13 setembre 2025

Xnet adverteix del perill per als drets dels consumidors si la UE impedeix l’acció col·lectiva

/ Recomendaciones de políticas/Tecnopolítica i incidència ciutadana | Actualització de la democràcia | Mètode R+d polític | Transparència | Participació

ACTUALITZACIÓ 13 DE SETEMBRE DE 2025

 

POST ORIGINAL 9 DE GENER DE 2020

«Un nou acord per als consumidors a Europa» – Una oportunitat perduda per garantir la defensa col·lectiva dels consumidors i la ciutadania?

L’objectiu del present document és que en el marc dels trílegs per aprovar la nova directiva que s’inicien el proper divendres 8 de gener, no s’obviï el dret de la ciutadania a autoorganitzar-se per dur a terme accions col·lectives independents tant als Estats membres com a nivell transnacional, en el context de la propera Directiva relativa a les Accions de Representació per a la Protecció dels Interessos Col·lectius dels Consumidors – 2018/0089(COD)

I, encara més important, tenint en compte la intenció expressada per la Comissió Europea de «garantir més drets per als consumidors però evitant-ne l’abús», pretenem reivindicar l’accés a la tutela judicial efectiva i la llibertat d’associació amb la finalitat de la defensa col·lectiva a nivell europeu com els dos pilars bàsics sobre els quals s’hauria de sustentar la futura Directiva europea.

 

La Comissió Europea va presentar el seu projecte clau per a «Un nou marc per als consumidors» (New Deal for Consumers) en el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 13 de setembre de 2017.

Aquest paquet regulador, que incloïa una proposta de Directiva per a les accions de representació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors, es va presentar com un gran assoliment en l’accés a la justícia i al rescabalament per a grups nombrosos de ciutadans afectats en un mateix cas. La Comissió va presentar aquesta iniciativa com una solució per a aquells ciutadans que, per diverses raons, habitualment no litigarien (cost excessiu, expectativa incerta de victòria als tribunals davant de grans corporacions) i especialment per a les jurisdiccions europees que encara no disposen de figures legals que ho permetin de manera eficient. La Comissió va citar l’escàndol del Dieselgate com a exemple de la impossibilitat que els compradors de vehicles poguessin exercir accions col·lectives a la major part dels països de la UE.

La Directiva proposada que entra en fase de trílegs estableix que els Estats membres designaran un nombre limitat d’entitats habilitades que tindran l’exclusivitat en el règim d’acció col·lectiva proposat per la UE a nivell nacional. Aquesta és una Directiva de «transposició mínima»: per a aquells països de la UE que ja disposin de sistemes d’acció col·lectiva —que, per cert, en general ja permeten la seva activació només a associacions de consumidors; cal destacar països com Itàlia, Bèlgica o l’Estat espanyol—, aquests països preservaran els seus sistemes existents a nivell nacional, que coexistiran amb un nou règim comú a tots els països de la UE.

En aquest sentit, ens preocupa especialment que es tanqui la possibilitat d’oferir solucions més àgils en permetre només a un nombre limitat d’entitats la legitimació per representar un gran nombre de ciutadans. La proposta de Directiva 2018/0089/COD de la Comissió podria haver estat una gran oportunitat per abordar els buits de la multitud de sistemes col·lectius nacionals existents —fins ara, només el sistema portuguès concedeix a la seva ciutadania un bon accés a l’acció col·lectiva— i, alhora, estendre l’acció col·lectiva a la resta de jurisdiccions europees que encara no en disposen.

Tanmateix, una de les qüestions clau per a la Comissió en la seva proposta era la de «prevenir el litigi abusiu», tal com s’expressa en el document «The New Deal for Consumers – How will the new Collective redress mechanism work?». Per «litigi abusiu» s’entenen sobretot les accions de grans bufets d’advocats que poden acumular casos per pressionar determinades empreses fins a formes que s’aproximen més al xantatge que no pas a la recerca de justícia. Creiem que la redacció actual de l’esborrany de la Comissió Europea, legítimament preocupada pels excessos del sistema de litigi nord-americà, produeix, però, un greuge a Europa —on aquest sistema no existeix— impedint que grups d’afectats s’uneixin de manera NO permanent en una única causa, fet que a més contribuiria a resoldre el col·lapse dels jutjats —actualment els bufets només poden acumular causes i no unificar-les. Creiem igualment viciat limitar el nombre d’organitzacions autoritzades a portar les corporacions als tribunals en representació de grups de ciutadans o consumidors.

