Repressió i resistència digitals durant el #CatalanReferendum

Fites i errors en l’ús de les eines digitals en la rebel·lió de Catalunya

La batalla que s’ha lliurat en carrers i col·legis electorals de ciutats i pobles de tot Catalunya abans, durant i després de l’1-O, on una societat civil diversa va posar massivament els seus cossos i els seus coneixements al servei de l’objectiu comú de defensar el que considerem ser una democràcia real, ha tingut també a Internet un espai de lluita clau.

7 de setembre 2017

El 7 de setembre el Tribunal Constitucional suspèn la llei de referèndum a Catalunya. A partir d’aquí, el Govern espanyol va començar la caça judicial, policial i administrativa de qualsevol “efecte o instrument destinat a preparar o celebrar el referèndum”, entre altres coses, les urnes i paperetes per al vot ara considerades objecte de crim. A Internet comença el tancament de llocs web, apps i eines relacionats amb el referèndum.

Independentment de si estem d’acord o no amb la decisió dels tribunals espanyols de prohibir el referèndum, la clausura de molts dels espais d’Internet ordenada, es pot objectivament considerar, en molt dels casos, una greu violació de la llibertat d’expressió – i particularment la llibertat d’opinió política – protegida per tractats internacionals i per l’Article 11 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, la llibertat d’informació i la d’organització. Si bé algunes de les webs, apps o dominis pertanyen al Govern de Catalunya i eren eines directament vinculades amb el desenvolupament del referèndum, moltes són de particulars i associacions i reflecteixen bàsicament opinions polítiques. És evident que una cosa – discutible o no – és prohibir un referèndum i l’altra és prohibir de pas el dret a expressar que la nostra opinió política és que el referèndum s’hauria de celebrar.

En aquests dies, Catalunya ha estat el banc de proves del que sempre denunciem: un cop més l’espai d’Internet pateix un estat d’excepció que els governs “democràtics” mai s’atrevirien a aplicar a l’espai físic perquè la violació de drets saltaria immediatament a la vista. Com a prova d’això, moltes de les webs tancades formen part d’associacions amb seus físiques. En un primer moment cap autoritat s’ha atrevit a demanar el tancament d’aquestes seus.

L’accés a Internet és essencial per a l’exercici de les nostres llibertats i ha de ser considerat en si mateix un dret fonamental [#KeepItOn].

Si consentim que l’espai d’Internet sigui l’avançada per les retallades de drets, sabem que el pas següent serà retallar aquests drets fonamentals en altres espais.

13 de setembre 2017

El 13 de setembre una ordre judicial tanca la pàgina web referendum.cat. Comença un joc del gat i la rata entre la caça del Govern central i la resistència digital de ciutadania i Govern de Catalunya.

Alguns ciutadans van publicar el codi del web del referèndum a Github. A partir d’aquests van començar a sorgir clons del web fets per desenes de ciutadans voluntaris sota dominis compiolin.cat, referendum.ninja o marianorajoy.cat que se sumen a altres proveïts pel Govern de Catalunya. L’operació policial continua amb el tancament de dominis o bloquejos d’accés de tots ells i de molts altres webs que opinen sobre el referèndum incloent associacions, clubs esportius i particulars… Tot això en un marc en el qual s’arresten polítics i s’inculpen de sedició presidents d’associacions de la societat civil.

Els webs bloquejats superen els 140 en 10 dies. El projecte OONI de Tor project i nodo50 recullen una llista no exhaustiva dels dominis afectats i informació sobre el tipus de bloqueig.

Dins d’aquesta operació, el 20 de setembre la Guàrdia Civil asalta la seu de la Fundació Puntcat gestora del Top Level Domain .cat, emportant-se equips informàtics i dades, i detenint a un dels seus directius informàtics, acció desproporcionada i sense precedents a la Unió Europea, que podria implicar obrir la veda d’allò contra el que portem anys lluitant que és que s’atribueixi als gestors de domini la responsabilitat sobre els continguts..

El relator per la llibertat d’expressió de la ONU, la Internet Society i la Electronic Founder Foundation entre moltes altres organitzacions com la nostra hem denunciat aquest bloqueig de llocs web i la desmesurada repressió digital exercida pel Govern espanyol a pocs dies de la celebració del referèndum i, per tant, sense possibilitat de revisió de la seva validesa, adequació i proporcionalitat en temps útil pel que fa al tema de què són objecte.

