Xnet ens hem reunit amb el Director del Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica, el Subdirector General de Transparència i Dades Obertes i la Subdirectora General de Qualitat Democràtica de la Generalitat.
La reunió, francament interessant i creiem que fructífera, s’ha realitzat per interès d’aquests departaments arran de la compareixença de Simona Levi a la Comissió per l’Estudi de Mesures de Lluita contra la Corrupció i per a la Regeneració Democràtica, de les anàlisis fetes per Xnet sobre l’eina Decidim.Barcelona, i d’altres documents elaborats per Xnet en relació amb la governança, les dades obertes i la participació democràtica en el segle XXI.
Durant la trobada, aquest són alguns punts que hem debatut i intercanviat:
– Amb el 15M la ciutadania hem portat la Transparència al centre de l’agenda política. Tot i així, considerem que existeix un persistent desequilibri en les doctrines jurídiques que sorgeixen de les conquestes del 15M en relació a la transparència, un desequilibri en esforços i sobretot entre transparència i privacitat. La mateixa Llei de Transparència de Catalunya, tot i ser una bona llei, és asimètrica, essent més onerosa per les persones individuals o les petites entitats i organitzacions, que per les grans multinacionals o empreses i les institucions.
– En el dret d’accés també viem una asimetria que deixa els “petits” en situació de desprotecció. Hem fet notar que el requisit d’identificació completa del requerent d’informació és també part d’una asimetria en la qual el ciutadà es veu obligat a vulnerar la seva privacitat a canvi de l’accés a dades que en principi han de ser d’accés públic. Tot i que el requeriment d’identificació està regulat des de l’Estat espanyol hem insistit en la necessitat de pensar alternatives i canals que permetin atenuar aquesta vulnerabilitat de les persones enfront de les institucions que queden exposades a represàlies.
– Se’ns han exposat els sistemes de participació emprats per la Generalitat, la metodologia dels quals en semblant esperançadorament més avançats respecte a altres sistemes existents particularment en relació a la decisió de promoure la qualitat de la participació sobre la mèra quantitat. En aquest sentit, hi ha hagut un fructífer intercanvi d’opinions.
No ens hem pogut reunir amb el Secretari responsable del departament, tot i el seu interès manifest, perquè no hem volgut completar el registre de lobbies per les següents raons:
– No s’ha de poder obligar a la societat civil a encaixar i adoptar estructures pròpies del sector privat. No es poden equiparar les obligacions d’un lobbie empresarial amb interessos econòmics privats a agrupacions de la societat civil que treballen per defensar els béns comuns i sense una finalitat d’interessos econòmics.
– D’altra banda, el fitxer de registre de lobbies ni tan sols té previstes activitats de pressió sense ànim de lucre ni contempla l’opció de registre com a individu o organització de la societat civil sense interès econòmic.
Per resoldre aquestes mancances, hem obert una queixa formal amb intenció de millora tant de la llei com del procediment que ja ha estat traslladat al Departament de Justícia, que ja ens ha contestat donant-nos cita a principis d’abril per reunir-nos i escoltar les nostres aportacions.
Xnet
