{"id":5186,"date":"2026-07-02T12:42:49","date_gmt":"2026-07-02T10:42:49","guid":{"rendered":"https:\/\/xnet-x.net\/?p=5186"},"modified":"2026-07-22T12:57:33","modified_gmt":"2026-07-22T10:57:33","slug":"llibertat-eleccio-abus-tecnologic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/xnet-x.net\/ca\/llibertat-eleccio-abus-tecnologic\/","title":{"rendered":"Llibertat d'elecci\u00f3: el mite fundacional de l'ab\u00fas tecnol\u00f2gic"},"content":{"rendered":"

Per Simona Levi<\/i><\/span><\/p>\n

La llibertat d\u2019elecci\u00f3 s\u2019ha convertit en un dels conceptes m\u00e9s instrumentalitzats del discurs tecnopol\u00edtic contemporani. S\u2019invoca com un principi democr\u00e0tic, com una garantia liberal i com una coartada \u00e8tica per justificar la implantaci\u00f3 massiva de tecnologies, protocols i sistemes automatitzats que, en la pr\u00e0ctica, restringeixen drets, consoliden asimetries de poder i buiden de contingut la capacitat real de decisi\u00f3 de les persones. En nom de la llibertat d\u2019elecci\u00f3 es normalitza la imposici\u00f3. En nom de l\u2019autonomia individual es desactiva la responsabilitat institucional. En nom del consentiment s\u2019institucionalitza la coacci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Aquest \u00fas pervers no \u00e9s anecd\u00f2tic ni accidental. L\u2019apel\u00b7laci\u00f3 a la lliure elecci\u00f3 compleix una funci\u00f3 estructural en l\u2019actual model de digitalitzaci\u00f3: despla\u00e7ar el conflicte pol\u00edtic \u2014quines tecnologies, amb quines finalitats, sota quines regles i amb quines garanties\u2014 cap al pla individual, convertint decisions sist\u00e8miques en suposades prefer\u00e8ncies personals. Aix\u00ed, all\u00f2 que hauria de ser objecte de debat democr\u00e0tic es presenta com una suma d\u2019eleccions privades, i all\u00f2 que s\u2019hauria de regular des de l\u2019inter\u00e8s general es delega en contractes, interf\u00edcies i configuracions predeterminades dissenyades per actors privats amb interessos propis.<\/span><\/p>\n

Serveis p\u00fablics digitalitzats sense alternatives reals, plataformes imprescindibles per a la vida social i laboral, sistemes automatitzats d\u2019avaluaci\u00f3, selecci\u00f3 o vigil\u00e0ncia, infraestructures privades que es converteixen en condicions d\u2019acc\u00e9s a drets b\u00e0sics. En tots aquests casos, la llibertat d\u2019elecci\u00f3 s\u2019invoca com a argument legitimador: ning\u00fa obliga ning\u00fa, cadasc\u00fa decideix, qui no accepta pot abstenir-se. Aquest fenomen es fa especialment evident en l\u2019\u00e0mbit digital, per\u00f2 no s\u2019hi limita. La l\u00f2gica \u00e9s transversal.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 qu\u00e8 vol dir abstenir-se quan l\u2019abstenci\u00f3 implica l\u2019exclusi\u00f3 social, econ\u00f2mica o administrativa? Quin valor t\u00e9 el consentiment quan la negativa comporta un perjudici cert?<\/span><\/p>\n

La resposta \u00e9s inc\u00f2moda per\u00f2 clara: en la majoria d\u2019aquests contextos no existeix llibertat d\u2019elecci\u00f3. Existeix adaptaci\u00f3 for\u00e7ada. Existeix acceptaci\u00f3 sota pressi\u00f3. Existeix un consentiment formal que encobreix una abs\u00e8ncia d\u2019alternatives reals. I existeix, sobretot, una profunda despolititzaci\u00f3 del model tecnol\u00f2gic, que es presenta com una q\u00fcesti\u00f3 de prefer\u00e8ncies individuals quan en realitat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 sist\u00e8mica i tamb\u00e9 de poder.<\/span><\/p>\n

