Xnet instal·la una Bústia de Denúncies Anònimes contra la Corrupció per a la Ciutat de Barcelona basat en GlobaLeaks i usable amb Tor

Vídeo de de la roda de premsa de presentació: https://youtu.be/o81IEJrVTgg?t=4m35s

Xnet conclou la seva participació en el Consell Ciutadà Assessor de l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona amb la posada en marxa d’una Bústia Ètica pública de Denúncia de la Corrupció (#BústiaBonGovernBCN) utilitzant tecnologies com Tor i GlobaLeaks

Link a la Bústia Ètica i de Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona:
https://ajuntament.barcelona.cat/bustiaetica/ca

• Xnet sempre ha defensat que la democràcia només podrà existir en la col·laboració en igualtat de condicions entre institucions i ciutadania vigilant i organitzada. Aquesta Bústia vol ser la posada en pràctica d’aquesta col·laboració. La corrupció no pot solucionar-se amb les institucions vigilant-se a si mateixes. La societat civil ha de jugar un paper central i constant.
• La anonimització – o sigui, l’ús d’eines com ara Tor – permet corregir la asimetria entre institucions i multinacionals, que poden vigilar i perseguir, i la societat civil, els ciutadans del carrer, que poden patir represàlies quan participen realment de la governança dels béns comuns. Per això hem proposat a l’Ajuntament facilitar eines d’anonimització per a la ciutadania i li hem ajudat a implementar-les.
• És una experiència pionera. L’Ajuntament de Barcelona es converteix així en el primer ajuntament que convida a la ciutadania a utilitzar eines d’anonimització com GlobaLeaks i Tor per enviar informació de forma segura i garantir la privacitat.

• Som conscients que vivim en una societat on tenim atrofiades les nostres capacitats de participació real, de presa de responsabilitats i de gestió de les nostres llibertats. Sabem que s’intentaran cometre abusos en l’ús de la Bústia, però sempre seran menys que els abusos que es compleixen sense ella.
• Destaquem el gran esforç d’adaptar les institucions a aquesta experiència que ha dut a terme tot el cos de funcionaris, en particular, l’equip de l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques, el regidor responsable, Jaume Asens, i l’IMI.
• També hem de denunciar el retorçat comportament d’una part de l’oposició, que pensa utilitzar aquesta eina per a calumniar i deformar la realitat, atacant enemics polítics i tapant els problemes amb cortines de falsos problemes, tal com ha estat fent amb l’anterior direcció de l’Oficina Antifrau.
  Denunciem que enfront de la maduresa de la ciutadania i dels treballadors municipals, massa sovint tenim una classe política viciada que llasta qualsevol avanç.
• Aquest tipus de consultories per a nosaltres han d’estar relacionades amb projectes concrets. Donem doncs per finalitzada la nostra col·laboració relacionada amb la posada en marxa d’un canal anònim de denúncies ciutadanes. No obstant això continuarem col·laborant des de fora, enviant recomanacions i observacions i intercanviant coneixements i informacions, tal com ho fem amb tantes altres institucions.

PREGUNTES FREQÜENTS

índex
Què és l’Ètica i Bústia de Bon Govern?
Raons per a l’opció de l’anonimat? 1–2–3–4–5
Com funciona la Bústia?
Què és Tor?
Qui fa servir Tor? 1–2
 

Què és la Bústia de Bon Govern?

La Bústia Ètica i de Bon Govern (per a nosaltres “Bústia de Bon Govern”) és una bústia de denúncies ciutadanes contra la corrupció o altres pràctiques lesives per al bon govern de la ciutat de Barcelona.

Consisteix en un dispositiu digital gestionat per l’Ajuntament de Barcelona que ha estat creat inspirant-se en mecanismes similars de la societat civil (com la bústia de Xnet) i amb l’assessorament de membres de Xnet des del Consell Ciutadà Assessor de l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona.

A través d’ell, la ciutadania pot enviar – també de forma anònima i segura -, denúncies, pistes o indicis de casos que considera que l’Ajuntament hauria d’investigar.

Un cop rebudes les denúncies, l’Ajuntament haurà de respondre a totes elles i investigar aquelles que consideri plausibles o enviar-les a la institució adequada; d’altra banda, el denunciant conservarà el poder de revelar o no la seva identitat i tindrà constància de quin seguiment s’ha fet de la seva sol·licitud per poder supervisar-ho.

Raons per a l’opció de l’anonimat?