A més de la nostra preocupació general relativa a les restriccions imposades a la societat civil per litigar en casos d’abús corporatiu, tenint en compte la proposta original de la Comissió, la posició final adoptada pel Parlament Europeu en vot plenari a Estrasburg el 26 de març de 2019, al nostre entendre, promou un enfocament encara més restrictiu que es manté en la versió ara a debat aprovada pel Consell. Segons la nostra anàlisi, això implica:

• Una limitació injustificada de l’accés a la representació col·lectiva per part de la societat civil, i especialment d’activistes i agrupacions ad hoc; així com una limitació general del dret de lliure associació per a la defensa col·lectiva dels drets de la ciutadania.

• A més, la Comissió parla de cooperació transnacional entre institucions, però no de col·laboració entre entitats ni tan sols de legitimació per actuar en altres Estats membres. Caldria, en efecte, contemplar la possibilitat que una entitat amb legitimació per presentar accions col·lectives pugui actuar en qualsevol Estat membre i acollir afectats de qualsevol Estat membre, o que afectats per abusos transnacionals (com el Dieselgate) puguin unir-se ad hoc de manera transnacional per litigar.

• Finalment, perquè les accions col·lectives siguin realment efectives i no es produeixin dilacions indegudes, els tribunals han de dotar-se de mitjans humans i materials. Una justícia lenta no és justícia. Per això proposem establir un límit màxim per a la resolució dels casos.

Per tot això, fem una crida perquè en els trílegs es defensi una Directiva que garanteixi els drets de la ciutadania europea a un sistema d’acció col·lectiva basat en els següents principis fonamentals:

PROPOSTA

1. LEGITIMACIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL.- Coexistència entre les associacions tradicionals de consumidors i plataformes ciutadanes «ad hoc» de caràcter temporal amb l’objectiu de l’acció col·lectiva. Aquestes últimes, evidentment, no persistiran un cop tancat el cas; de manera que el seu objectiu limitat redueix radicalment la possibilitat de mala praxi o abús.

2. COOPERACIÓ TRANSNACIONAL – Permetre tant a les associacions de consumidors com a les plataformes d’afectats acollir ciutadans de qualsevol Estat membre i tenir legitimació per actuar en qualsevol Estat membre.

3. LÍMIT TEMPORAL – Per garantir la tutela judicial efectiva.

 

Signen el present document:

• XNET, plataforma activista per a la millora democràtica en l’era digital (https://xnet-x.net)

Aquest document ha estat elaborat en col·laboració amb Juan Manuel Viver, consultor en protecció del consumidor financer i actualment membre en representació dels consumidors del Grup Consultiu de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (SMSG).

Exemple:

– Proposta de llei dels signants a considerar com a exemple pràctic per a una millor comprensió de les possibilitats que es plantegen:
https://xnet-x.net/ley-demandas-colectivas-acumuladas/
Fonts:

– Comunicació de premsa de la Comissió Europea sobre el New Deal for Consumers, 11 d’abril de 2018:
http://europa.eu/rapid/press-release_IP-18-3041_en.htm

– The New Deal for Consumers – How will the new Collective redress mechanism work? Comissió Europea, abril de 2018
https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/ndc_factsheet4_redress_mechanism.pdf

– Proposta de Directiva de la Comissió Europea sobre les accions de representació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors
https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/HTML/?uri=CELEX:52018PC0184&from=EN

– Posició final del Parlament Europeu sobre la Directiva relativa a les accions de representació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=TA&language=EN&reference=P8-TA-2019-0222

– Proposta de DIRECTIVA DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL relativa a les accions de representació per a la protecció dels interessos col·lectius dels consumidors, i per la qual es deroga la Directiva 2009/22/CE
https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=CONSIL:ST_14600_2019_INIT&from=EN

Uneix-te