Consentiment sense poder no \u00e9s consentiment<\/b><\/span><\/p>\n

Kent Greenfield, a The Myth of Choice, posa en q\u00fcesti\u00f3 precisament aquesta idea que les nostres democr\u00e0cies hagin generat les condicions necess\u00e0ries per a l\u2019exercici real del lliure albir. No n\u2019hi ha prou amb l\u2019abs\u00e8ncia formal de coerci\u00f3; cal que existeixin condicions materials, informatives i estructurals que permetin decidir de manera raonada. Quan aquestes condicions no existeixen, la llibertat d\u2019elecci\u00f3 es converteix en un simulacre.<\/span><\/p>\n

Un dels pilars del mite de la llibertat d\u2019elecci\u00f3 \u00e9s la idea que acceptar termes, condicions o pol\u00edtiques d\u2019\u00fas equival a exercir l\u2019autonomia personal. Segons aquesta l\u00f2gica, mentre existeixi la possibilitat formal de dir \u201cs\u00ed\u201d o \u201cno\u201d, el consentiment \u00e9s v\u00e0lid. Per\u00f2 aquesta concepci\u00f3 ignora deliberadament el context en qu\u00e8 es produeix aquesta acceptaci\u00f3: les relacions de poder, l\u2019asimetria informativa, l\u2019abs\u00e8ncia de negociaci\u00f3 i les conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques del rebuig.<\/span><\/p>\n

Acceptar o rebutjar no s\u00f3n opcions equivalents quan una d\u2019elles implica quedar fora de serveis essencials, perdre acc\u00e9s a canals de comunicaci\u00f3, no poder relacionar-se amb l\u2019administraci\u00f3, no poder treballar o no poder participar en la vida social contempor\u00e0nia. En aquests casos, l\u2019alternativa no \u00e9s real. \u00c9s te\u00f2rica. I un consentiment obtingut sense alternativa real no pot considerar-se lliure.<\/span><\/p>\n

La poblaci\u00f3, en general, no t\u00e9 poder de negociaci\u00f3 davant de grans plataformes, prove\u00efdors tecnol\u00f2gics o administracions que adopten solucions tancades. No pot modificar cl\u00e0usules, no pot discutir condicions, no pot exigir canvis substantius, moltes vegades perqu\u00e8 ni tan sols les mateixes institucions poden fer aquests canvis, at\u00e8s que utilitzen err\u00f2niament tecnologia tancada que no poden auditar, tot i que les opcions obertes existeixen. Els textos autoritzats s\u00f3n llargs, opacs i deliberadament inintel\u00b7ligibles jur\u00eddicament i t\u00e8cnicament, dissenyats per ser acceptats sense ser llegits. I, encara que es poguessin llegir, dif\u00edcilment es podrien avaluar les conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e8cniques, jur\u00eddiques i socials d\u2019all\u00f2 que s\u2019accepta, perqu\u00e8 aquesta informaci\u00f3 no s\u2019ofereix de manera comprensible ni transparent.<\/span><\/p>\n

Decidir no \u00e9s un acte purament racional<\/b><\/span><\/p>\n

El mite del consentiment lliure es recolza tamb\u00e9 en una concepci\u00f3 profundament ing\u00e8nua \u2014o interessadament reduccionista\u2014 de la presa de decisions humanes. S\u2019assumeix que les persones avaluen racionalment la informaci\u00f3 disponible, ponderen costos i beneficis i actuen en conseq\u00fc\u00e8ncia. Per\u00f2 d\u00e8cades d\u2019investigaci\u00f3 en neuroci\u00e8ncia, psicologia i economia conductual han desmuntat aquesta visi\u00f3.<\/span><\/p>\n

