Decàleg per a la protecció dels Denunciants - Alertadors

Decàleg per a la protecció dels Denunciants – Alertadors – Whistleblowers

Decàleg per a la protecció dels Denunciants / Alertadors / Whistleblowers

 

Introducció

Les organitzacions promotores consideren que és imprescindible a l’Estat Espanyol l’elaboració d’una normativa de protecció específica dels denunciants o alertadors de la corrupció (de l’anglès “whistleblower“)

Segons el nostre parer, la normativa ha de perseguir la consecució de les següents garanties per al Denunciant/Alertador de la corrupció:

  1. Garanties de la llibertat d’expressió del denunciant de la corrupció.
  2. Garanties de la seva confidencialitat i, si escau, de la protecció de la seva identitat
  3. Garanties de la continuïtat de la seva carrera professional i la seva tranquil·litat psicològica i personal
  4. Garanties econòmiques, de manera que la seva lluita contra la corrupció no els suposi un detriment econòmic important.

Definició del denunciant de la corrupció

S’ha d’establir un concepte clar de denunciant de la corrupció, tant en l’àmbit públic com en el privat. És indubtable que, en aquest moment les persones que sincerament prenen la decisió d’atrevir-se a denunciar situacions de corrupció i connivència dels poders públics, pateixen situacions d’aïllament i assetjament que posen en risc la seva carrera professional i la seva tranquil·litat personal que no s’han de permetre.

Entenem que el denunciant de la corrupció és aquella persona que denuncia qualsevol il·legalitat, malbaratament, mala gestió, abús de poder, perill substancial i específic per a la salut pública o la seguretat o qualsevol altra actuació que es derivi de les anteriors, en els quals es vegin involucrades institucions o representants públics.

Pel que fa a les persones, s’ha de considerar denunciant de la corrupció no només el funcionari, treballador o empleat (ja sigui indefinit, temporal, etc.), sinó també aquelles persones que tenen o poden tenir relació amb la institució, com a proveïdors, aspirants a treballar-hi, consultors, o fins i tot voluntaris. Es tracta d’evitar “les lisats negres” com a forma d’evitar que es denunciï la corrupció. També sihi han de considerar els que es poden veure afectats per les activitats d’una organització.

Pel que fa a la càrrega de la prova del denunciant de la corrupció, només cal que apareguin indicis de la conducta que es denuncia, a més d’indicis -si escau- de l’assetjament patit per qui denuncia, mentre que correspon a l’organització o institució demostrar amb proves que no hi ha hagut cap actuació il·legal, malbaratament, mala gestió, etc.

En la nostra experiència, per desgràcia molta gent ha intentat utilitzar el Bústia d’Xnet de denúncia de la corrupció per passar comptes i denunciar veïns o familiars.

La protecció dels denunciants/alertadors és una lluita per defensar el treball col·lectiu de transparència i denúncia, i no una manera de crear una societat de delators com moltes vegades han fet els governs autoritaris.

Per això en aquesta qüestió, que tan de moda està ara i tant es pot prestar a la demagògia, hem de vigilar com els polítics, nous i vells, l’assumeixen en el seu discurs o la plantegen en les seves propostes. Pot transformar-se en una eina per atacar-se els uns als altres o en una eina per crear exèrcits de delators fanàtics al seu servei.

Dit això, en aquest moment les persones que sincerament prenen la decisió d’atrevir-se a denunciar situacions de corrupció i connivència dels poders públics amb les finances, viuen en situacions d’aïllament i assetjament que, com hem dit, no s’han de permetre.

Hi ha legislacions sobre la qüestió en altres països, i és a partir d’aquestes, normes jurídiques que traçarem la nostra proposta.

1. Protecció de la intimitat, l’anonimat i/o la privacitat del Denunciant/Alertador

Protegir de manera eficaç la intimitat, privacitat i/o anonimat dels denunciants o testimonis així com, quan sigui procedent, els seus familiars i persones properes incloent segons el cas:

– Permetre i facilitar la denúncia anònima des de dins de les institucions o empreses, així com, en casos excepcionals com les grans trames de corrupció, la presa de declaració de denunciants mitjançant sistemes que n’ocultin la identitat, acceptant testimonis mitjançant tecnologies de comunicació que ho permetin.

– Garantir el dret a les comunicacions personals privades investigant d’ofici qualsevol ingerència.

– Incloure el denunciant, en cas de que ho sol·liciti, i els testimonis, en el programa de protecció de testimonis garantint, en la mesura que sigui necessari i possible, el seu canvi de domicili.

– Prohibir parcialment o totalment, quan sigui procedent, revelar informació sobre la seva identitat i parador.