En aquesta situació de gravíssima violació de drets i persecució, moltes persones mogudes per les seves conviccions o mal assessorades sobre el context legal, s’han exposat obertament a riscos que en alguns casos s’haguessin pogut evitar, deixant les seves identitats a la mercè de la repressió que necessitava bocs expiatoris per justificar el seu desplegament. Els noms en obert dels presumptes autors dels primers “mirrors” han permès a les autoritats presumir de les batudes de joves (fins a 14), alguns dels quals s’enfronten a acusacions gravíssimes com la de ser “capitostos d’una organització” sediciosa, cosa que tots sabem que en l’ampli i lliure espai d’Internet no té cap sentit. Sens dubte mesures que busquen castigar desproporcionadament amb objectiu d’acoquinar a la societat en la seva intensa activitat en Xarxa.

Uns dels errors més freqüents ha estat l’ús de servidors amb escasses garanties jurídiques per al client i l’ús insistent de dominis .cat, que està sotmès a normes similars a les del domini .es, i sense cap tipus de cura pel que fa als drets civils a diferència d’altres dominis genèrics (.net, .org, .com…) gestionats per l’ICANN o altres organitzacions respectuoses dels drets fonamentals.

Per a nosaltres és important insistir que no s’han de necessitar màrtirs per demostrar el que és just de les nostres lluites. Hem d’intentar evitar com sigui que les persones que lluiten pateixin represàlies. En aquest context, Xnet ha intentat explicar massivament aquesta i moltes altres coses en una Guia per preservar a les persones que operen a internet de patir injustament la repressió. Aquesta iniciativa s’emmarca dins d’altres accions en defensa dels drets fonamentals que s’han posat en marxa per part d’advocats i organitzacions sota el nom de #SomDefensores.

DEMOCRÀCIA EN XARXA: GOVERN DISTRIBUÏT

Hem vist a un Govern de Catalunya prou hàbil i previsor a Internet, però sobretot hem vist que l’acceleració dels esdeveniments a Catalunya ha activat la població massivament en l’ús d’eines digitals per salvaguardar els seus drets fonamentals. A diferència de situacions similars com les que es poden haver viscut per exemple a Turquia, en aquests dies fins i tot les institucions catalanes han acceptat cedir i compartir de forma distribuïda la responsabilitat de la tutela de les llibertats, normalitzant així el que a la nostra manera de veure és l’embrió de què ha de ser una democràcia realment transversal i a l’altura de l’era digital, tal com alguns de nosaltres la plantegem per exemple en la metodologia del dispositiu Red Ciudadana Partido X.

El mateix President de Catalunya Carles Puigdemont – gràcies també a la intervenció d’experts que s’han activat i continuadament involucrat en treballar per a la defensa dels drets va aconsellar a les seves xarxes socials l’ús de proxies per poder accedir a les webs bloquejades. Posteriorment anunciava també que s’havia fet servir IPFS com a eina distribuïda on allotjar la web de consulta que indicava als ciutadans on dirigir-se a votar.

23 de setembre 2017

El 23 de setembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre una ordre que autoritzava “el bloqueig de les webs o dominis que apareguin publicitats en qualsevol compte o xarxa social oficial de qualsevol dels membres del Govern de la Generalitat, per les que, directament o indirectament, fins i tot remetent a altres comptes, s’informi, a través d’enllaços, de com accedir a dominis els continguts guardessin relació amb els que ara es bloquegen“. Així doncs, no es tractava d’una llista concreta sinó d’una ordre general que donava màniga ampla a les forces de seguretat per exigir als proveïdors d’Internet el tancament de llocs web.

Amb aquesta nova capacitat, la Guàrdia Civil va bloquejar el domini gateway.ipfs.io tallant la connexió no només al web del referèndum sinó a tot el contingut allotjat a IPFS a través d’aquest gateway des de l’Estat espanyol. El bloqueig es va estendre a llocs web en favor de referèndum de moviment i organitzacions civils no governamentals com empaperem.cat, assemblea.cat i webdelsi.cat. L’acció de l’ordre judicial es va dirigir també a GooglePlay a qui van obligar a retirar l’aplicació que permetia la consulta d’on votar.

Tot i així, en tot moment tota la població de Catalunya ha pogut conèixer el seu col·legi electoral per la contínua replicació i per l’ús massiu de VPN i navegació anonimitzada en accedir a llocs web bloquejats des d’Espanya. Aquesta capacitat d’acció distribuïda entre Govern i ciutadania organitzada ha estat la tònica de tot aquest procés electoral amb un ús massiu de xats, xarxes i altres eines que han permès la ràpida circulació de la informació de forma capil·lar i entre desconeguts, plantant cara a rumors, filtracions i infiltracions.