Jonah Lehrer, a How We Decide, mostra com les nostres decisions estan travessades per biaixos cognitius, emocions, dreceres mentals i condicionants contextuals. Antonio Damasio, amb la hip\u00f2tesi dels marcadors som\u00e0tics, explica que la presa de decisions est\u00e0 guiada per mecanismes emocionals que redueixen el ventall d\u2019opcions possibles, prioritzant l\u2019evitaci\u00f3 del dolor immediat o la recerca de recompenses a curt termini. En el cas que ens ocupa, no decidim en abstracte, sin\u00f3 sota pressi\u00f3, amb informaci\u00f3 incompleta i en contextos dissenyats per influir en el nostre comportament. La ind\u00fastria tecnol\u00f2gica i les pol\u00edtiques que la magnifiquen exploten conscientment aquesta configuraci\u00f3 humana en benefici propi.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 no vol dir que les persones siguin irracionals o incapaces, sin\u00f3 que s\u00f3n humanes. El problema sorgeix quan sistemes tecnol\u00f2gics i legals es dissenyen per explotar sistem\u00e0ticament aquests biaixos en benefici de qui controla l\u2019arquitectura de decisi\u00f3. En aquest moment, l\u2019asimetria de poder esdev\u00e9 cognitiva. No nom\u00e9s s\u2019imposa una opci\u00f3; es construeix l\u2019entorn perqu\u00e8 aquesta opci\u00f3 sembli la m\u00e9s f\u00e0cil, la m\u00e9s segura o l\u2019\u00fanica raonable.<\/span><\/p>\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, la llibertat d\u2019elecci\u00f3 no pot avaluar-se \u00fanicament en termes formals. No n\u2019hi ha prou que existeixin diverses opcions sobre el paper. Cal analitzar com es presenten, quin esfor\u00e7 requereix cadascuna, quines conseq\u00fc\u00e8ncies s\u2019associen a la seva elecci\u00f3 i quina informaci\u00f3 s\u2019oculta o es ressalta. L\u2019arquitectura de la presa de decisi\u00f3 \u00e9s pol\u00edtica. I encara m\u00e9s quan est\u00e0 dissenyada per actors privats sense control democr\u00e0tic, es converteix en una eina de dominaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Llibertat, capacitat d\u2019elecci\u00f3 i llibertat d\u2019elecci\u00f3<\/b><\/span><\/p>\n

Aquesta distinci\u00f3 conceptual proposada per Ian Carter resulta especialment \u00fatil per desembullar aquesta confusi\u00f3 interessada. Carter diferencia entre \u201cllibertat\u201d, \u201ccapacitat d\u2019elecci\u00f3\u201d i \u201cllibertat d\u2019elecci\u00f3\u201d, mostrant que no s\u00f3n equivalents i que poden augmentar o disminuir de manera independent.<\/span><\/p>\n

Una persona pot ser formalment lliure \u2014no estar legalment impedida per fer una acci\u00f3\u2014 i, tanmateix, no tenir capacitat real per triar, ja sigui per manca d\u2019informaci\u00f3, per pressi\u00f3 econ\u00f2mica o per abs\u00e8ncia d\u2019alternatives. De la mateixa manera, pot tenir capacitat d\u2019elecci\u00f3 en abstracte per\u00f2 no llibertat d\u2019execuci\u00f3, o a l\u2019inrev\u00e9s. La llibertat d\u2019elecci\u00f3, entesa com l\u2019abs\u00e8ncia de limitacions tant en la selecci\u00f3 raonada com en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019una acci\u00f3, \u00e9s una condici\u00f3 exigent que rarament es compleix en els entorns digitals contemporanis.<\/span><\/p>\n

Aquesta distinci\u00f3 \u00e9s clau perqu\u00e8 permet desmuntar l\u2019argument segons el qual n\u2019hi ha prou d\u2019oferir una opci\u00f3 per garantir la llibertat. No tota opci\u00f3 \u00e9s una elecci\u00f3. No tota elecci\u00f3 \u00e9s lliure. I no tota llibertat formal es tradueix en autonomia real. Confondre aquests plans no \u00e9s un error te\u00f2ric innocent, sin\u00f3 una estrat\u00e8gia discursiva que beneficia aquells que encarreguen, dissenyen i controlen els sistemes.<\/span><\/p>\n

Dark patterns: quan el disseny suplanta la voluntat<\/b><\/span><\/p>\n

Un dels mecanismes m\u00e9s evidents mitjan\u00e7ant els quals es vicia la llibertat d\u2019elecci\u00f3 en entorns digitals \u00e9s l\u2019\u00fas sistem\u00e0tic dels anomenats dark patterns. Aquests dissenys d\u2019interf\u00edcie no s\u00f3n errors ni males pr\u00e0ctiques a\u00efllades; s\u00f3n estrat\u00e8gies deliberades orientades a induir comportaments concrets que beneficien el prove\u00efdor del servei, fins i tot a costa dels interessos o drets de la persona usu\u00e0ria.<\/span><\/p>\n