2. Protecció de la integritat física del Denunciant/Alertador

Incorporar i preveure a l’ordenament jurídic, mesures apropiades per proporcionar-los protecció, quan sigui necessari, contra tracte discriminatori, represàlies físiques o intimidació, i igualmente en el cas dels testimonis o perits que presentin testimoni.

3. Defensa Jurídica

Garantir el dret dels alertadors i testimonis a l’assistència jurídica gratuïta en els processos judicials que solen ser conseqüència de la seva condició: com ara procediments o denúncies per assetjament, amenaces, injúries, calúmnies, etc. Aquesta assistència gratuïta serà exercida per advocats especialitzats.

– Adoptar mesures concretes contra la mala praxi jurídica utilitzada per dilatar els processos i elevar-ne els costos, com a forma de desgast psicològic i econòmic amb què l’alertador sol ser castigat per la seva denúncia.

4. Drets Laborals

Protegir el dret a no ser acomiadat durant el procés judicial derivat de la seva denúncia declarant l’acomiadament nul en aquests casos. En cas de represàlies, s’hauria de facilitar/vetllar per la seva estabilitat laboral

5. Atenció psicològica i mèdica

– Garantir l’accés a l’atenció psicològica i mèdica gratuïta per al tractament de les conseqüències psicològiques i mèdiques derivades de la situació del denunciant si ho considera necessari.

6. Legislació específica

– L’ordenament jurídic de l’Estat espanyol no regula de forma específica la situació del Denunciant/Alertador. Considerem imprescindible que hi hagi una norma legal que protegeixi específicament aquestes persones i en específic els alertadors contra la corrupció.

-En paral·lel, es considera convenient impulsar un codi administratiu de bones pràctiques que tingui en compte la protecció dels alertadors i la prevenció de riscos.

En particular, aquesta normativa específica hauria de contenir almenys les següents mesures:

– Ha de garantir i incentivar de forma clara la llibertat d’expressió, fins i tot abans que es produeixi la denúncia de la corrupció, impedint que s’estengui el silenci (o l'”omertà”) entre els possibles futurs denunciants. En particular, quan es tracti d’activar “checks and balances” interns resulta fonamental protegir la llibertat d’expressió de les persones que els exerceixen.

– Com a mesura preventiva, cal reconèixer i defensar el dret a rebutjar vulnerar la llei. Es tracta de protegir de possibles represàlies les persones que raonablement creuen que se’ls està demanant que vulnerin la llei durant el temps en què s’està adoptant una decisió al respecte, és a dir, abans que es produeixi efectivament la vulneració.

Mesures per garantir l’efectivitat de la denúncia
Cal assegurar-se de l’existència de canals fiables per al denunciant de la corrupció. A aquest efecte hi haurà una oficina específica en cada departament o administració (o institució privada), que tindrà un caràcter funcionalment independent de l’estructura jeràrquica corresponent i que garantirà la confidencialitat de la informació rebuda així com l’anonimat del denunciant.

Mesures per garantir la protecció del denunciant.
Tipificar com a infracció administrativa o fins i tot penal l’assetjament del denunciant de la corrupció, utilitzant el concepte en un sentit ampli, per incloure-hi totes les possibles conductes tant formals com informals que es puguin emprendre per impedir o perjudicar la seva carrera professional o fins i tot la seva tranquil·litat personal. Si hi ha hagut una denúncia s’han d’establir presumpcions que facilitin la prova de l’assetjament.

Tipificar com a infracció administrativa i fins i tot penal en els supòsits més greus l’intent d’esbrinar qui és la persona denunciant de la corrupció, així com la possible adopció de mesures repressores contra ella.

Establir incentius positius de manera que els fets denunciats no puguin originar responsabilitat administrativa o judicial per al denunciant d’activitats delictives o irregulars si es fa la denúncia dins d’un determinat termini.

L’assistència jurídica al denunciant de la corrupció que, per qualsevol raó, hagi de litigar contra l’òrgan o el càrrec públic denunciat es farà amb càrrec a fons públics sempre que la denúncia s’hagi tramitat per l’oficina competent o s’hagi obert un procediment administratiu o judicial a conseqüència de la denúncia. En els mateixos supòsits es facilitarà assistència psicològica amb càrrec a fons públics.

Els denunciats per corrupció, sempre que la denúncia s’hagi tramitat o hagi donat lloc a un procediment administratiu o judicial, no podran utilitzar fons públics per a la seva defensa en cap tipus de procediment.

En el cas d’institucions la defensa només podrà ser assumida per funcionaris si l’Oficina davant la qual s’hagin interposat les denúncies, o la Fiscalia en el seu cas, entenen que no estan prou justificades.