Xnet, com a impulsors i assessors de la posada en marxa de la iniciativa, hem insistit en la necessitat que les persones que denuncien tinguin l’opció de fer-ho de forma anònima. Expliquem el perquè:

El debat sobre el que l’anonimat comporta és un dels més actuals i rellevants en l’àmbit de l’era digital i de l’era post-revelacions de Snowden.

1 – En primer lloc, cal aclarir que l’anonimat de les fonts d’investigació no és nou. Evidentment, en el cas que la informació enviada per un ciutadà derivi en una denúncia judicial, aquesta no pot ser anònima.

Serà l’administració d’ofici la que denunciï i les comunicacions anònimes simplement hauran servit per arribar a trobar unes proves que no s’haurien trobat mai sense aquest mecanisme.

Res diferent a com ha funcionat sempre la premsa: a partir de fonts que romanen anònimes perquè són vulnerables.

Correspon al que rep la informació, a qui té els mitjans per fer-ho -el periodista o en aquest cas l’administració- treballar i investigar per construir un cas sòlid o descartar la informació.

Aquesta estructura ens permet corregir una de les desigualtats més grans: la de la ciutadania davant l’administració i les grans empreses. Administracions i corporacions tenen la força de controlar-nos i perseguir-nos, mentre nosaltres, els ciutadans del carrer, no podem fer el mateix. Això crea la asimetria que és la font de tots els abusos.

Només protegint al 100% la privacitat de la gent comuna, tindrem la possibilitat de defensar-nos i defensar els béns comuns davant organitzacions poderoses que poden amagar informació que ens concerneix a tots i infligir represàlies.

Però no ens confonguem. En cap cas advoquem per que les institucions fomentin les denúncies anònimes entre ciutadans iguals, normals y corrents, ja que aquestes trenquen la solidaritat i fomenten la delació al servei del control institucional, aprofundint així en la asimetria. Per a nosaltres no existeix l’Estat protector, només una societat civil que té vies per fer-se adulta.

Recordem que en altres països les denúncies d’aquest tipus són emparades. En el món anglo-saxó, la primera legislació que protegeix els alertadors ciutadans data de 1776; als Estats Units i a França, les empreses amb més d’un cert nombre de treballadors tenen l’obligació d’implementar vies per les denúncies d’aquest tipus.

2 – La corrupció i el mal govern només es poden corregir sota la vigilància de la ciutadania, mai només “des de dins”.

D’altra banda, sens dubte, no és un moment en què les institucions puguin “conscienciar”, o puguin ensenyar res a la societat civil pel que fa a la lluita contra la corrupció. És més aviat la societat civil la que està contribuint a corregir la deriva de les institucions.

Aquesta és una altra de les raons per les quals la Bústia ha de permetre la comunicació anònima: tot i que hàgim posat en marxa mecanismes d’autocontrol de la Bústia (l’accés a la informació és gestionat per més d’un funcionari especialitzat, de manera que qui controla també és controlat), el bon ús d’aquesta Bústia depèn també de que els usuaris tinguin el control sobre el que han enviat i l’ús que s’ha fet d’aquesta informació, sense perill a ser coaccionats.

Per això, els usuaris, tot i romandre anònims, tindran en el seu poder un codi amb el qual podran demostrar, si volen, que ells han realitzat la denúncia.

3 – En cap cas advoquem per que siguin les institucions les que substitueixin els canals de denúncia ciutadana com la Bústia de Xnet.

Per això, ens retirem del Consell Ciutadà Assessor de l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona després d’haver bolcat molt satisfactòriament la nostra experiència per a la creació de la Bústia en 250 hores de treball voluntari no remunerat tant tècnic com conceptual. L’intercanvi de coneixement ha estat extremadament fructífer, un exemple del que considerem hauria de ser la col·laboració entre institucions i societat civil. Un aprenentatge mutu.

Però ara hem de tornar a ser elements externs per complir amb la funció de vigilants.

És important que la major part de la feina es faci des de les institucions perquè és aquí on hi ha els recursos. Els dispositius ciutadans han de substituir les institucions només quan aquestes incorrin en deixadesa de funcions.

La metodologia recomanada aconsella el filtrador enviar la informació únicament a la bústia de l’administració que té els recursos per actuar. Però, passat el temps indicat per la pròpia administració, el ciutadà que consideri que l’acció no ha estat eficaç, pot denunciar aquest descuit a través dels mitjans d’autoorganització ciutadana, com la Bústia de Xnet.

