Trols del Secret Comercial

Una nova i perillosa doctrina jurídica està a l’aguait: la protecció absoluta del Secret Comercial

Xnet llança una video campanya a nivell europeu, en col·laboració amb nombroses organitzacions de la societat civil com Corporate Europe Observatory, EDRi, la Quadrature du Net, Health Action International, P2P Foundation, Initiative für Netzfreiheit, Commons Network, per exposar les amenaces de la nova doctrina legal sobre Secrets Comercials sobre els alertadors/whistleblowers, la llibertat de premsa i informació, els treblladors i consumidors, la salut i l’interès general.

Desde el punt de vista i anàlisi d’Xnet, l’aprovació de l’actual text de la directiva de Secrets Comercials Europea (Trade Secrets Directive) i el desenvolupament d’aquesta nova doctrina jurídica portaria a amenaces molt greus per als ciutadans que destapin abusos de les corporacions:

Una situació d’asimetria entre els ciutadans i les institucions pel que fa a les proteccions de què disposen a l’hora denunciar comportaments impropis, irregularitats o activitats il·lícites corporatives. Es deixa als alertadors/whistleblowers desprotegits tot i que la majoria de les denúncies contra els abusos corporatius són impulsats per ciutadans.
Es dóna per fet la persecució legal de qualsevol persona que reveli secrets comercials, encara que al final els tribunals fallin a favor seu.
La protecció dels alertadors/whistleblowers s’emmarca com una excepció a la protecció de secrets comercials, en lloc d’estar basat en una norma legal.
La incertesa enfront de les accions legals que poden patir i el seu desenllaç acoquina l’acció de les persones en possessió d’informació que reveli comportaments impropis o irregularitats corporatives.
La càrrega de provar que la revelació es en favor de d’interès públic recau sobre l’alertador/whistleblower, que ha de convèncer les autoritats judicials i administratives.
Els llargs procediments legals suposen enormes costos que les corporacions poden fer front amb facilitat però que els treballadors (alertadors/whistleblowers) no poden assumir.
Les mesures cautelars permetrien a les empreses privades prohibir la divulgació de documents i proves durant el procediment legal, ocultant-los de l’opinió pública.
Les empreses privades podran abusar de les mesures legals al seu favor per l’assetjament legal a alertadors, exempleats o competidors tret que es demostri la seva mala fe.
La directiva només estableix normes mínimes, els Estats Membre poden anar més enllà a l’hora de protegir els secrets comercials, donant l’oportunitat a les empreses de què utilitzin el règim nacional més favorable per a prendre accions legals en la UE.

Només els verds (Compromís, BNG, ERC, ICV, EQUO) s’han oposat a la directiva durant la recent votació de la Comissió d’Assumptes Legal de la Unió Europea. No es van oposar ni el bloc d’esquerra (Podemos, Izquierda Unida, ANOVA i EH-BILDU), ni els liberals (CIU, Ciudadanos, PNV y UPyD), els socialistes i els populars. Vergonya.

# En què consisteix aquesta doctrina jurídica?

Les corporacions estan aprofitar el context actual de “crisi econòmica” com a pretext i justificació per fer passar per davant els seus interessos comercials a l’interès general i el bé comú.

La crisi com a excusa perfecta per assegurar-se privilegis i impunitat que d’altra manera serien inacceptables dins d’estats democràtics i de dret.

Una nova doctrina que proporciona superpoders a les corporacions com ara eines i garanties legals per protegir les seves inversions més enllà d’allò que és raonable i que les corporacions poden també esgrimir per amagar els seus abusos i males pràctiques, repetint com un mantra la necessitat de protegir els seus secrets comercials.

Recordem que les corporacions compten ja amb la protecció, de fet moltes vegades excessiva, que els ofereixen les patents, les lleis de propietat intel·lectual, lleis contra la competència deslleial …

Aquesta mateixa manera de pensar en què tot el que és “comerç” està per sobre de qualsevol altre criteri, és la mateixa que des de fa molts anys intenten posar de moda amb els tractats de lliure comerç (TTIP, CETA, TiSA …) que, amb l’excusa del “comerç” s’intenten aprovar a porta tancada i fora dels parlaments democràticament elegits.

No hem de deixar que aquesta idea es converteixi en la lògica preponderant més del que ja ho és dins d’un món en el qual el poder corporatiu-financer és el poder dominant. És molt important estar vigilant i impedir que es desenvolupin legislacions en aquest sentit.

# La Directiva de Secrets comercials

Per això quan el 28 de novembre de 2013 es va publicar la proposta de la Comissió Europea per l’anomenada directiva “Trade Secrets“ (Secrets Comercials) van saltar totes les alarmes.

Les directiva conté una protecció desproporcionada dels “secrets comercials” que atorga un blindatge absolut a tota informació, comunicacions i dades en possessió d’una empresa, arribant a absurds com els aprenentatges i habilitas del seus treballadors o coses per l’estil.

Aquest nou ús ofensiu dels secrets comercials permetria a les multinacionals entorpir enormement l’accés legal a dades relatives als seus abusos o delictes, fins i tot davant els tribunals.