Configuracions predeterminades que maximitzen la cessi\u00f3 de dades, botons ressaltats per acceptar i ocults per rebutjar, processos de baixa deliberadament complexos, llenguatge ambigu o eufem\u00edstic, recompenses simb\u00f2liques per acceptar i c\u00e0stigs funcionals per negar-s\u2019hi. Tot aix\u00f2 conforma una arquitectura de decisi\u00f3 dissenyada perqu\u00e8 l\u2019opci\u00f3 \u201ccorrecta\u201d \u2014des del punt de vista del prove\u00efdor\u2014 sigui la m\u00e9s f\u00e0cil, la m\u00e9s r\u00e0pida o l\u2019\u00fanica visible. Fins i tot les pol\u00edtiques de cookies que no posen en igualtat el bot\u00f3 d\u2019\u201cacceptar\u201d i el de \u201crebutjar\u201d tamb\u00e9 ho s\u00f3n.<\/span><\/p>\n

Harry Brignull va encunyar el terme dark patterns (patrons foscos) precisament per anomenar i visibilitzar aquestes pr\u00e0ctiques, que substitueixen el valor per a la persona usu\u00e0ria pel valor per a l\u2019accionista. No es tracta de millorar l\u2019experi\u00e8ncia, sin\u00f3 de dirigir-la. No es tracta de facilitar decisions informades, sin\u00f3 de reduir la fricci\u00f3 en la direcci\u00f3 desitjada.<\/span><\/p>\n

Aquests patrons funcionen perqu\u00e8 exploten biaixos cognitius coneguts: el descompte hiperb\u00f2lic, el biaix de confirmaci\u00f3, l\u2019aversi\u00f3 a la p\u00e8rdua, la tend\u00e8ncia a acceptar configuracions per defecte. En contextos de confian\u00e7a asim\u00e8trica, on el prove\u00efdor es presenta com a expert o com a autoritat, moltes persones assumeixen que l\u2019opci\u00f3 predeterminada \u00e9s la millor o la m\u00e9s segura. O temen que modificar-la impliqui perdre funcionalitats essencials.<\/span><\/p>\n

Monopolis, efectes de xarxa i abs\u00e8ncia d\u2019alternatives<\/b><\/span><\/p>\n

La llibertat d\u2019elecci\u00f3 es veu encara m\u00e9s erosionada quan el mercat est\u00e0 dominat per unes poques interf\u00edcies hegem\u00f2niques. La manca de compet\u00e8ncia real, combinada amb els efectes de xarxa i els costos d\u2019aprenentatge, redueix dr\u00e0sticament la probabilitat que les persones canvi\u00efn de prove\u00efdor, fins i tot quan s\u00f3n conscients de les pr\u00e0ctiques abusives.<\/span><\/p>\n

Quan una plataforma es converteix en infraestructura essencial \u2014com passa amb determinades xarxes socials, sistemes de missatgeria o serveis al n\u00favol\u2014, abandonar-la no \u00e9s una decisi\u00f3 neutra. Implica perdre contactes, visibilitat, oportunitats laborals o acc\u00e9s a informaci\u00f3. El consum d\u2019una persona influeix directament en el consum d\u2019altres, refor\u00e7ant el domini de l\u2019actor central i debilitant qualsevol alternativa.<\/span><\/p>\n

En aquest context, l\u2019elecci\u00f3 individual deixa de ser un acte a\u00efllat i es converteix en una decisi\u00f3 col\u00b7lectiva fragmentada. Cada persona gestiona la seva pr\u00f2pia depend\u00e8ncia, per\u00f2 ning\u00fa no pot sortir del sistema sense assumir un cost desproporcionat. I mentrestant, el discurs de la llibertat d\u2019elecci\u00f3 continua funcionant com a coartada: si no t\u2019agrada, no ho facis servir. Com si no fer-ho servir fos una opci\u00f3 real.<\/span><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019eleccions democr\u00e0tiques en l\u2019\u00e0mbit de la digitalitzaci\u00f3 per part de les nostres institucions \u00e9s particularment lliberticida.<\/span><\/p>\n

Termes i condicions: la deshumanitzaci\u00f3 contractual<\/b><\/span><\/p>\n

Els termes i condicions s\u00f3n l\u2019expressi\u00f3 jur\u00eddica m\u00e9s clara d\u2019aquesta ficci\u00f3 del consentiment. Formalment, s\u00f3n contractes. Substantivament, s\u00f3n actes unilaterals imposats en contextos de necessitat. En els contractes d\u2019adhesi\u00f3, la llibertat contractual \u2014entesa com la capacitat de configurar el contingut del contracte\u2014 desapareix gaireb\u00e9 del tot. La persona usu\u00e0ria no negocia, no participa, no modifica. Nom\u00e9s accepta o queda exclosa.<\/span><\/p>\n

