Resposta d’Xnet a la consulta pública de la Generalitat sobre l’elaboració del projecte de decret STEAM i Humanitats

La Generalitat ha obert una consulta pública prèvia a l’elaboració del projecte de decret STEAM i Humanitats, un decret per crear el Programa d’Investigació, Innovació pedagógica i Formació del profesorat en l’àmbit de les vocacions científiques i tecnològiques, en ingenieria i matemàtiques (STEAM) i les Humanitats.
https://participa.gencat.cat/processes/ProjSTEAM-Humanitats?locale=ca
 

Aquestes són les preguntes de la consulta:

1.- Considera que s’ha descrit adequadament el problema? Hi ha altres aspectes que considera que haurien de ser valorats per l’Administració de la Generalitat?

3.- S’haurien de regular d’altres aspectes que afecten la creació del Programa de Recerca, la Innovació pedagògica i la Formació del professorat en l’àmbit de les STEAM i d’humanitats, i l’estructura organitzativa i el funcionament del centre educatiu i de la xarxa de centres que se’n pugui generar?
 

Des de l’àrea d’Educació d’Xnet responem a aquesta consulta des de la perspectiva dels drets digitals i de la digitalització democràtica en l’Educació i alarmades pel fet que fa uns mesos es va anunciar la creació de la figura del “mentor digital” (suggerida en el Pla de Digitalització 2020-2023) sense que, en aquest cas, hi hagués cap consulta pública, i la direcció que podria entomar-se és preocupant.
https://www.naciodigital.cat/noticia/223187/educacio-crea-figura-mentor-digital

Des d’aquesta preocupació, responem a la consulta actual:

1.- Resposta a la pregunta 1:
La cultura digital és la cultura dels nostres temps i qualsevol programa compromès amb la justícia global, els ODS, la dimensió ètica de la ciència i la tecnologia i el pensament crític ha d’incorporar necessàriament una perspectiva de digitalització democràtica que garanteixi els drets digitals individuals i col·lectius.
 

2.- Resposta a la pregunta 2:
En la situació actual, assolir el que indiquem en el punt 1 comença per dues actuacions:

• Existeix una tendència a fer de la comunitat educativa de la recerca una mena de beta-tester de productes tecnológics proposats per empreses tecnològiques. Això succeix de vegades perquè qui decideix les polítiques es deixa enlluernar pel màrqueting d’aquestes empreses, d’altres vegades perquè són els seus patrocinadors polítics, i d’altres per desconeixement del que la tecnologia comporta. El resultat és que la comunitat educativa i de la recerca – i en conseqüència la societat – es transforma en client captiu de productes que ha d’apendre a utilitzar (amb la pèrdua de temps que això comporta) i que, fins i tot, a vegades, ni serveixen ni funcionen. Això implica, a més, un malbaratament de diners públics en favor d’interessos privats sense cap retorn social. Com succeeix amb els medicaments, la tecnologia “genèrica” és igualment eficaç i permet a la comunitat fer servir el que realment necessita i canviar-ho amb facilitat en cas que no ho necessiti. En resum: pel que fa als agents i models de participació de les entitats, institucions i empreses als centres educatius, tant la recerca, com la innovació i la formació del professorat no han de servir com a via de posicionament de producte tecnològics. La Generalitat ha de garantir la independència de l’educació i la recerca respecte als interessos empresarials i ha de garantir una veritable llibertat d’elecció del model tecnològic.

• Pel que fa als recursos i infraestructures digitals, la Generalitat ha de posar els recursos i les infraestructures digitals al centre de la recerca, la innovació i la formació del professorat garantint sempre la sobirania de dades de l’alumnat i el professorat. Això només es pot acconseguir si la tecnologia utilitzada és de programari auditable, és a dir, programari lliure; si els formats són interoperables per evitar clients captius; i si l’emmagatzemament de dades és sobirà. Invertir en programari que pugui ser reutilitzat i públic és l’única forma de no malbaratar recursos i que aquests tinguin un retorn social real.

3.- Resposta a la pregunta 3:
Partint dels problemes enunciats en els punts anteriors i des d’una perspectiva de drets digitals i digitalització democràtica per a la Recerca, la Innovació pedagògica i la Formació del professorat en l’àmbit de les STEAM i les Humanitats, la regulació hauria d’implicar i indicar explicitament:

• L’obligació d’ús d’eines tecnològiques auditables i interoperables i amb un ús de les dades sobirà.

• Que la formació no sigui al voltant de productes comercials concrets sinó que ofereixi una visió de la tecnologia “genèrica” per capacitar en el ús de qualsevol tecnologia sense crear clients captius.

• Que els drets digitals i la digitalització democràtica prevaleixin sempre com a fonament de qualsevol decisió.