Si la informació acaba destapant un cas de corrupció, serà la gestió de l’administració la que quedi en evidència.

4 – Com ja hem indicat, la diferència entre anonimat i confidencialitat és que l’anonimat permet a la font controlar l’ús que es fa de la seva identitat i informació.

Confiar en la confidencialitat “garantida” per les institucions – només perquè elles ho diuen -, no és més que un exercici de fe.

Experiències com l’escàndol de l’Oficina Antifrau, així com els èxits de les filtracions anònimes contra la corrupció a tot el món durant els últims anys, fan indefensable la confidencialitat “garantida” per les institucions davant l’anonimat que garanteixen eines com Tor, que són controlades en major mesura per la persona que decideix denunciar.

Els dispositius que proposem i practiquem amb les bústies anonimitzades de filtracions, permeten a la font fer-se visible independentment de les institucions quan la seva informació és utilitzada en el seu detriment o en el de la societat. Això impedeix que es centralitzi tot el poder (la informació) en mans d’unes poques persones – (directius, administratius …) – que es tornen totpoderoses i una amenaça per a tothom.
http://blogs.publico.es/el-blog-de-xnet/fernandez-diaz-daniel-alfonso-lucha-contra-corrupcion/

5 – Alguns diuen que hi ha el perill que la gent es llanci a realitzar denúncies sense pensar-s’ho gaire. El fet de romandre anònim sembla donar més llibertat per dir coses sense la certesa que siguin verídiques o amb intencions destructives. Hi ha el perill que es faci un ús indegut, per exemple, que es faci servir per revenges personals. També hi ha la possibilitat que es produeixi una allau que col·lapsi la Bústia, tal com ja ha plantejat fer el PP i els que s’oposen a la creació de la mateixa.

Per la nostra pròpia experiència hem de dir que, certament, hi ha gent que tendeix a utilitzar aquest mecanisme per passar comptes personals o perquè altres els solucionin els seus problemes legals; potser legítims, però estrictament privats i per benefici personal.

Aquest risc certament existeix (tant nosaltres, amb la Bústia de Xnet, com els periodistes ho veiem diàriament), però considerem que és un risc que val la pena córrer, ja que és compensat pel fet que aconsegueix d’altra banda trencar la cadena de por i omertá que afavoreix la creació de xarxes que desvien recursos o impedeixen que tothom pugui prosperar en les mateixes condicions i sense tractes de favor.

Per tot això, així com cal ser estrictes amb la protecció de les fonts, també hem creat mecanismes estrictes perquè qui utilitzi la Bústia a la lleugera o amb intencions il·legítimes o nocives, sigui ràpidament apartat.

De la mateixa manera, i al contrari del que passa ara, es posa en primer lloc la possibilitat de defensa de les persones esmentades en les denúncies perquè puguin defensar-se de informacions calumnioses, difamacions o accions que vulguin entorpir la seva feina, cosa que ara no passa.

Les males praxis destapades pel cas de l’oficina Antifrau sota l’anterior direcció, en què les denúncies eren sovint utilitzades per atacar enemics polítics, competidors o enemics personals, impedint realment la solució legal dels problemes, ens ensenyen que han de denunciar aquestes praxi des d’un principi. Qualsevol ús mediàtic de la Bústia serà denunciat i desactivat.
 

FUNCIONAMENT

Com funciona la Bustia?

La bústia funciona a través de la plataforma de còdi obert GlobaLeaks que permet accedir-hi mitjançant la xarxa Tor, un sistema que anonimitza les comunicacions, de manera que ni el mateix Ajuntament pot conèixer la identitat de qui envia la informació.

Què és Tor?

Font: https://www.torproject.org/

La xarxa Tor és una eina que permet millorar la teva privacitat i seguretat a Internet. En navegar mitjançant Tor, la connexió passa a través d’una sèrie de túnels xifrats virtuals en lloc de fer-se per connexió directa, la qual cosa dificulta rastrejar la font de la informació protegint així la identitat de la persona que l’envia.

La Interfície utilitzada és GlobaLeaks, un projecte de programari lliure del Hermes Center for Transparency and Digital Human Rights que, a més de ser usat a l’estat espanyol per iniciatives ciutadanes com la Bústia de Xnet, és usat en tot el planeta per desenes de iniciatives activistes o institucionals:
https://en.wikipedia.org/wiki/GlobaLeaks#Implementations

GlobaLeaks ha col·laborat directament amb la instal·lació de la Bústia aportant treball de gran vàlua i ajudant l’equip de l’IMI a la transició a nous paradigmes.
https://www.youtube.com/watch?v=Sz_J6vJ4MYw

Qui fa servir Tor?

