L’assistència jurídica al denunciant de la corrupció que, per qualsevol raó, hagi de litigar contra l’òrgan o el càrrec públic denunciat es farà amb càrrec a fons públics sempre que la denúncia s’hagi tramitat per l’oficina competent o s’hagi obert un procediment administratiu o judicial a conseqüència de la denúncia.

Els denunciats per corrupció, sempre que la denúncia s’hagi tramitat o hagi donat lloc a un procediment administratiu o judicial, no podran utilitzar fons públics per a la seva defensa en cap tipus de procediment.

En el cas d’institucions la defensa només podrà ser assumida per funcionaris si l’Oficina davant la qual s’hagin interposat les denúncies, o la Fiscalia en el seu cas, entenen que no estan prou justificades.

Com a mesura preventiva, cal reconèixer i defensar el dret a rebutjar vulnerar la llei. Es tracta de protegir de possibles represàlies les persones que raonablement creuen que se’ls està demanant que vulnerin la llei durant el temps en què s’està adoptant una decisió al respecte, és a dir, abans que es produeixi efectivament la vulneració.

Tipificar com a infracció administrativa o fins i tot penal l’assetjament del denunciant de la corrupció, utilitzant el concepte en un sentit ampli, per incloure-hi totes les possibles conductes tant formals com informals que es puguin emprendre per impedir o perjudicar la seva carrera professional o fins i tot la seva tranquil·litat personal. Si hi ha hagut una denúncia s’han d’establir presumpcions que facilitin la prova de l’assetjament.

Les investigacions sobre les qüestions plantejades pels denunciants s’han de dur a terme de forma independent i en el termini més breu possible. Adoptar mesures concretes contra la mala praxi jurídica utilitzada per dilatar els processos i elevar-ne els costos, com a forma de desgast psicològic i econòmic amb què l’alertador sol ser castigat per la seva denúncia.

S’ha de garantir la seva participació en la investigació del cas denunciat en la forma més adequada segons cada procediment. Pel que fa al coneixement social de la seva participació, cal que sigui una opció personal de cada denunciant.

Cal també adoptar mesures per garantir la responsabilitat dels que van assetjar el denunciant o dels que van dur a terme actuacions per impedir que la denúncia prosperés. Es tracta d’establir una responsabilitat personal patrimonial per als responsables d’aquestes vulneracions, que poden fer-se extensives als quals no van protegir efectivament als denunciants sempre que hi hagi dol o negligència.

Exoneració de responsabilitat: tota divulgació feta dins l’àmbit de la legislació sobre denunciants serà immune als procediments disciplinaris ia la responsabilitat en virtut de les lleis penals, civils i administratives, incloses les relacionades amb difamació, calúmnies, drets d’autor i protecció de dades. La càrrega recaurà sobre el tema de la revelació per demostrar qualsevol intenció per part del denunciant de violar la llei.

Els denunciants que divulguin informació inexacta en un error honest han de ser protegits i no han de provar que van actuar de bona fe

6. Drets Laborals

Protegir el dret a no ser acomiadat durant el procés judicial derivat de la seva denúncia declarant l’acomiadament nul en aquests casos. En cas de represàlies, s’hauria de facilitar/vetllar per la seva estabilitat laboral

Cal garantir que es reparin tots els efectes directes o indirectes perjudicials que hagi pogut patir, tant si es tracta de costos econòmics com si són d’un altre tipus (carrera, promoció professional, etc.) inclosos els danys psicològics i morals.

Càrrega de la prova sobre l’empleador – per tal d’evitar sancions o multes, l’empleador ha de demostrar de manera clara i convincent que totes les mesures preses contra un empleat no estan de cap manera relacionades amb, o motivacies por, la divulgació de feta pel denunciant.

7. Atenció psicològica i mèdica

Garantir l’accés a l’atenció psicològica i mèdica gratuïta per al tractament de les conseqüències psicològiques i mèdiques derivades de la situació del denunciant si ho considera necessari.

8. Comunicació institucional

Impulsar des de les institucions campanyes de normalització i no-penalització de les alertes ciutadanes, proporcionant informació sobre com donar-les i sobre les mesures de protecció de què poden gaudir els denunciants o alertadors, una vegada que siguin aprovades.

S’ha de garantir i incentivar de forma clara la llibertat d’expressió, fins i tot abans que es produeixi la denúncia de la corrupció, impedint que s’estengui el silenci (o l'”omertà”) entre els possibles futurs denunciants. En particular, quan es tracti d’activar “checks and balances” interns resulta fonamental protegir la llibertat d’expressió de les persones que els exerceixen.

9. Codis de bones pràctiques empresarials

S’impulsarà des de les institucions públiques l’adopció de codis de bones pràctiques empresarials que incloguin mesures específiques de protecció del denunciant de la corrupció en l’àmbit empresarial.

Les empreses que superin una determinada quantitat de treballadors han de disposar d’una bústia de filtracions anònimes per denunciar abusos i males pràctiques i les institucions hauran de vetllar perquè existeixi i es faci servir.

10. Compliment dels compromisos internacionals ja subscrits.

El juliol de 2006, l’Estat espanyol va ratificar la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció. Han d’adoptar-se immediatament les mesures en matèria d’anticorrupció i protecció d’informants i testimonis necessàries per complir els compromisos adquirits en signar aquesta convenció.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

 

 

ADHESIONS

Xnet – https://xnet-x.net
15MpaRato – https://15mparato.wordpress.com
David Fernández – @HiginiaRoig
Grup Contra la Corrupció a Catalunya – https://xnet-x.net/grupo-anticorrupcion-catalunya
Ana Garrido
Fernando Urruticoechea
Acción Cívica – http://accion-civica.org/
Audita Sanidad – http://auditasanidad.org/
Kontuz – http://www.kontuz.org/
Encarni Cortés
Raúl Burillo
Gestha – http://www.gestha.es/
Asufin – http://asufin.com
Pau Monserrat

 

 
Aquest decàleg combina les dues propostes actives en aquest moment a l’Estat espanyol sobre alertadors i denunciants (sobretot en casos de corrupció).
Els textos inicials per separat es poden consultar aquí (en castellà): https://xnet-x.net/decalogo-proteccion-denunciantes-alertadores/#textos-iniciales. Són dos textos, un d’Xnet i Ana Garrido i un altre de la Fundación ¿Hay Derecho?
Aquests grups no treballen junts, però han optat per no duplicar esforços i per això utilitzen el mateix Decàleg cadascun des les seves plataformes.