Hi haurà un Defensor del denunciant de la corrupció en cada Administració al qual es podrà comunicar les situacions d’assetjament que es pateixin.

S’ha de garantir l’adequada publicitat i coneixement d’aquestes normes en cada institució.

Mesures per garantir la reparació de tots els drets i de la situació professional i econòmica del denunciant de la corrupció.

Si finalment el denunciant de la corrupció obté una resolució favorable bé a la seva denúncia bé pel que fa a l’assetjament, cal garantir que es reparin tots els efectes directes o indirectes perjudicials que hagi pogut patir, tant si es tracta de costos econòmics com si són d’un altre tipus (carrera, promoció professional, etc.) inclosos els danys psicològics i morals. De la mateixa manera cal establir mecanismes per protegir la seva identitat o per garantir que es retirin accions legals que puguin haver estat empreses contra el denunciant de la corrupció, o per garantir que pugui canviar de residència o domicili, o fins i tot de treball si fos necessari.

Cal també adoptar mesures per garantir la responsabilitat dels que van assetjar el denunciant o dels que van dur a terme actuacions per impedir que la denúncia prosperés. Es tracta d’establir una responsabilitat personal patrimonial per als responsables d’aquestes vulneracions, que poden fer-se extensives als quals no van protegir efectivament als denunciants sempre que hi hagi dol o negligència. Participació del denunciant de la corrupció en la investigació del cas denunciat.

S’ha de garantir la seva participació en la investigació del cas denunciat en la forma més adequada segons cada procediment. Pel que fa al coneixement social de la seva participació, cal que sigui una opció personal de cada denunciant.

7. Canals segurs de denúncia

S’ha d’assegurar l’existència de canals fiables per al denunciant de la corrupció. A aquest efecte existiran canals segurs de denúncia en tota administració (o institució privada amb un cert nombre d’empleats) que tindran caràcter funcionalment independent de l’estructura jeràrquica corresponent i que garantiran la confidencialitat de la informació rebuda així com l’anonimat dels denunciants.

– Es tracta d’oferir formació i assistència als treballadors i funcionaris que hagin d’oferir informació i protecció als denunciants, i garantir el respecte als drets dels ciutadans que reportin irregularitats.
– En particular, s’establiran vies reforçades de protecció per als funcionaris amb funcions consistents a informar sobre la legalitat de les decisions públiques que és precisament el col·lectiu estratègic ques’ha de protegir.

8. Comunicació institucional

– Impulsar des de les institucions campanyes de normalització i no-penalització de les alertes ciutadanes, proporcionant informació sobre com donar-les i sobre les mesures de protecció de què poden gaudir els denunciants o alertadors, una vegada que siguin aprovades.

9. Codis de bones pràctiques empresarials

– S’impulsarà des de les institucions públiques l’adopció de codis de bones pràctiques empresarials que incloguin mesures específiques de protecció del denunciant de la corrupció en l’àmbit empresarial.

– Les empreses que superin una determinada quantitat de treballadors han de disposar d’una bústia de filtracions anònimes per denunciar abusos i males pràctiques i les institucions hauran de vetllar perquè existeixi i es faci servir.

10. Compliment dels compromisos internacionals ja subscrits.

El juliol de 2006, l’Estat espanyol va ratificar la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció. Han d’adoptar-se immediatament les mesures en matèria d’anticorrupció i protecció d’informants i testimonis necessàries per complir els compromisos adquirits en signar aquesta convenció.

ENLLAÇOS D’INTERÈS

 

 

ADHESIONS

Xnet – https://xnet-x.net
15MpaRato – https://15mparato.wordpress.com
David Fernández – @HiginiaRoig
Grup Contra la Corrupció a Catalunya – https://xnet-x.net/grupo-anticorrupcion-catalunya
Ana Garrido
Fernando Urruticoechea
Acción Cívica – http://accion-civica.org/
Audita Sanidad – http://auditasanidad.org/
Kontuz – http://www.kontuz.org/
Encarni Cortés
Raúl Burillo
Gestha – http://www.gestha.es/
Asufin – http://asufin.com
Pau Monserrat

 

 
Aquest decàleg combina les dues propostes actives en aquest moment a l’Estat espanyol sobre alertadors i denunciants (sobretot en casos de corrupció).
Els textos inicials per separat es poden consultar aquí (en castellà): https://xnet-x.net/decalogo-proteccion-denunciantes-alertadores/#textos-iniciales. Són dos textos, un d’Xnet i Ana Garrido i un altre de la Fundación ¿Hay Derecho?
Aquests grups no treballen junts, però han optat per no duplicar esforços i per això utilitzen el mateix Decàleg cadascun des les seves plataformes.