La jurisprud\u00e8ncia ha reconegut que una de les caracter\u00edstiques d\u2019aquests contractes \u00e9s l\u2019estat de necessitat del consumidor, que accepta condicions imposades per qui t\u00e9 m\u00e9s capacitat de negociaci\u00f3. Es tracta, en paraules del Tribunal Suprem, d\u2019una adhesi\u00f3 o sotmetiment d\u2019una voluntat a una altra. D\u2019aqu\u00ed la noci\u00f3 de \u201cdeshumanitzaci\u00f3 contractual\u201d: el contracte deixa de ser un acord entre parts per convertir-se en una eina d\u2019imposici\u00f3 normativa.<\/span><\/p>\n

Parlar de contracte en contextos de monopoli o quasi monopoli \u00e9s, en molts casos, fal\u00b7la\u00e7. Les condicions no s\u2019acorden; es dicten. I el risc de no acceptar-les no \u00e9s simb\u00f2lic, sin\u00f3 material: no poder satisfer necessitats b\u00e0siques, no accedir a serveis essencials, no participar en la vida digital. Fins i tot la doctrina del Suprem parla de \u201cdeshumanitzaci\u00f3 contractual\u201d, \u00e9s a dir, de documents que en realitat no poden considerar-se contractes.<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, el volum i la complexitat dels termes i condicions fan inviable qualsevol consentiment informat. Diversos estudis han mostrat que llegir-los tots requeriria centenars d\u2019hores l\u2019any. I, fins i tot aix\u00ed, la persona mitjana no tindria els coneixements t\u00e8cnics o jur\u00eddics necessaris per comprendre\u2019n les implicacions reals.<\/span><\/p>\n

Si s\u2019apliquessin de manera coherent les causes d\u2019invalidesa contractual \u2014error, coacci\u00f3, engany\u2014, molts d\u2019aquests consentiments podrien considerar-se sistem\u00e0ticament viciats. El problema no \u00e9s l\u2019abs\u00e8ncia de marc legal, sin\u00f3 la manca de voluntat institucional per aplicar-lo davant d\u2019actors poderosos.<\/span><\/p>\n

Legislaci\u00f3 privatitzada i erosi\u00f3 democr\u00e0tica<\/b><\/span><\/p>\n

Un dels efectes m\u00e9s greus d\u2019aquesta din\u00e0mica \u00e9s la progressiva privatitzaci\u00f3 de la legislaci\u00f3. Els termes i condicions es converteixen en normes de facto que regulen comportaments, drets i obligacions, avan\u00e7ant-se al legislador i escapant al control democr\u00e0tic. Les plataformes actuen com a legisladors privats, establint regles que afecten milions de persones sense debat p\u00fablic, sense garanties i sense mecanismes efectius de rendici\u00f3 de comptes. El legislador, despr\u00e9s, gaireb\u00e9 sempre els avala i els consolida, transformant l\u2019espai digital en un espai d\u2019estat d\u2019excepci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta legislaci\u00f3 privada ja s\u00f3n visibles: vulneracions de drets fonamentals, manca de salvaguardes, decisions automatitzades sense possibilitat de recurs, opacitat estructural. I tot aix\u00f2 es normalitza sota la ret\u00f2rica del consentiment: ho vas acceptar, ho sabies, era la teva elecci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Aquest despla\u00e7ament del poder normatiu des de les institucions p\u00fabliques cap a actors privats no \u00e9s inevitable. \u00c9s el resultat de decisions pol\u00edtiques concretes, de la captura regulat\u00f2ria i de la ren\u00fancia a governar la tecnologia des de l\u2019inter\u00e8s general. No som davant d\u2019un problema t\u00e8cnic, sin\u00f3 pol\u00edtic.<\/span><\/p>\n