Un clar exemple que mostra els perills d’aquesta protecció desproporcionada dels secrets comercials es pot trobar a França, on home va morir recentment durant uns assajos clínics. Els científics estan demanant transparència i accés a totes les dades dels assaigs clínics per esbrinar que va succeir. No obstant, l’empresa s’oposa a entregar-los al·legant la protecció del secret comercial.

Després de més de dos anys de pressió d’organitzacions ciutadanes i en defensa del periodisme i llibertat d’expressió (amb una molt important intervenció d’associacions de periodistes a França i a Suècia), s’ha aconseguit reduir en el text actual algunes de les afirmacions més agressives per a la llibertat de premsa que contenia la proposta inicial de la Comissió Europea.

No obstant això, els alertadors/whistleblowers continuen estant molt desprotegits en la versió actual de la directiva. Els ciutadans que denunciïn públicament els abusos empresarials serien legalment perseguits i assetjats fins i tot complint-se les salvaguardes i excepcions previstes en la Directiva.

Per aquesta raó llancem aquesta campanya, per desemmascarar els perills i interessos corporatius darrere del discurs del “comerç per davant de tot i com a solució a tot”.

És essencial evitar que l’argument del secret comercial es converteixi en un superpoder utilitzat per les empreses per esclafar interès públic, la transparència i la divulgació d’informació rellevant.

Ajuda’ns a difondre-perquè arribi a la major quantitat de gent possible.

# Més protecció per als whistleblowers és necessària

El problema de la gran desprotecció que pateixen els alertadors/whistleblowers es deu al fet que no existeix una legislació específica a la Unió Europea destinada a protegir-los. Hem de pressionar pel desenvolupament de legislacions que protegeixin la tasca d’aquest ciutadans, moltes vegades anònims, que davant de casos d’abusos o corrupció, decideixen actuar revelant informació a l’opinió pública per denunciar-ho.

En aquest sentit Xnet, junt amb el Grup Anticorrupció a l’Estat espanyol, ha desenvolupat un Decàleg per a la Protecció dels alertadors/whistleblowers:
http://xnet-x.net/ca/decaleg-proteccio-denunciants-alertadors//

# TTIP – Inclusió dels Secrets Comercials als Tractas de Comerç Internacionals

El nou règim jurídic de la directiva de Secrets Comercials s’apropa molt a la prespectiva dels Estats Units, on recentment es va aprovar una nova legislació federal. Les presses per a l’aprovació d’aquestes noves legislacions a totes dues bandes de l’Atlàntic son degudes, sens dubte, a les seves intencions d’incloure els Secrets Comercials al TTIP on, si s’aprova el tractat, no només es convertirien en irrevocables sinó que la seva combinació amb el mecanisme de ISDS seria devastador.

——————

# Extractes d’articles als quals fem referència (Traduïts del Castellà)

Article 4: Obtenció, utilització o divulgació il·lícites de secrets comercials

Els Estats membre han de vetllar perquè l’aplicació de les mesures, procediments i recursos previstos en la present Directiva es descartin quan la presumpta adquisició, ús o divulgació del secret comercial es va dur a terme en qualsevol dels següents casos:

(…)
b. amb la finalitat de revelar un comportament impropi, irregularitat o activitat il·lícita, sempre que la presumpta obtenció, utilització o divulgació del secret comercial fossin necessàries per a aquesta revelació i que el demandat hagi actuat en interès públic;
(…)

Cal aclarir amb una llista no-exhaustiva d’exemples quines situacions suposen comportaments impropis i irregularitats per evitar que una persona que creu raonablement estar en coneixement d’una d’aquestes situacions, s’acoquini davant la incertesa legal.

Adopció pels Estats membres

Article 1: Objecte i àmbit d’aplicació
La present Directiva estableix normes relatives a la protecció contra l’adquisició il·legal, ús i la divulgació de secrets comercials.
Els estats membres podran disposar, de conformitat amb les disposicions del Tractat, protecció més extensa contra l’adquisició il·legal o usos dels secrets comercials que la requerida en la present Directiva, a condició que el compliment dels Articles 2a, 4, 5, Article 6 (1), Article 7, el paràgraf segon de l’article 8 (1), Articles 8 (3), 8 (4), 9 (2), Articles 10, 12 i Article 14 (3) estigui garantit.

Aquesta directiva només estableix normes mínimes, possibilitant als Estats Membre anar més enllà per protegir els secrets comercials.

Les escandaloses mesures penals previstes pel govern francès al gener de 2015, quan va tractar d’introduir elements clau de la present Directiva a la llei francesa, podrien ser re-introduïts als Estats membres amb aquest text, donant oportunitat a les empreses perquè facin servir el règim nacional més favorable per a prendre accions legals a la UE.
A Espanya el ministre de justícia diu que “en una democràcia no hauria d’haver alertadors” (sic).

Mesures cautelars

Article 9: Mesures Cautelars i Provisionals

Els Estats membres garantiran que les autoritats judicials competents puguin, a instància del posseïdor del secret comercial, ordenar qualsevol de les següents mesures provisionals i cautelars contra el presumpte infractor:

(a) el cessament o, si escau, la prohibició de la utilització o divulgació del secret comercial, amb caràcter provisional;

Text actual de la Directiva de Secrets Comercials (castellà):
http://www.europarl.europa.eu/meetdocs/2014_2019/plmrep/COMMITTEES/JURI/DV/2016/01-28/sn01019_ES.pdf