Aquesta acció en xarxa en la qual la gent per exemple s’ha auto-organitzat col·legi per col·legi, s’ha vist també en l’espai físic com en el cas de protecció de les urnes. Durant un mes, les forces de seguretat de l’Estat i els seus serveis secrets han buscat per tot Catalunya les urnes i paperetes de vot. Tot i entrar – o intentar entrar – en impremtes, mitjans de comunicació, partits i organitzacions – algunes vegades fins i tot sense mandat judicial -, les urnes mai van ser trobades i van aparèixer a les escoles per art de màgia. Les urnes i les paperetes estaven aquí. Les havien custodiat petits grups, nodes autònoms repartits per tot el territori.

1 d’octubre 2017, dia del referèndum

Finalment, el mateix dia 1 d’octubre durant el referèndum, el Govern d’Espanya va intentar bloquejar de totes totes la possibilitat d’accedir a l’aplicació que conté el cens universal.

Es va bloquejar immediatament el domini registremeses.com on estava l’aplicació. Ràpidament el Govern de Catalunya fa arribar a les més de 1000 escoles de tot el territori IPs alternatives per accedir-hi. Considerem que en aquest cas hagués probablement estat més idoni treballar amb Hidden Service per evitar l’assetjament policial i els atacs DDoS per part de grups contra el referèndum. També hi va haver talls de connexió a Internet dels quals encara no s’ha resolt l’origen (¿els proveïdors d’Internet per ordre de l’Estat encara que aquests ho neguin?).

Tot i així, les meses electorals han aconseguit funcionar, gairebé totes routejant els telèfons mòbils dels i les voluntaries de les meses electorals per accedir a Internet; al carrer es corejava “Mode avió!” per no treure amplada de banda als que operaven les taules. L’operació va durar des de les 5 del matí – hora en què la ciutadania va omplir els carrers per protegir els seus col·legis electorals – fins a les 24h de la nit quan es va acabar el recompte. Tot això entre càrregues ultra violentes de la Policia Nacional que van costar més de 800 ferits. Tot i així, més de 2.200.000 de persones van anar a votar.

L’ORDRE SOM LA GENT, D’IGUAL A IGUAL; EL DESORDRE ÉS AQUEST ESTAT I LA SEVA VIOLÈNCIA

La ciutadania i Govern de Catalunya han après i són testimoni de què a la primera línia de defensa de la nostra democràcia, la resistència digital depèn del nostre ús d’eines tecnològiques que ens permetin protegir els nostres drets de manera autònoma i distribuïda.

Esperem que el Govern català mai oblidi això i la seva administració quedi immunitzada contra la temptació dels habituals discursos que criminalitzen les eines de privacitat, encriptació i descentralització d’Internet.

A més, una vegada que la repressió es va desencadenar de forma massiva en carrers i pobles de Catalunya, les xarxes socials i el seu ús intel·ligent per part dels ciutadans van tornar a servir per trencar el bloqueig i la manipulació informativa dels grans mitjans espanyols i permetre que l’opinió publica internacional sabés el que estava passant. Pot ser que en ple 2017 molts estiguin ja acostumats a això, però aquest ha estat probablement el moment en què més vídeos i fotografies documentant la violència policial s’han publicat. Sense l’ús massiu de les xarxes socials per informar, Catalunya s’hauria quedat absolutament aïllada i hagués estat massacrada amb la més total impunitat.

Des d’aquest punt de vista, el que està passant en aquests dies és històric. Aquesta acceleració cap a un grau de major democràcia i força per a la societat civil s’està donant espontàniament, però el desconeixement que majoritàriament tenen les persones sobre alguns aspectes de l’àmbit digital les exposa a riscos i en aquest sentit és en el que hem i estem posant tots els nostres esforços.

1 d’octubre 2017 com començament

El dia 1 d’octubre del 2017 els polítics havien desaparegut. Només de tant en tant se sentia Unidos Podemos intentant capitalitzar els nostres ferits per al seu xiringuito. A part d’això, no hi va haver més que gent del carrer organitzant-se i actuant – entre ellxs ‘aquelles persones diputadxs i regidorxs que són persones, com les altres. Durant 24 hores, la societat civil ha dut a terme la jornada aconseguint no només votar i permetre el vot massivament, sinó també no caure en cap provocació de la violència de l’Estat, encara havent de tenir cura de centenars de ferits. Va haver-hi alegria, ràbia i fraternitat entre les persones més diverses. Increïblement emotiu.
No va haver-hi eslògans ni crits perquè cadascú pogués votar sense coacció en una mostra de valent i commovedora capacitat d’organització i desig de democràcia..

L’1 d’octubre de 2017 hem demostrat que l’ordre som la gent i el desordre aquest Estat.
 

Xnet

 
*Foto de portada de @Makrakas al barri de Gràcia de Barcelona.