Aven\u00e7os legals: necessaris per\u00f2 insuficients<\/b><\/span><\/p>\n

En els darrers anys, a la Uni\u00f3 Europea, s\u2019han produ\u00eft aven\u00e7os legislatius rellevants per corregir alguns d\u2019aquests abusos. El Reglament General de Protecci\u00f3 de Dades i el Digital Services Package introdueixen l\u00edmits al consentiment for\u00e7at, reconeixen la invalidesa del consentiment quan no existeix una elecci\u00f3 real i q\u00fcestionen el seu \u00fas en contextos de poder asim\u00e8tric, especialment per part de les autoritats p\u00fabliques.<\/span><\/p>\n

Aquests aven\u00e7os s\u00f3n importants, per\u00f2 insuficients. No n\u2019hi ha prou de recon\u00e8ixer el problema en abstracte; cal canviar les pr\u00e0ctiques d\u2019implementaci\u00f3, refor\u00e7ar els mecanismes de control i sanci\u00f3, i assumir que en determinats \u00e0mbits \u2014especialment en els serveis p\u00fablics\u2014 el consentiment no pot ser la base de legitimaci\u00f3 de l\u2019\u00fas tecnol\u00f2gic. I, sobretot, canviar la licitaci\u00f3 p\u00fablica.<\/span><\/p>\n

Un servei p\u00fablic, per definici\u00f3, ha de ser accessible a tota la poblaci\u00f3 sense condicions abusives. No pot basar-se en l\u2019acceptaci\u00f3 de tecnologies invasives, opaques o excloents. La digitalitzaci\u00f3 no pot convertir-se en una porta del darrere per erosionar drets que no es podrien retallar de manera expl\u00edcita. A m\u00e9s, l\u2019elecci\u00f3 constant per part de les nostres institucions de programari privatiu per a la digitalitzaci\u00f3 impedeix qualsevol mena de control social sobre l\u2019espai digital i \u00e9s intr\u00ednseca i reiteradament antidemocr\u00e0tica.<\/span><\/p>\n

En aquest context, la legislaci\u00f3 m\u00e9s esperan\u00e7adora no \u00e9s tant el DSA, que continua sent en gran mesura un peda\u00e7 \u00fatil per\u00f2 fragmentari, sin\u00f3 la futura Digital Fairness Act (DFA), que representa un reconeixement expl\u00edcit, per part de les institucions europees, que el problema del consentiment en l\u2019entorn digital no \u00e9s individual, sin\u00f3 estructural. La DFA parteix d\u2019una premissa clau: no pot considerar-se lliure ni v\u00e0lid un consentiment obtingut mitjan\u00e7ant arquitectures de decisi\u00f3 manipuladores, asimetries informatives deliberades o pr\u00e0ctiques de disseny orientades a induir comportaments contraris a l\u2019inter\u00e8s de les persones usu\u00e0ries. La DFA pret\u00e9n abordar de manera directa els dark patterns i dissenys manipuladors, el consentiment no lliure ni informat, l\u2019explotaci\u00f3 de biaixos cognitius, les arquitectures de decisi\u00f3 coercitives, les pr\u00e0ctiques comercials deslleials en entorns digitals, les opcions predeterminades abusives, els obstacles artificials per rebutjar o donar-se de baixa, l\u2019\u00fas abusiu de la urg\u00e8ncia, l\u2019escassetat o la por, la monetitzaci\u00f3 encoberta de dades personals, les subscripcions trampa i els processos de cancel\u00b7laci\u00f3 deliberadament complexos, aix\u00ed com la responsabilitat de les empreses en tot aix\u00f2. Tanmateix, est\u00e0 en una fase incipient i ja es veu, com sempre, una sensibilitat excessiva a les peticions dels grans lobbies empresarials en la seva redacci\u00f3. Caldr\u00e0 estar amatents al seu desenvolupament per evitar que les seves intencions esperan\u00e7adores no descarrilin.<\/span><\/p>\n

