Xnet publica 7 propostes com a “Declaració per una educació digital democràtica”

Xnet publica “Declaració per una educació digital democràtica i oberta”, 7 propostes per millorar les legislacions de competències digitals del sector educatiu

En ocasió del nou curs escolar en el qual el nou programa incideix en el tema de les competències –augmentant la càrrega del professorat-, Xnet publica i envia a polítics i institucions la “Declaració per una educació digital democràtica i oberta. Propostes de millora dels marcs i programes de competències digitals”, un document elaborat per Cecilia Bayo i generat pel grup de treball internacional dirigit per Simona Levi durant el I Curs Internacional d’Educació Digital Democràtica i Open Edtech (juliol de 2022).

La Declaració ha estat realitzada analitzat dotze marcs de referència que actualment defineixen la política educativa catalana a l’àmbit digital. El context català s’utilitza com a cas d’estudi, però les propostes són extrapolables a contextos més amplis, en particular a nivell europeu.

Tot i que els marcs de referència han millorat molt recentment, s’han detectat set problemàtiques. Aquestes són les millores que demanarem durant aquest curs:

– 1) Incorporar els drets humans i la democràcia com a fonament de digitalització en educació
L’ensenyament digital s’enfoca més a la formació per al treball que no pas a la formació d’una ciutadania competent i coneixedora dels seus drets.

Per això suggerim:
– Garantir la sobirania pedagògica per sobre dels interessos empresarials del sector EdTech
– Promoure el coneixement dels seus drets digitals dins de la comunitat educativa
 

– 2) Considerar l’administració pública com a subjecte competencial
Les administracions que indiquen el marc formatiu moltes vegades no tenen la formació que sí que exigeixen. En particular, es denoten greus llacunes en drets digitals. A més molt sovint no tenen el nivell de competència necessari per no excedir-se en els requeriments o fer product placement abusant dels esforços de la comunitat educativa.

Per això suggerim:
– Obligació de formació de l’aparell polític i càrrecs directius dels departaments
– Digitalització neutral, auditable i essencial evitant sobrecàrregues de tecnologia innecessària i canviant.
 

– 3) Considerar críticament tots els agents implicats
A l’anàlisi del context institucional no es consideren tots els actors per igual, escorant el diagnòstic. Per exemple, es parla d’“agents maliciosos”, però no es parla dels problemes de la datificació de les dades personals per part d’actors privats, una circumstància negativa molt més quotidiana.

Cal corregir aquest biaix.
 

– 4) Partir d’una concepció integral del que és digital i de l’alfabetització digital
En els marcs institucionals s’ha considerat allò digital primer des d’un enfocament instrumental (eines per fer-se servir), després notacional (aprendre a programar) i només ara tímidament, cultural. És important equilibrar aquests enfocaments: no per no saber programar no es pot entendre la cultura digital en què vivim. (veure “L’enquadernador i l’exorcista”).
 

– 5) Partir d’una concepció integral de les competències
L’administració educativa hauria de facilitar les eines per revisar amb perspectiva digital el contingut substantiu de les diferents àrees/matèries curriculars com Història i Geografia, Biologia i Geologia, Física i Química, Matemàtiques…) per exemple incorporant als continguts curriculars la Història de les TIC (invenció d’Internet, sorgiment dels monopolis tecnològics, etc.), la Geografia de les TIC (geopolítica actual, telecomunicacions globals, Big Tech , oligopolis i grans operadors), reptes ambientals de les TIC (extracció de matèries primeres, escalfament global, granges de servidors), etc.
 

– 6) Incorporar les infraestructures digitals dels centres educatius com a eix de les polítiques i estratègies educatives
L’administració pública ha d’assumir la responsabilitat de finançar i proporcionar infraestructures digitals i administratives democràtiques: auditables de manera distribuïda, interoperables i eficients. Per tant, no hauria d’ometre aquesta responsabilitat emparant-se en figures com l’autonomia de centre.

Per aquesta llacuna generem el DD implementat ja a 11 centres de la ciutat de Barcelona.

Més informació aquí:
https://xnet-x.net/ca/presentem-dd-eina-digitalitzacio-democratica-educacio/
 

– 7) Apostar pel coneixement obert
Així com en molts aspectes la documentació analitzada denota un avenç cap a una educació digital democràtica, pel que fa a la cultura oberta (accés obert i sobirania cultural) es veu una clara reculada en favor dels interessos excessius de la indústria del copyright. S’hauria de promoure l’ús dels recursos educatius oberts i l’ús de llicències lliures per defecte (domini públic, Creative Commons BY-SA o altres) i fomenta el reconeixement de l’autoria dels continguts de la comunitat educativa (professorat i alumnat).
 

Aquí el contingut complet de la “Declaració per una educació digital democràtica i oberta. Propostes de millora dels marcs i programes de competències digitals”