La propaganda d’un règim obsolet difon la idea Tor com un “lloc per a criminals”. Es tracta del mateix intent de criminalització que s’intenta amb “Internet” en general sempre que es pot. Per aquesta propaganda, tot el nou és dolent perquè fa perillar l’statu quo. No obstant això, aquestes innovacions aporten més justícia i més democràcia.

Cal pensar que, per exemple, enviar un correu sense encriptació és com enviar una carta postal sense tancar el sobre. Qualsevol que estigui en el camí que ha de recórrer aquesta carta per arribar a la seva destinació, pot llegir-la. En uns quants anys, l’encriptació serà tan normal com tancar els sobres i no deixar-los oberts per ordre del règim.

Aquí enllacem alguns textos de persones especialistes o institucions rellevants com l’ONU o el Parlament Europeu que avalen la nostra postura:

• La ONU diu que el xifrat de dades és un dret humà: “El xifrat i l’anonimat, per separat o en conjunt, creen una zona de privacitat per protegir les opinions i les creences”
  http://www.viruslist.com/sp/viruses/news?id=208275465
• European Parliament Science and Technology Options Assessment (STOA) on Mass Surveillance: “L’encriptació és l’única opció en mans de la població per defensar-se contra la vigilància massiva”
  http://www.europarl.europa.eu/stoa/webdav/site/cms/shared/0_home.pdf
• Eines per salvar el món
  http://www.eldiario.es/cultura/tecnologia/FCForum15-Decalogo-proteccion-denunciantes_0_447255434.html
• Activistes de 48 països s’uneixen a la campanya global a favor de xifrat
  http://hipertextual.com/2016/01/campana-global-cifrado
• Transparència i privacitat
  http://www.eldiario.es/tribunaabierta/Transparencia-privacidad_6_446265398.html
• Les filtracions són actes de resistència política (Snowden)
  https://www.criptica.org/index.html@p=301.html
  https://www.criptica.org/index.html@p=317.html
• La fal·làcia de l’anonimat o perquè no és vàlid dir: “No accepto els teus arguments perquè no estàs fent servir el teu nom de veritat”
  http://www.iusmentis.com/technology/remailers/fallacy.html
• Un missatge de George Orwell sobre el present de Internet
  https://www.youtube.com/watch?v=c4EEa0HAqzQ
• Tor com a eina bàsica de la societat civil
  http://lamiradadelreplicante.com/2016/01/22/exito-del-proyecto-tor-en-su-campana-de-crowdfunding/
• L’anonimat com a valor polític
  https://motherboard.vice.com/read/anonymous-has-changed-the-way-we-think-about-anonymity

Qui fa servir Tor? 2

Font: https://www.torproject.org/

Les persones que fan servir Tor ho fan per defensar la seva privacitat, protegir les seves dades personals i les seves comunicacions.

Especialment en aquelles regions del món on Internet està àmpliament controlada, censurada i vigilada, els periodistes i els ciutadans fan servir Tor per investigar la propaganda estatal o per expressar punts de vista oposats a ella.

En qualsevol part del món, els denunciants que treballen per la transparència governamental o per la responsabilitat de les multinacionals poden utilitzar Tor per denunciar sense patir represàlies i persecucions.

Tor té com a objectiu proporcionar una protecció per a la gent normal i corrent.

Els criminals que saben com entrar abusivament en ordinadors aliens són els únics que ara tenen una protecció.

Aquests criminals tenen la motivació per aprendre com aconseguir un bon anonimat, i molts tenen la capacitat de pagar bé per aconseguir-ho. Ser capaç de robar i reutilitzar les identitats de víctimes innocents (robatori d’identitat) fa que sigui encara més fàcil. La gent normal, per contra, no tenen el temps o els diners per trobar la manera d’aconseguir la privacitat a internet. Tor vol ser la solució a aquest problema.

[Recorda: Tor és una eina. Preservar el teu anonimat i fer un bon ús de l’eina perquè no et posi en perill, només depèn de tu. Tor no pot vigilar que no cometis errors. Per tant sigues prudent].
 

Dóna suport a GlobaLeaks ♥ / Dóna suport al projecte Tor ♥