Els grans lobbies empresarials estan intentant imposar tres rebaixes. La primera: presentar que no existeix un problema normatiu sin\u00f3 nom\u00e9s d\u2019aplicaci\u00f3, amb l\u2019argument que no calen noves regles i que n\u2019hi hauria prou amb \u201cenforce, not legislate\u201d, cosa que sens dubte \u00e9s certa, per\u00f2 no ha de ser excloent. Justament aquesta legislaci\u00f3 \u00e9s, finalment, hol\u00edstica, a difer\u00e8ncia de la gran majoria de les anteriors. La segona: emmarcar-la com una amena\u00e7a a la innovaci\u00f3, la personalitzaci\u00f3 comercial i la competitivitat europea, per buidar de contingut qualsevol prohibici\u00f3 clara i substituir-la per obligacions vagues o autoregulaci\u00f3. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s ambiguament cert. El que \u00e9s molt important \u00e9s aplicar les obligacions de manera progressiva segons la mida i els ingressos: no \u00e9s el mateix una big tech que una start-up, ni tampoc \u00e9s igual el seu impacte. La tercera, i m\u00e9s perillosa: trossejar-ne l\u2019\u00e0mbit material, excloent pr\u00e0ctiques transversals com el disseny addictiu, l\u2019explotaci\u00f3 de vulnerabilitats o determinades formes de personalitzaci\u00f3 opaca, i limitar-la a correccions marginals sobre informaci\u00f3 o cancel\u00b7laci\u00f3 de subscripcions. Si aquesta pressi\u00f3 prospera, la DFA corre el risc de convertir-se en un altre peda\u00e7: m\u00e9s amable en el llenguatge, per\u00f2 incapa\u00e7 d\u2019alterar les estructures de manipulaci\u00f3 que avui es presenten falsament com a llibertat d\u2019elecci\u00f3. Per aix\u00f2 la seva tramitaci\u00f3 ser\u00e0 decisiva: importa que conservi ambici\u00f3 prohibitiva, capacitat sancionadora real i un abast veritablement estructural ple.<\/span><\/p>\n

Finalment, en tot aquest debat, hi ha una q\u00fcesti\u00f3 decisiva: la transpar\u00e8ncia. I quan parlem de transpar\u00e8ncia en tecnologia, no n\u2019hi ha prou amb exigir explicacions gen\u00e8riques, auditories parcials o compromisos voluntaris de les empreses. L\u2019\u00fanica transpar\u00e8ncia real la garanteix el programari lliure: \u00e9s a dir, un programari el codi font del qual \u00e9s visible, accessible i pot ser examinat, auditat, reutilitzat i millorat per qualsevol de manera distribu\u00efda. Nom\u00e9s aix\u00ed \u00e9s possible verificar qu\u00e8 fa realment un sistema, com pren decisions, quines dades recull, quins biaixos incorpora, quines depend\u00e8ncies genera i quins riscos imposa. Sense aquesta possibilitat d\u2019escrutini obert, la transpar\u00e8ncia \u00e9s una promesa buida, subordinada a la bona voluntat del prove\u00efdor o a controls limitats i excepcionals. I, tanmateix, encara som molt lluny que les institucions p\u00fabliques assumeixin aquesta evid\u00e8ncia en els seus processos de digitalitzaci\u00f3. A la pr\u00e0ctica, les licitacions p\u00fabliques continuen afavorint massa sovint solucions privatives i tancades, en lloc d\u2019adoptar el programari lliure com a condici\u00f3 sine qua non per a qualsevol contractaci\u00f3 tecnol\u00f2gica.<\/span><\/p>\n

Conclusi\u00f3: polititzar la llibertat d\u2019elecci\u00f3<\/b><\/span><\/p>\n

Recuperar la llibertat d\u2019elecci\u00f3 com a principi democr\u00e0tic exigeix polititzar-la. Treure-la de l\u2019\u00e0mbit individual i retornar-la a l\u2019espai col\u00b7lectiu. Recon\u00e8ixer que les decisions tecnol\u00f2giques no s\u00f3n neutrals, que el disseny \u00e9s pol\u00edtic i que el consentiment sense poder \u00e9s una forma de coacci\u00f3.<\/span><\/p>\n

No es tracta de negar l\u2019autonomia individual, sin\u00f3 de crear les condicions perqu\u00e8 pugui exercir-se de manera real. Aix\u00f2 implica regular, limitar, prohibir quan sigui necessari i, sobretot, assumir la responsabilitat institucional de governar la tecnologia des de l\u2019inter\u00e8s general i no des de la comoditat del \u201cqui no vulgui, que no ho faci servir\u201d.<\/span><\/p>\n

La llibertat d\u2019elecci\u00f3 no pot continuar sent el mite fundacional de l\u2019ab\u00fas tecnol\u00f2gic. Ha de convertir-se en un objectiu pol\u00edtic concret, mesurable i exigible. I aix\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0 possible si deixem de confondre acceptar amb triar, usar amb consentir i callar amb estar d\u2019acord.<\/span><\/p>\n

En \u00faltima inst\u00e0ncia, el debat sobre el consentiment en l\u2019\u00e0mbit digital obliga a replantejar una q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s profunda: qui decideix, en quines condicions i amb quins l\u00edmits. Mentre el consentiment continu\u00ef funcionant com a substitut de la responsabilitat pol\u00edtica, continuar\u00e0 operant com un mecanisme de desresponsabilitzaci\u00f3 institucional i de legitimaci\u00f3 de l\u2019ab\u00fas. No es tracta de perfeccionar interf\u00edcies, multiplicar avisos i clics ni d\u2019educar millor les persones usu\u00e0ries perqu\u00e8 resisteixin manipulacions estructurals, sin\u00f3 de recon\u00e8ixer que existeixen configuracions tecnol\u00f2giques incompatibles amb un marc democr\u00e0tic de drets. Aix\u00f2 implica assumir que hi ha pr\u00e0ctiques que s\u2019han de prohibir, infraestructures que han de ser governades p\u00fablicament \u2014en el sentit hacker del terme: obertes a la contribuci\u00f3 ciutadana\u2014 i serveis que no poden condicionar-se a la cessi\u00f3 de drets fonamentals. Implica abandonar la comoditat del relat individualista i recuperar la responsabilitat sobre el disseny i l\u2019adopci\u00f3 de tecnologies. Sense aix\u00f2, el consentiment continuar\u00e0 sent una ficci\u00f3 funcional al poder, i la llibertat d\u2019elecci\u00f3, un relat buit que oculta relacions de depend\u00e8ncia, coerci\u00f3 i desigualtat. Governar la digitalitzaci\u00f3 des de l\u2019inter\u00e8s general no \u00e9s una opci\u00f3 ideol\u00f2gica, sin\u00f3 una exig\u00e8ncia democr\u00e0tica b\u00e0sica: sense poder real per triar, no hi ha consentiment. \u00c9s, en suma, una condici\u00f3 imprescindible per preservar drets, igualtat, control democr\u00e0tic i just\u00edcia efectiva duradora.<\/span><\/p>\n

\n

Notes bibliogr\u00e0fiques<\/b><\/span><\/span><\/p>\n

    \n
  1. \n

    Levi, Simona. <\/span><\/span>Digitalizaci\u00f3n democr\u00e1tica. Soberan\u00eda digital para las personas<\/i><\/span><\/span>. Rayo Verde, 2024. <\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  2. \n

    Simona Levi, \u201cNo se'ns pot sotmetre a la IA\u201d, <\/span>Ara<\/span><\/em>, 16 de juny de 2023, <\/span>https:\/\/www.ara.cat\/opinio\/no-sotmetre-ia-simona-levi_129_4729534.html<\/span><\/a><\/u><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  3. \n

    Greenfield, Kent. <\/span><\/span>The Myth of Choice: Personal Responsibility in a World of Limits<\/i><\/span><\/span>. Yale University Press, 2011. <\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  4. \n

    Lehrer, Jonah. <\/span><\/span>How We Decide<\/i><\/span><\/span>. Houghton Mifflin Harcourt, 2009. <\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  5. \n

    Damasio, Antonio. <\/span><\/span>El error de Descartes<\/i><\/span><\/span>. Cr\u00edtica, 1996. <\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  6. \n

    Carter, Ian. <\/span><\/span>A Measure of Freedom<\/i><\/span><\/span>. Oxford University Press, 1999. <\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n

  7. \n

    Brignull, Harry. <\/span><\/span>Deceptive Patterns: Exposing the Tricks Tech Companies Use to Control You<\/i><\/span><\/span>. Testable, 2023. <\/span><\/span><\/p>\n<\/li>\n<\/ol>\n

    \n

    \n

    Ja pots veure el v\u00eddeo complet de la trobada \u00abEl consentiment en les democr\u00e0cies del segle XXI\u00bb aqu\u00ed:https:\/\/t.co\/3tQ7mwgO7G<\/a> pic.twitter.com\/CnsBaSZw4W<\/a><\/p>\n

    \u2014 Escola Europea d'Humanitats (@EEdHumanitats) March 25, 2026<\/a><\/p><\/blockquote>\n